Zero estrès

• [Traducción al castellano]

Segons una enquesta realitzada per l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut Laboral (EU-OSHA), al voltant del 50% dels treballadors i les treballadores de la Unió Europea constata l'existència habitual en el seu entorn laboral de problemes relacionats amb l'estrès. Una dada que presenta una sorprenent equivalència amb el fet estadístic que assenyala que gairebé el 50% del total de jornades laborals perdudes a territori comunitari tenen relació, d'una forma o altra, amb l'estrès i altres formes de concreció d'allò que anomenem “riscos psicosocials”, exemplificant que ens trobem davant un veritable problema de salut pública.

Quins elements poden ser causant d'una situació d'estrès a la feina que esdevingui un veritable risc per a la salut física o psíquica del treballador/a? És molt possible que la primera resposta que ens vingui al cap en referència a aquesta pregunta sigui una una càrrega excessiva de feina. I, certament, les desmesurades exigències productives d'algunes empreses constitueixen el principal factor desencadenant de situacions greus d'estrès laboral que poden acabar derivant en afectacions severes com poden ser-ho l'esgotament físic, la depressió o, fins i tot, un major risc de patir malalties cardiovasculars o problemes musculoesquelètics.

Malauradament, una càrrega excessiva de feina no és, ni molt menys, l'única causa d'estrès. Moltes altres deficiències en el disseny, l'organització i la gestió del treball a l'empresa, així com un entorn social degradat en el propi centre de treball, també són elements desencadenants de situacions d'estrès de primer ordre. La percepció d'una manca de participació en els processos de presa de decisions que ens afecten, el caràcter erràtic de les cadenes de comandaments que degeneren en instruccions contradictòries o confusió respecte les funcions i responsabilitats de la nostra posició, una gestió deficient dels canvis substancials que poden afectar l'estructura de l'organització o la incertesa permanent respecte la continuïtat del nostre lloc de treball, per citar només alguns exemples, també són elements que poden afavorir l'aparició d'episodis problemàtics d'estrès laboral i altres expressions dels riscos psicosocials.

Prevenir i corregir l'estrès i els riscos psicosocials

Com qualsevol altre element relacionat amb la protecció dels treballadors i treballadores en el seu centre de treball i en el decurs de la realització de les seves tasques, també la prevenció de l'estrès i els riscos psicosocials forma part de les obligacions legals d'empreses i ocupadors, tal i com ho reculla la normativa legal vigent tant comunitària com estatal. Els empresaris tenen l'obligació jurídica de crear les garanties suficients per tal que de forma periòdica i efectiva s'avaluïn, controlin, regulin i, en ultima instància, s'adoptin les mesures pertinents per corregir qualsevol episodi d'estrès que afecti els seus treballadors o treballadores, amb idèntiques exigències a les que imperen en el cas de la salut física i la prevenció d'accidents laborals.

Aquest extrem, pel desconeixement que encara l'envolta, és molt important de tenir present, doncs erròniament tendim a pensar que l'estrès és consubstancial a la pràctica laboral i un mal inevitable que, senzillament, hem d'acceptar.

La incidència creixent dels casos d'estrès laboral que deriven en afectacions invalidants i que, insistim, es troben darrera de gairebé la meitat de les jornades de treball que es deixen de fer per incapacitat del treballador/a, ens alerten també de la progressiva degradació del nostre marc de relacions laborals. La pèrdua de qualitat en l'ocupació, la preocupació pel futur en un entorn de salaris minvants i temporalitat extrema i la por paralitzant a perdre el lloc de treball, factors tots ells susceptibles de desfermar episodis de crisi per estrès o contribuir a desenvolupar les patologies associades, estan accentuant fins a límits intolerables una pressió excessiva sobre el conjunt de la classe treballadora. Cal, doncs, esgrimir la llei per defensar el dret a una ocupació de qualitat i, sobretot, el dret a gaudir de la pròpia salut.