Doble imposició

08/05/2014

• [Traducción al castellano]

Finalment, després de mantenir-ne suspesa la seva aplicació durant 16 mesos, el Tribunal Constitucional ha atorgat el seu aval a la imposició per part de la Generalitat de Catalunya d'una taxa judicial que grava l'accés a l'Administració de Justícia. Queda establerta, doncs, una doble imposició per al conjunt de la ciutadania del nostre país, que veurà com l'accés al dret inalienable a la tutela judicial efectiva resta supeditat i condicionat al pagament no només d'una taxa judicial sinó, ara de nou, de dues taxes, l'estatal i l'autonòmica.

És innegable que la imposició de taxes judicials no pot perseguir cap altre objectiu que l'edificació de barreres i obstacles sovint insalvables entre la ciutadania i l'acció protectora del sistema judicial, amplificant les desigualtats preexistents en aquest àmbit i creant veritables espais d'exclusió reservats a aquelles persones que no poden fer front a la despesa que se'ls exigeix per obtenir una garantia de defensa dels seus drets.

Exclusió i indefensió
En el cas de Catalunya, aquest obstacle ha esdevingut doble amb el vistiplau del Tribunal Constitucional que, entre d'altres consideracions, no aprecia que l'obligació de pagar dues taxes judicials diferents suposi cap discriminació vers la ciutadania catalana ni entri en col·lisió amb el contingut de l'article 24 de la Constitució quan afirma “Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela judicial efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió”.

Cada cop són més les persones de Catalunya i d'arreu de l'Estat condemnades a traduir aquesta indefensió en silenci i resignació davant la impossibilitat de fer front als peatges econòmics que els barren l'accés als tribunals. Així ho demostra el descens més que notori -superior al 23% en el cas de Barcelona- en el número de procediments judicials des de l'entrada en vigor d'aquesta figura impositiva.

Quantes demandes justes han mort prematurament? Quants drets vulnerats han quedat orfes de qui els defensi? Amb quina legitimitat un Estat pot anomenar-se a si mateix Estat de Dret si condiciona l'accés al principi elemental del dret a la tutela judicial al fet de poder pagar-s'ho i legitima la desigualtat entre ciutadans en el capítol de drets i deures davant la Llei?

Exercici d'hipocresia
Es felicita el govern de la Generalitat de la decisió del Constitucional d'atorgar el seu aval a les taxes judicials catalanes i del reconeixement que suposa per a les competències de Catalunya disposar de la potestat d'agreujar amb una injustificable doble imposició una situació de veritable exclusió. Difícilment es pot concebre un major cinisme vers una ciutadania a qui se'ls nega sistemàticament la possibilitat d'exigir la defensa dels seus drets.

Si alguna consideració li mereix la gent de Catalunya al govern de la Generalitat, que derogui immediatament unes taxes que inhibeixen l'accés a la tutela judicial, pilar essencial de qualsevol democràcia, i no permeti que l'anhel d'una Justícia garant de drets esdevingui quimera fugissera per a qui no té prou diners per pagar-la. La Justícia s'imparteix, no és ven.

Comparteix aquesta informació!

 <span class="st_twitter" displayText="Tweet"></span><span class="st_facebook" displayText="Facebook"></span><span class="st_meneame" displayText="menéame"></span><span class="st_gbuzz" displayText="Google Buzz"></span><span class="st_email" displayText="Email"></span><span class="st_sharethis" displayText="Comparteix"></span>

 <script type="text/javascript" src="http://w.sharethis.com/button/buttons.js"></script><script type="text/javascript">stLight.options({publisher:'08e44b14-3c7f-437d-8783-d5b2db7cb652'});</script>

Et pot interessar:

• Altres articles del Col·lectiu Ronda