Desnonament express

08/11/2011

D’ara en endavant, l’arrendador d’un pis llogat podrà instar el desnonament de l’arrendatari un cop transcorregut un mes des que el propietari exigeix per requeriment el pagament del lloguer. En el moment de presentar la demanada, s’obrirà un termini de 10 dies per tal que el llogater aboni la quantitat pendent, abandoni el pis o faci constar les al·legacions que justifiquin la manca de pagament. Esgotat aquest període sense resposta per part de l’arrendatari, el secretari judicial fixarà la data del desnonament si així ho demana el propietari. Tot plegat, sense judici ni intervenció de cap jutge.

Aquest és el nou escenari legal que emana de l’aprovació de la Llei d’Agilització Processal, norma que introdueix importants modificacions en la Llei d’Enjudiciament Civil i aprofundeix en el camí encetat l’any 2009 per la Llei de Mesures de Foment i Agilització Processal del Lloguer i Eficiència Energètica dels Edificis.

Dret a la propietat i dret a l’habitatge. Conflicte d’interessos?

La mesura aprovada pretén oferir resposta a la inquietud per la suposada dificultat de desnonar llogaters morosos que el legislador atribueix al col·lectiu de propietaris de pisos llogats. En aquest sentit, la Llei es proposa escurçar fins al mínim el temps de resposta de l’aparell judicial davant el requeriment de l’arrendatari mitjançant la supressió d’alguns dels tràmits i processos que fins ara eren del tot necessaris per instar un desnonament.

Ara bé, en un moment en què diàriament es realitzen 178 desnonaments a tot l’Estat espanyol i prenent en consideració l’endèmica mancança d’un parc públic d’habitatge social de lloguer, és del tot pertinent plantejar-se la qüestió de si resulta oportú i fins i tot, lícit facilitar els tràmits que poden portar a la pèrdua de l’habitatge.

Acceptant com a lògic el desig de l’arrendador de rebre puntualment el pagament del lloguer, no deixa de ser curiós que l’Estat intervingui ara en un únic sentit: introduint severes amputacions en el dret a la tutela judicial efectiva de persones que es poden veure obligades a abandonar casa seva per l’endarreriment en el pagament d’un mes de lloguer.

El mateix Estat que s’ha mostrat incapaç d’impulsar la creació d’un parc públic d’habitatge que respongués a les necessitats evidents de segments importants de la població o que s’ha negat reiteradament a exercir la seva potestat reguladora en un mercat com el de l’habitatge, on els abusos són del tot habituals (pujades injustificades de la renda, exigència d'avals bancaris, etc), imposa una nova llei que només pot contribuir a agreujar el drama social que representa l’existència de milers i milers de famílies a qui la crisi i l’atur ha deixat sense un sostre on aixoplugar-se.

I ho fa, cal no perdre-ho de vista, sense fer cap distinció entre la situació de petits propietaris que poden arribar a tenir una forta dependència econòmica dels ingressos rebuts a través del lloguer d’un pis i els grans propietaris -amb les entitats financeres al capdavant- que han especulat de forma indissimulada amb l’habitatge i que mantenen enormes borses de pisos buits mentre no deixa de dificultar-se l’accés de milions de persones a un règim digne de tinença.

Davant aquestes consideracions i la manca absoluta de voluntat mostrada per l’Executiu espanyol per protegir i promoure un Dret Humà bàsic com és l’accés a l’habitatge, no es pot observar l’aprovació de l’anomenat ‘desnonament express’ sinó és des de la crítica més rotunda.

La defensa dels legítims interessos dels propietaris de pisos llogats no es pot bastir sobre la pèrdua de drets de les famílies que, en una immensa majoria de casos, només incorren en impagaments del lloguer empesos per la precarietat a què els aboca la situació de crisi excepcional que patim.

Enllaços d'interès:

• Altres continguts destacats del grup Jurídic Social
• T'ha interessat aquest article? Segueix-nos al Twitter i el Facebook!