Falsos autònoms: un mal antic i endèmic

..............................................

Segons dades publicades recentment per l’Institut Nacional d’Estadística a partir dels resultats obtinguts mitjançant l’Enquesta de Població Activa (EPA), a l’Estat espanyol encara hi ha 245.000 persones que són falses autònomes. Una xifra encara dramàtica però que, sortosament, s’allunya dels 361.000 falsos autònoms comptabilitzats l’any 2016 que representen el màxim històric d’una sèrie d’anys que s’inicia el 2012 gràcies, en bona mesura, a l’acció d’Inspecció de Treball, que als darrers 5 anys ha aconseguit regularitzar la situació laboral de ni més ni menys que 100.000 d’aquests falsos autònoms. És a dir, 100.000 persones que malgrat estar adherides al règim d’autònoms, en realitat eren persones ocupades per compte d’altri, sotmeses en tot moment a la facultat de direcció de l’empresa per a la qual treballen que és també qui, gairebé sempre, imposa aquesta condició.

Malgrat la significativa reducció de la xifra de falsos autònoms als darrers anys, la rotunditat de les dades demostra que seguim estant davant un problema estructural del nostre escenari laboral. I no és, ni molt menys, un fenomen nou ni està estrictament vinculat a la denominada economia de plataforma, el sector del repartiment i empreses com Glovo, malgrat aquest sigui un focus d’extensió importantíssim d’aquesta forma de precarietat que suposa negar l’existència d’una relació laboral ordinària. De fet, trobem falsos autònoms a molts sectors, amb especial incidència entre algunes professions liberals com ho poden ser enginyers, arquitectes, advocats o professionals sanitaris en general.

Que a dia d’avui encara hi hagi 245.000 persones a qui se’ls imposa la condició de falsos autònoms significa, bàsicament, que a dia d’avui encara hi ha 245.000 persones a qui diàriament se li estan vulnerant els seus drets en matèria laboral i, molt especialment, de Seguretat Social. Això sense comptar el perjudici que es causa al conjunt de la societat. Als darrers 10 anys, les empreses s’han estalviat el pagament a les arques públiques de gairebé 600 milions d’euros només en concepte de cotitzacions deixades d’abonar.

Per a la persona treballadora, obligar-lo a ser autònom quan hauria de ser treballadora per compte aliè només comporta desavantatges i inconvenients. Queda fora del marc protector que atorga l’Estatut dels Treballadors i el conveni que li correspondria i, per tant, no li resulten d’aplicació els límits establerts a la durada màxima de la jornada, ni els períodes de descans; no gaudeix de vacances pagades ni té la possibilitat d’acollir-se a reduccions de jornada per conciliar la vida familiar i professional, entre molts d’altres exemples. L’empresa tampoc no tindria obligació de preavisar la finalització de la relació ni tampoc la d’abonar cap indemnització. I capítol apart mereixen els perjudicis en matèria de cobertures de la Seguretat Social i prestacions (per incapacitat, pèrdua d’ocupació...) on la situació, malgrat les importants modificacions practicades sobre la configuració del règim d’autònoms, està molt lluny de ser equiparable a la dels treballadors amb una relació laboral ordinària, especialment pel que fa a la quantia de prestacions i pensions, incloent-hi la de jubilació.

Com veiem, molts avantatges per a les empreses i només greuges per a les persones treballadores, a qui se’ls neguen els seus drets i se’ls perjudica en les seves condicions materials en detriment del seu interès present i futur. Una bona raó per denunciar una situació fraudulenta i profundament injusta.