El TS confirma la sanció a ASPY per obstaculitzar l’aprovació del Pla d’Igualtat
La sentència considera que va ser l’actitud “contrària al principi de bona fe negocial” i les pràctiques “obstructives” per part d’ASPY, propietat del conegut empresari José Elías, el que va impedir que l’empresa disposés del preceptiu Pla d’Igualtat entre l’1 de desembre de 2020 —data en què per llei estava obligada a tenir-lo aprovat— i el març de 2024
El Tribunal Suprem ha confirmat i avalat completament les conclusions de l’Audiència Nacional en considerar que, durant tres anys i al llarg de més de vint reunions mantingudes entre la direcció d’ASPY Prevenció i la representació legal de la plantilla, l’empresa es va limitar a oferir “respostes evasives, emparades en suposades dificultats tècniques, informàtiques, de canvis d’assessoria o relatives a l’activitat de l’empresa contractada per elaborar el registre retributiu” amb l’única finalitat d’obstruir i impossibilitar la implantació del Pla d’Igualtat. Una actitud “obstruccionista” que es va prolongar fins i tot després que el sindicat CTIPS denunciés la situació davant Inspecció de Treball, que va requerir a l’empresa que proporcionés immediatament la documentació reclamada per la representació social, incloent-hi “els registres retributius, l’auditoria retributiva i el sistema de valoració dels llocs de treball en la classificació professional”. Documentació que, tal com recorda la sentència, inclou “unes dades salarials que legalment està obligada a tenir”.
Tot i això, tal com va acreditar primer l’Audiència Nacional i, ara, el Tribunal Suprem, i malgrat que “la RLT va reiterar i requerir fins a la sacietat la part empresarial perquè presentés les dades necessàries i imprescindibles per elaborar el diagnòstic de situació”, així com la intervenció d’Inspecció de Treball i la posterior interposició d’una demanda per vulneració del dret a la llibertat sindical, ASPY Prevenció va mantenir la seva “inadmissible” manca de col·laboració.
Davant aquesta situació, el Tribunal Suprem ha considerat ajustada a dret la decisió de l’Audiència Nacional d’estimar la vulneració del dret de la plantilla i del sindicat CTIPS per part d’ASPY. En aquest sentit, el Tribunal avala la innovadora proposta de sanció econòmica imposada per l’Audiència Nacional, que condemnava l’empresa a indemnitzar el sindicat CTIPS a raó de 72,34 euros diaris per cada dia comprès entre la data en què per llei havia d’estar aprovat el Pla d’Igualtat (1 de desembre de 2020) i la d’interposició de la demanda. A aquest concepte, la sentència hi afegeix les quantitats resultants de pagar 108,51 euros diaris pel període comprès entre la interposició de la demanda i la publicació de la sentència. I, finalment, una indemnització de 144,68 euros diaris per cada dia transcorregut entre el dictat de la sentència i el moment en què “finalitzi el procediment i s’estableixi definitivament un Pla d’Igualtat vàlid”.
En total, una quantitat que supera els 96.000 euros, tenint en compte que el Pla d’Igualtat va acabar aprovant-se el març de 2024, tres mesos després de la sentència que condemnava ASPY per haver demorat il·lícitament durant tres anys la seva negociació.
Principi de bona fe negocial
Esther Comas, advocada de Col·lectiu Ronda responsable de la demanda del sindicat CTIPS, considera que la decisió del Tribunal Suprem de desestimar el recurs interposat per ASPY contra la sentència prèvia de l’Audiència Nacional “és rellevant per la contundència del plantejament davant l’actitud empresarial de vulneració d’un dret de negociació col·lectiva com és l’elaboració del Pla d’Igualtat, un element clau en qualsevol política de prevenció i correcció de tota forma de discriminació en l’àmbit laboral”. L’advocada recorda que “és responsabilitat de l’empresa impulsar la negociació, aprovació i implantació efectiva d’aquests Plans. Qualsevol altra cosa només pot considerar-se una maniobra destinada a impedir que surtin a la llum possibles casos de discriminació, ja sigui en matèria salarial o en altres àmbits com, per exemple, la promoció professional”.
Comas considera que “els instruments creats per aportar transparència no poden quedar a l’albir de la voluntat empresarial de col·laboració ni deixar de desplegar efectes només perquè les persones responsables de la negociació exhibeixin voluntat d’obstrucció. Evitar premeditadament l’aprovació d’un Pla d’Igualtat vulnera els drets de treballadors i treballadores, tant en el pla col·lectiu com en l’individual, ja que els priva d’un instrument ideat per evitar desigualtats que no tinguin una causa vàlida i raonable”.