Nou protocol

Segons assenyala el protocol, és necessari que sigui la indústria del control de plagues qui exerceixi pressió sobre els seus respectius governs nacionals per tal que aquests estableixin una regulació adequada a la seva activitat. Entre els requeriments que esmenta el document de la CEPA, hi destaquen:Obligació per tots els operadors que treballin amb productes biocides de posseir una autorització pública i la corresponent certificació a càrrec de l'organisme nacional regulador del seu país.

• Obligació per tots els operadors que treballin amb productes biocides de posseir una autorització pública i la corresponent certificació a càrrec de l'organisme nacional regulador del seu país.
• Els tècnics han de rebre formació continuada en matèria de biologia i entomologia, manipulació de productes biocides, seguretat laboral i gestió de riscos per al medi ambient i les persones. L'efectivitat de la formació ha de poder ser controlada i avaluada mitjançant exàmens escrits i pràctics controlats per les autoritats governamentals pertinents i representants autoritzats del sector.
• És obligatori que les empreses de control de plagues estableixin procediments d'aplicació, transport i emmagatzematge de productes biocides i potencialment tòxics que permetin garantir la seguretat dels consumidors dels serveis, els operaris i el medi ambient.
• Els operadors del control de plagues han de ser rigorosos, clars i objectius a l'hora d'informar al consumidor sobre les característiques del tractament aplicat, i tenen l'obligació de comptar amb la cobertura d'una assegurança que abasti a usuaris i treballadors de la companyia.

Un document ambiciós i polèmic

La presentació del Protocol de Roma ha tingut una acollida desigual entre els membres de la CEPA. Alguns integrants de la indústria critiquen que el que inicialment només havia de ser un compromís intern de les entitats que formen part de la CEPA s'hagi acabat adreçant a la Comissió Europea i la CEN (Comitè Europeu d'Estandarització) amb la pretensió de fer del contingut del protocol una normativa d'obligat compliment.

Des d'alguns sectors es critica que el document no és fruit d'un consens ampli, doncs només han participat a la seva redacció dues de les entitats que formen la CEPA, un organisme que, d'altra banda, admet una única associació per país com a membres.

Des del món empresarial, també es veu amb recel la normativa. Aquest és el cas de, per exemple, John Charlton, director tècnic de la coneguda companyia Rentokil. Interrgot sobre la qüestió, Charlton no ha dubtat a fer públic el seu recel sobre la necessitat de crear una legislació que reguli el sector adduint els seus dubtes sobre qui haurà de pagar el cost de les noves mesures i qui s'encarregarà de fer-les complir.

Incidències, accidents, intoxicacions...

És evident que, representin o no un cost econòmic, és imprescindible establir una regulació exhaustiva i sense fissures que estandaritzi definitivament l'activitat d'un sector potencialment perillós per la salut de les persones i l'entorn natural.

Des del Col·lectiu Ronda fa molts anys que ens enfrontem amb un problema que ha causat i continua causant víctimes a un ritme gens moderat entre els treballadors de la indústria del control de plagues i els usuaris dels espais sotmesos a l'acció de plaguicides i biocides.

Un exemple ben recent el trobem amb les fumigacions al CAP Tarraco de Tarragona. Segons la resolució del TSJC, ha quedat demostrat que com a conseqüència de les irregularitats durant el procés, un bon nombre de treballadors del centre van patir greus intoxicacions que han acabat esdevenint en molts casos patologies cròniques com ara fibromiàlgia, fatiga crònica i, molt especialment, síndrome de sensibilitat química múltiple.

Els advocats i tècnics del Col·lectiu Ronda hem lluitat per aconseguir que es fes justícia en aquest cas, però no podem oblidar que cada dia es fa més extensa la llista de les persones afectades per fumigacions irresponsables.

Descarrega't el Protocol de Roma (pdf. anglès)

Notícia: El TSJC confirma la responsabilitat de l’ICS en el cas de les intoxicacions al CAP Tàrraco

Visita la pàgina de la CEPA (anglès i francès)

© fotografia: J. Rangel. Llicència Creative Commons