Es consumen les pèrdues
Milers de tenidors de bons convertibles de Banco Popular han vist com des del passat dia 25 de novembre, els seus estalvis invertits en aquest producte patien pèrdues situades al voltant del 40%. La majoria, desconeixien el risc. La història, malauradament, es repeteix.
El passat mes d’abril, Ángel Ron, president de Banco Popular, expressava la seva “preocupació” pels efectes negatius i el “possible impacte” del procés de conversió obligatòria dels bons convertibles que la seva entitat va emetre i comercialitzar entre els seus clients l’any 2009 per un valor de gairebé 700 milions d’euros. Una preocupació que no ha servit però, per tal que Banco Popular adoptés les mesures necessàries per impedir que milers dels seus clients acabessin abocats a un procés de conversió que significava a la pràctica adquirir de forma obligatòria per gairebé 18€ unes accions que al mercat a dia d’avui tenen un preu de poc més de 3€. Un negoci absolutament ruïnós.
De fet, la resposta de Banco Popular no ha estat oferir a la totalitat d'afectats algun tipus d'alternativa en forma de contractació d'un producte bancari que contribuís a reduir al màxim les pèrdues. Aquest tipus d'oferiment només s'ha traslladat a alguns dels afectats i afectades, a qui se'ls ha ofert la possibilitat de subscriure dipòsits amb un interès diferent en funció del seu perfil. És important recordar que, fins i tot en cas de rebre un oferiment d'aquest tipus, en cap cas hem d'acceptar-ho si com a contraprestació se'ns exigeix qualsevol tipus de renúncia a exercir els nostres drets en el futur, incloent-hi, per suposat, la possibilitat d'emprendre les accions legals que considerem pertinents.
i resulten d’una complexitat molt més accentuada. Per a molts clients sense una sòlida cultura financera, però, les similituds poden ser extremadament perilloses. Especialment si des de l’entitat no es trasllada una informació suficient per entendre i ponderar convenientment quins són aquests riscos.
i esquivar les dificultats que bancs i caixes patien en aquell moment per accedir al finançament després del monumental sotrac a escala mundial provocat per la caiguda del gegant Lehman Brothers. L’instrument triat per fer-ho, els bons convertibles, és aparentment senzill. El client accedeix a adquirir-los i l’entitat li garanteix un determinat rendiment econòmic durant un període de temps. Arribada la data assenyalada, els diners invertits en bons es bescanvien automàticament per accions de l’entitat a un preu fixat per endavant, en el moment de subscriure els bons. Si ho desitja, un cop en possessió de les seves accions, el nou accionista por vendre’s aquests títols al mercat borsari i obtenir d’aquesta forma liquiditat.
Com dèiem, aparentment senzill. El problema apareix quan, com és el cas de Banco Popular, l’any 2009 es determina que el preu de referència per a la transformació en accions serà de gairebé 18€ i arribat el moment del bescanvi, les accions es situen, en realitat, un 80% per sota d’aquest valor. Una eventualitat que difícilment pot preveure un estalviador poc o gens acostumat a les vel·leïtats del mercat borsari i a seguir l’evolució dels valors cotitzats. Com a exemple, pensem que en el mateix moment que Ángel Ron es mostrava tan preocupat per la sort dels bonistes, els propis analistes de la seva entitat preveien una escalada del preu de les accions del Popular durant aquest any fins més enllà dels 6€. La realitat és que amb tota probabilitat acabarà l’any superant per poc, si és que ho fa, els 3€.
Protegir els petits estalviadors
Com ja va succeir anteriorment amb els més de 129.000 clients de Banco Santander que es van veure atrapats en una altra escandalosa emissió de bons convertibles, amb portades del Financial Times incloses, és més que previsible que siguin milers els afectats pels bons de Banco Popular que acudeixin als tribunals per fer valdre els seus drets front a unes pèrdues induïdes per l’entitat, que, fins i tot descomptant els diners percebuts en concepte d’interessos des de 2009, es situen per sobre del 40% de la inversió inicial. La informació proporcionada als clients per part de Banco Popular en pocs casos permetia preveure la possibilitat raonable i real d’una pèrdua de valor dels estalvis d’aquesta magnitud ni el risc de devaluació que s’assumia amb l’adquisició d’un producte que a la majoria se’ls va oferir, precisament, coincidint amb el moment de renovació dels dipòsits –aquest sí, segurs i amb capital garantit- que tenien contractats amb Banco Popular.
Tant la normativa MIFID com la Llei del Mercat de Valors són rotunds a l’hora d’establir les exigències de transparència i claredat per a les entitats financeres quan ofereixen productes amb riscos de pèrdues com són els bons convertibles, especialment si s’adrecen a clients minoristes. I, en aquest cas, els incompliments semblen evidents i reiterats. De nou, com ha succeït amb les preferents, les clàusules sòl i tants altres exemples, hauran de ser els tribunals qui es facin càrrec de la defensa dels drets dels consumidors bancaris davant la voracitat de les entitats i la passivitat de l’Administració i els ens reguladors que haurien de prendre la iniciativa a l’hora de vetllar per la seguretat dels nostres estalvis.