Improcedents a l’Administració
Les primeres sentències arran dels acomiadaments en empreses públiques inscrits en el marc de la política “d’austeritat” de la Generalitat consideren que les extincions de contracte per causes econòmiques en l’Administració són improcedents.
Les empreses públiques no poden ser captives de la lògica de mercat ni es poden governar atenent a l’estricta disciplina de l’equilibri entre beneficis i pèrdues. Al contrari que les iniciatives empresarials de capital privat, les empreses inscrites en l’esfera de l’administració pública no tenen cap altre objectiu ni raó de ser que prestar el millor servei possible al conjunt de la ciutadania i acomplir amb eficiència els objectius funcionals que els hi són assignats.
Aquests són, a grans trets, els arguments que trobem en les recents sentències aconseguides pel Col·lectiu Ronda que rebutgen la pretensió de la Generalitat de considerar objectius els acomiadaments en empreses públiques argüint restriccions pressupostàries.
Sentències de gran transcendència
En els primers casos que han arribat fins els tribunals catalans (Servei Meteorològic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya i Forestal Catalana), la judicatura ha coincidit a considerar que l’actuació de l’Administració no està justificada i que els acomiadaments han de ser considerats improcedents. La decisió no és en absolut menor, doncs significa que les empreses públiques demandades resten obligades a readmetre el personal acomiadat o indemnitzar-los amb el pagament de 45 dies de salari per any treballat, més del doble de la quantitat que se’ls va pagar inicialment.
Austeritat?
Les decisions dels tribunals posen greument en entredit la viabilitat d’algunes de les principals mesures incloses en les instruccions que es van fer arribar a les entitats del sector públic al gener d’enguany adreçades a reduir en un 5% les seves plantilles i en un 6% la partida pressupostària corresponent a despeses de personal.
Anant més enllà de l’esperit de la norma, moltes d’aquestes entitats han optat per acomiadar indiscriminadament sense explorar altres mesures menys doloroses com ara podrien ser reduccions de jornada o rebaixes salarials. Tot això emparant-se en una interessada confusió de quins són els veritables objectius de l’administració i equiparant el seu funcionament al d’una empresa privada.
De no variar l’erràtica i difícilment justificable política d’acomiadaments impulsada pel Govern català, les mesures d’austeritat en matèria laboral propugnades per l’executiu encapçalat per Artur Mas poden acabar sent una feixuga càrrega per la ciutadania catalana. Un exemple il·lustratiu: només amb aquestes primeres sentències, la Generalitat haurà de pagar més en concepte d’indemnitzacions i honoraris dels seus advocats del que pretenia estalviar amb els acomiadaments. Un veritable despropòsit.
Enllaços relacionats: