Demandes col·lectives
El Tribunal Suprem s'ha pronunciat de forma favorable a la interposició de demandes col·lectives en el casos de comercialització irregular de productes bancaris atenent al mateix principi d'economia processal que nombrosos agents jurídics hem reclamat reiteradament que fos d'aplicació.
27/10/2015
Abaratir costos per als demandants, estalviar temps i evitar sentències contradictòries. Aquestes són les principals raons que argumenta el Tribunal Suprem en una sentència que revoca una decisió de l'Audiència Provincial de Madrid que es pronunciava contra l'acumulació d'accions en el cas de 89 afectats que van demandar Bankinter pels perjudicis causats per l'adquisició de bons estructurats i accions preferents emesos per entitats bancàries islandeses.
En el seu moment, l'Audiència de Madrid no va arribar a pronunciar-se sobre el contingut de la sentència dictada pel Jutjat d'Instància 87 de Madrid que inicialment havia condemnat Bankinter a retornar els 10 milions d'euros corresponents al valor d'adquisició de les preferents per part del grup de 89 clients de Bankinter. En comptes d'això, el tribunal es va limitar a arxivar la causa instant els afectats a interposar demandes individuals.
Economia processal i menor cost
El Suprem ha retornat la causa a l'Audiència Provincial per tal que es pronunciï sobre el fons de l'assumpte -la manca d'informació proporcionada per part de Bankinter que permetés els seus clients ponderar el risc de la inversió- considerant que l'acumulació d'accions i la fórmula de demanda col·lectiva emprada per fer la reclamació és perfectament lícita. Segons ha transcendit, el TS considera que no hi ha justificació per a “les accions es trametin en processos diferents” atenent al fet que es tracta “de fets substancialment idèntics” i alertant de l'absurd que suposa que “s'hagi de repetir l'interrogatori d'uns mateixos demandats, mateixos testimonis o uns mateixos pèrits” amb el consegüent “increment de cost per a les parts”. A banda de l'economia processal, el TS considera també com un efecte benèfic de les demandes col·lectives el fet que “evita el risc de que demandes on la base fàctica de transcendència en les accions exercides siguis substancialment comuna, donin lloc a sentències que resolguin la qüestió de forma diferent unes d'altres”.
Sentit comú
Des del Col·lectiu Ronda ens felicitem pel contingut d'una sentència que contribueix -malgrat no eradica completament- a superar la dificultat afegida que suposa la negativa de molts jutjats a acceptar demandes col·lectives fins i tot en aquells casos en què les demandes, tal i com assenyala el TS, resultaven pràcticament idèntiques i feien referència a la comercialització de productes iguals i en circumstàncies d'informació insuficient completament anàlogues. Unes negatives que, tal i com hem comprovat amb l'allau de reclamacions relacionades amb productes com ara les participacions preferents o el deute subordinat, han atemptat greument contra la legítima pretensió dels afectats de veure els seus casos resolts amb la màxima diligència i el menor cost possible.
Donat l'estat de manca de recursos materials i humans que de forma endèmica afecta l'administració de Justícia, la negativa irracional a acceptar l'acumulació de demandes i la interposició de demandes col·lectives suposa un greuge intolerable vers els afectats i afectades que, tant pel que fa a l'augment significatiu dels costos econòmics com per la dilació en el temps que comporta, vulnera de forma injustificable el dret a la tutela judicial de les persones afectades per la comercialització de productes financers.
Esperem, doncs, que aquesta resolució del Tribunal Suprem contribueixi de forma decisiva a obrir amb tota normalitat les portes dels jutjats de tot l'Estat per a les accions col·lectives que, durant tants d'anys, s'han trobat amb la resposta negativa de les estructures judicials.