Discriminació dels substituts
El Col·lectiu Ronda interposa interposa una reclamació davant el CGPJ en representació d'un grup de 18 jutges substituts i magistrats suplents denunciant la precarietat de la seva situació laboral i la discriminació que pateixen respecte dels jutges indefinits o de carrera.
03/06/2014
El passat 28 de maig, el Parlament de Catalunya va debatre i aprovar una moció presentada per ERC en suport al col·lectiu de jutges substituts i magistrats suplents, la majoria dels quals acumula ja més d'un any sense treballar, molts d'ells i elles amb la prestació d'atur esgotada o apunt de fer-ho i amb la prohibició d'exercir cap altra professió que no sigui la docència, arran de la publicació de la Llei Orgànica 8/2012 de desembre de 2012 que insta els jutges titulars o indefinits a cobrir les baixes, permisos i excedències dels seus companys. Aquesta ha estat la segona vegada que el Parlament català es pronunca al respecte, doncs ja va fer-ho anteriorment al juny de 2013 amb una moció -aprovada amb l'única oposició de PP i l'abstenció de Ciutadans- que instava l'executiu espanyol a derogar la normativa que trasllada als jutges titulars la responsabilitat de cobrir les baixes dels seus companys, en detriment dels jutges eventuals.
El català no ha estat, però, l'únic parlament a examinar la situació dels 1500 jutges eventuals de l'Estat espanyol, privats de feina, prestació d'atur i afectats per la pràctica impossibilitat d'exercir altres ocupacions. A instàncies d'europarlamentaris catalans, la Comissió Europea va encarregar al Comissari d'Assumptes Socials una anàlisi de la situació -encara en desenvolupament- per determinar si, tal i com defensa el col·lectiu d'afectats, la legislació espanyola vulnera la directiva comunitària 1999/70 que impedeix que els treballadors eventuals o temporals siguin dipositaris de menys drets que els seus homòlegs amb contractes de durada indefinida.
Impossibilitat de treballar
Als jutges substituts i magistrats suplents sense feina se'ls aplica idèntic règim d'incompatibilitats i prohibicions que als titulars pel que fa a l'exercici d'activitats retribuïdes al marge de la funció jurisdiccional. Així, malgrat acumular llargs períodes sense poder treballar, tenen impedit qualsevol pràctica professional tret de la docència, la recerca jurídica o la producció i creació artística, científica o tècnica. No poden, per exemple, exercir com a advocats però no només això sinó qualsevol altre professió o activitat sia jurídica o no i a més han d'estar a plena o absoluta disponibilitat dels òrgans de govern dels Tribunals i Audiències. Sense percebre cap prestació per aquesta incompatibilitat ni disponibilitat absolutes ni són donats d'alta en la Seguretat Social. De fet, tampoc poden abandonar la borsa de treball on figuren per cobrir les possibles absències que es donin sense permís explícit del CGPJ; en cas de fer-ho es tracta d'una baixa voluntària sense cap mena de Dret o indemnització després de que molts d'ells i elles hi hagin estat més de 10 anys, de forma continuada.
Discriminació retributiva
El capítol de discriminacions no s'esgota en el període d'espera per ser cridats. Aquestes continuen quan un jutge o magistrat suplent és requerit per fer-se càrrec dels assumptes d'una sala o jutjat en absència del titular. El càlcul de la seva retribució no contempla els dies que jutges substituts i magistrats suplents dediquen a estudiar els assumptes i redactar les resolucions, així com tampoc el període de deliberació ni s'abona cap quantitat en concepte d'antiguitat o despeses per raó de servei, a diferència del que es fa amb els membres titulars de la judicatura. Jutges substituts i magistrats suplents tampoc cotitzen a la Seguretat Social per tots els dies de dedicació, sinó que només ho fan pels dies que celebren vistes i no pas, com en el cas de la retribució, per la resta de temps que han de dedicar a l'anàlisi, estudi i redacció de sentències.
Un col·lectiu nombrós
Aquesta situació d'intolerable greuge comparatiu i conculcació de drets laborals bàsics no afecta, malauradament, un col·lectiu minoritari. Ans al contrari, jutges substituts i magistrats suplents representen ni més ni menys que el 20% de la planta judicial. A Catalunya, per exemple, els 270 jutges substituts van dictar el 30% del totes les sentències pronunciades durant l'any 2012, el darrer dels quals es disposa de dades al respecte.
Atenent a aquestes xifres, és fàcil apreciar el fet que les restriccions imposades per l'executiu a través del Ministerio de Justícia i avalat pel legislatiu a la presència de suplents i substituts als jutjats ha contribuït de forma molt notable a l'agreujament de la situació de col·lapse que històricament, però cada vegada de forma més accentuada, afecta els jutjats de tot l'Estat, amb endarreriments que arriben a suposar una greu vulneració del dret de la ciutadania a la tutela judicial efectiva. Cal recordar que Espanya se situa molt per sota de la mitjana europea pel que fa a la ràtio de jutges professionals en relació a la població. Si la mitjana a la UE ésde 28,5 Jutges per cada 100.000 habitants, a l'Estat espanyol aquesta proporció es redueix fins a situar-se en un 13,2 per cada 100.000 habitants. Una diferència ara eixamplada amb la pràctica desaparició de substituts i suplents tot perseguint l'estalvi econòmic en detriment del nostre dret a una administració de Justícia àgil i eficient, capaç de respondre els requeriments de la ciutadania en uns terminis raonables, deixant en la pràctica els Jutges Professionals en un ridícul 10,2 per 100.000 habitants, el més baix de tota la Unió Europea.
Reclamació
Contra aquesta situació, un col·lectiu de 18 Jutges i Magistrats afectats ha decidit, amb l'assessorament del Col·lectiu Ronda, elevar una reclamació formal davant el CGPJ per exigir fórmules de solució a l'escenari de màxima precarietat que pateixen, incloent-hi l'equiparació del seu estatus professional al dels jutges titulars anomenats d'adscripció territorial i en expectativa de destí, així com l'immediat abonament dels salaris deixats de percebre des de la introducció de les restriccions que els condemnen a l'ostracisme i les corresponents cotitzacions a la Seguretat Social, en igualtat de condicions que els seus companys indefinits. Alhora, es vol denunciar l'abús de contractació eventual que afecta al col·lectiu i que suposa que molts d'ells i elles siguin contractats anualment des de fa més de 15 anys, entenent vulnerada la directiva europea 1999/70 CE, que impedeix la discriminació per raó de contracte i l'abús de contractació temporal, com a qualsevol empresa o administració pública.
La notícia als mitjans:
- El Mundo. Diumenge 1 de juny
- Altres continguts interessants del Col·lectiu Ronda