El TJUE obliga els bancs a retornar els diners d'un frau encara que al·leguin negligència greu del client
Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea estableix que les entitats financeres no poden negar el reemborsament immediat d'operacions no autoritzades atribuint-ne la responsabilitat a la víctima. Si consideren que hi ha hagut negligència greu per part del client, hauran de retornar primer els diners i acreditar posteriorment la responsabilitat de l’usuari.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat una sentència de gran transcendència per a les víctimes de fraus bancaris. En la resolució del passat 15 d'octubre de 2026 (assumpte C-70/25), el tribunal europeu estableix que els bancs estan obligats a retornar immediatament els imports sostrets mitjançant operacions no autoritzades, fins i tot quan considerin que el client ha actuat amb negligència greu i ha facilitat involuntàriament l'actuació dels delinqüents.
La sentència posa límits a una pràctica habitual de les entitats financeres: rebutjar les reclamacions de les víctimes de ciberestafes argumentant que han estat negligents en la protecció de les seves dades personals o credencials bancàries.
Primer retornar els diners, després determinar responsabilitats
L'origen del pronunciament és el cas d'una ciutadana polonesa que va patir una estafa mitjançant phishing. Després de posar un objecte a la venda en una plataforma digital, un fals comprador li va enviar un enllaç que simulava dirigir-la al web del seu banc. La dona hi va introduir les seves credencials i els delinqüents van utilitzar-les per transferir uns 700 euros del seu compte.
Tot i comunicar el frau l'endemà, l'entitat bancària es va negar a retornar-li els diners al·legant que havia actuat amb negligència greu.
El TJUE considera que aquesta circumstància no justifica la negativa. La Directiva europea 2015/2366 sobre serveis de pagament estableix que l'import d'una operació no autoritzada s'ha de reemborsar immediatament i, com a màxim, abans que finalitzi el dia hàbil següent al moment en què el banc detecta l'operació o en rep la notificació, sempre que el client hagi comunicat els fets sense demora injustificada.
L'única excepció a aquesta obligació immediata es produeix quan existeixen motius raonables per sospitar que és el mateix titular del compte qui ha comès un frau. En aquest cas, l'entitat ha de comunicar aquests indicis per escrit a l'autoritat competent, que a Espanya és el Banc d'Espanya.
La resolució estableix una distinció fonamental: l'obligació inicial de retornar els diners és independent de la determinació posterior de qui ha d'assumir definitivament les pèrdues. Per tant, si el banc considera que el client ha incomplert deliberadament o per negligència greu les seves obligacions de seguretat, podrà reclamar-li posteriorment els imports retornats, però haurà de demostrar i acreditar aquesta responsabilitat.
No qualsevol negligència justifica responsabilitzar la víctima
Aquest és un dels aspectes més importants de la sentència. El TJUE no defineix què constitueix una negligència greu, però confirma que correspon a l'entitat financera acreditar-la, sense que una simple al·legació pugui justificar la negativa al reemborsament.
En aquest sentit, la resolució europea reforça el criteri que ja vam exposar a Col·lectiu Ronda arran d'una important sentència del Tribunal Suprem de 2025.
En aquell cas, el Suprem va confirmar la responsabilitat d'Ibercaja per la sostracció de més de 80.000 euros mitjançant 17 transferències bancàries no autoritzades. El tribunal va rebutjar que es pogués atribuir negligència a la clienta sense proves i va posar l'accent en el deure de les entitats de disposar de mecanismes de seguretat capaços de detectar operacions inusuals o potencialment fraudulentes.
La jurisprudència del Suprem recorda que la responsabilitat dels bancs en la protecció dels fons dels seus clients és especialment exigent i que no n'hi ha prou amb acreditar que s'han utilitzat correctament els mecanismes d'autenticació per demostrar que una operació ha estat realment autoritzada.
Així, haver estat víctima d'un engany, fins i tot quan això comporta facilitar credencials personals, no permet concloure automàticament que s'ha produït una negligència greu. Cal valorar les circumstàncies concretes i aportar proves suficients d'una conducta especialment negligent.
Un pronunciament que reforça els drets de les víctimes de ciberfraus
La sentència del TJUE no introdueix una nova obligació de reemborsament, ja prevista a la normativa europea i a la legislació espanyola, sinó que n'aclareix l'aplicació i impedeix que els bancs puguin esquivar-la mitjançant una atribució unilateral de responsabilitat al client.
El pronunciament té especial rellevància perquè, fins ara, moltes persones afectades per fraus bancaris es veien obligades a iniciar reclamacions i procediments judicials per recuperar diners que la normativa ja exigia retornar immediatament.
Amb aquesta resolució, el TJUE reforça la protecció de les persones usuàries dels serveis bancaris i deixa clar que la sospita de negligència greu no pot servir per traslladar a la víctima la càrrega inicial de reclamar judicialment els diners sostrets.
Davant d'una operació no autoritzada, continua sent essencial comunicar els fets al banc tan aviat com sigui possible, conservar la documentació del frau i exigir formalment el reemborsament. Una reclamació que les entitats no poden rebutjar simplement culpabilitzant qui ha patit l'estafa.