Discriminació encoberta

• [Traducción al castellano]

“Un acord històric” i una garantia de “principis bàsics com justícia i igualtat entre treballadors”. Amb aquests termes grandiloqüents s'ha expressat la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, per referir-se al contingut del nou Decret Llei que regula, entre d'altres matèries, l'accés a les pensions contributives dels treballadors/es a temps parcial. Una normativa que, no ho oblidem, és conseqüència de les sentències del Tribunal de Justícia de la UE i del propi Tribunal Constitucional espanyol que declaraven nul l'antic sistema de càlcul de les cotitzacions necessàries per accedir a una pensió contributiva en considerar que resultava discriminatori, donat que exigia períodes de cotització proporcionalment més llargs als treballadors/es a temps parcial.

Nou càlcul
Per mirar de simplificar fins a l'extrem una normativa que és prou enrevessada i complexa, podem dir que la nova regulació adapta el període mínim de cotització exigit per accedir a la pensió contributiva -fins ara, 15 anys per a tothom- al coeficient de parcialitat que la persona pugui acreditar al llarg de la seva vida laboral. És a dir, una persona que hagi treballat al 50% de la jornada ara podria accedir a la prestació amb 7,5 anys de cotització en comptes dels 15 exigits anteriorment. Assolit el període mínim de cotització, la quantia de la pensió es calcularà prenent com a referència el 50% de la base reguladora i aquest percentatge s'incrementarà en funció del temps que superi el llindar mínim d'accés a la prestació contributiva seguint l'escala general de la jubilació ordinària.

Una millora?
Aparentment, pot semblar un gran avenç, tal i com afirma triomfalment la ministra, que algú que ha treballat a temps parcial hagi d'acreditar un període menor de cotització per accedir a la pensió contributiva, Cal, però, entrar al detall de la normativa per ponderar adequadament si la regulació acaba amb la situació de discriminació o si, per contra, es limita a variar-ne l'aparença.

Per fer-ho, posem un exemple:
Imaginem una treballadora que ha cotitzar per una jornada del 50% durant 15 anys complets. Amb l'anterior fórmula, i una vegada aplicats els períodes de còmput i el coeficient pertinent, el resultat seria de 4106,25 dies de cotització, lluny dels 5475 exigibles per accedir a la pensió de jubilació.
Amb l'actual normativa, el resultat en dies a efectes de cotització és el mateix, 4106,25 però ara sí podria accedir a la pensió. Com a treballadora al 50% de la jornada, el mínim que ha d'acreditar són 7,5 anys de cotització (2737 dies)
On és el problema, doncs? El problema és que la normativa preveu que en aquells casos en què s'accedeixi a la pensió de jubilació amb una cotització menor a la ordinària (els 15 anys esmentats) es vegi reduït l'import de la seva pensió de jubilació o invalidesa en la mateixa proporció que resti per assolir els 5475 dies, mentre que anteriorment aquesta reducció quedava limitada al 50% de la base reguladora. Amb l'exemple esmentat, si ve es cert que la persona esdevindria beneficiària d'una pensió contributiva que abans li era vedada, ara només obtindria un 37,5% de la base reguladora, podent-se arribar a donar el cas que una pensió contributiva sigui menor que una jubilació no contributiva.

Una veritable solució
La regulació impulsada pel PP pot suposar una millora en alguns casos respecte la situació d'absoluta discriminació mantinguda fins ara, però en cap cas representa la solució que demanda l'enorme greuge que pateixen els treballadors a temps parcial i, sobretot, les treballadores, doncs són dones la immensa majoria de persones en aquesta situació.

Sense entrar a valorar per manca d'espai que no s'hagi fet res per resoldre els constant increment de treballadors que no poden per conveniència empresarial treballar a jornada completa i es veuen damnificats per salaris i bases reguladores baixes, sí proposem una regulació que, de tant senzilla com és, només l'interès per mantenir pensions paupèrrimes pot explicar que no s'adopti:
No seria més fàcil que una persona que hagi treballat 15 anys al 50% de la jornada cobri la meitat de pensió que una persona que ha treballat 15 anys a jornada completa? No seria més just i equitatiu? A què respon l'aplicació de coeficients reductors i complexes fórmules “compensatòries”?

Ja ho hem dit abans, a la voluntat de perpetuar la discriminació i reduir al màxim l'import de les nostres futures pensions

Comparteix aquesta informació!

 <span class="st_twitter" displayText="Tweet"></span><span class="st_facebook" displayText="Facebook"></span><span class="st_meneame" displayText="menéame"></span><span class="st_gbuzz" displayText="Google Buzz"></span><span class="st_email" displayText="Email"></span><span class="st_sharethis" displayText="Comparteix"></span>

 

<script type="text/javascript" src="http://w.sharethis.com/button/buttons.js"></script><script type="text/javascript">stLight.options({publisher:'08e44b14-3c7f-437d-8783-d5b2db7cb652'});</script>

Enllaç curt:

Et pot interessar:

• Pensions, l'assalt més agosarat