Llei de Segona Oportunitat

La Llei de Segona Oportunitat és un mecanisme legal que permet a les persones físiques —tant si són treballadores, pensionistes com si es troben en situació d’atur— i a les persones treballadores autònomes cancel·lar deutes que ja no poden assumir, sempre que compleixin uns requisits de bona fe i d’insolvència. El resultat final és el que s’anomena Exoneració del Passiu Insatisfet (EPI): el jutjat perdona, de manera legal i definitiva, els deutes que han quedat pendents un cop finalitzat el procediment.

Hi poden accedir persones físiques, tant si treballen per compte aliè com si són autònomes. No tan sols les persones ocupades poden acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat. També poden fer-ho les persones que es troben en situació d’atur i les que estan jubilades o són pensionistes, sempre que:

• Estiguin en situació d’insolvència actual o imminent, és a dir, que no puguin fer front de manera regular als seus deutes.

• Tinguin dos o més creditors (no només un únic banc o proveïdor).

• El conjunt dels seus deutes no superi els 5 milions d’euros.

Les societats (SL, SA…) es regeixen per un règim concursal propi, però els seus administradors o avaladors sovint poden acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat pels deutes que han assumit a títol personal.

De forma molt resumida, els requisits generals són:

• Insolvència real o imminent: no poder complir de manera regular amb els pagaments.

• Bona fe: no haver amagat béns ni comès fraus, col·laborar amb el jutjat i amb l’administració concursal i no haver estat condemnat per delictes econòmics greus en els darrers anys.

• No haver obtingut una altra exoneració de deutes en un període recent (com a regla general, en els últims 10 anys).

• Tenir més d’un creditor i un volum de deute que faci raonable la tramitació d’un procediment d’aquest tipus.

En termes generals, la llei permet cancel·lar o reordenar:
 

• Préstecs personals i determinats deutes hipotecaris (amb alguns matisos).

• Deutes de targetes de crèdit i targetes revolving.

• Línies de crèdit, descoberts i microcrèdits.

• Deutes amb proveïdors i per subministraments (llum, gas, telefonia, etc.).

• Deutes de lloguer o el deute que resta pendent després d’una execució hipotecària.

• Una part del deute públic amb Hisenda i amb la Seguretat Social, dins de determinats límits (vegeu la següent pregunta).
   

Ara bé, no tots els deutes es poden exonerar: hi ha excepcions —com algunes sancions o determinades responsabilitats civils per danys— que s’han de valorar de manera específica en cada cas.

Des de la reforma concursal de 2022, la llei permet exonerar una part del deute públic dins uns límits concrets:

• Fins a 10.000 € amb Hisenda.

• Fins a 10.000 € amb la Seguretat Social.

Els primers 5.000 € amb cada organisme es poden exonerar íntegrament. Entre 5.001 € i 10.000 € es pot exonerar aproximadament el 50%, i la quantitat que superi aquests límits, si n’hi ha, s’ha d’afrontar mitjançant un pla de pagaments.

El criteri concret pot variar en funció del jutjat i de l’evolució de la jurisprudència, per això és essencial comptar amb assessorament especialitzat.

La Llei no estableix cap import mínim, però, a la pràctica, pel volum de documentació i els costos que comporta el procediment, acostuma a tenir sentit iniciar-lo quan:

• El deute global supera, com a referència, entre 10.000 i 20.000 €.

• S’han intentat refinançaments o acords amistosos amb els creditors i han fracassat.

En casos de deutes més baixos, pot ser més ràpid i econòmic explorar altres opcions (pactes directes, refinançaments, acceptar embargaments limitats, etc.). En qualsevol cas, cal valorar cada situació de manera individual.

La Llei estableix que per poder acollir-se a la Segona Oportunitat, la persona deutora no pot tenir un deute global superior a 5 milions d’euros.

Si el deute total supera aquest llindar, caldrà analitzar altres mecanismes concursals o vies de reestructuració del deute.

Arran de la reforma de 2022, el procediment s’ha simplificat i l’objectiu és escurçar terminis:

• En molts casos, es pot resoldre aproximadament en un any des de la presentació, sobretot quan s’opta per un pla de pagaments i no és necessària una liquidació complexa.

• Quan hi ha molta documentació, oposició d’alguns creditors o incidències processals, el procediment es pot allargar.

En tot cas, l’element clau és que, des del moment de la sol·licitud, es poden suspendre embargaments i execucions i s’aturen els interessos, cosa que ja dona un important alleugeriment a la persona deutora.

Els principals costos del procediment són:

• Honoraris professionals: d’advocat/da i, si escau, de procurador/a i altres professionals que hi puguin intervenir.

• Eventuals quantitats reservades per complir un possible pla de pagaments amb els creditors.

La reforma ha eliminat alguns costos que abans assumia la persona deutora (com la figura del mediador concursal o determinats tràmits notarials i registrals), fet que ha abaratit i fet més accessible el procediment.

En qualsevol cas, és essencial que el despatx detalli per escrit, abans de començar, el cost total aproximat i la forma d’abonar-lo.

En els darrers anys han aparegut despatxos i plataformes que anuncien els seus serveis amb missatges com aquests:
“Cancel·la tots els teus deutes per només 99 € al mes”
“24 o 36 quotes de 99 €”...

És important tenir present que, sovint:

• Es tracta simplement d’honoraris fraccionats: els 99 € són una quota mensual, no el cost total real del procediment.

• Algunes d’aquestes empreses retarden l’inici efectiu del concurs fins que han cobrat moltes mensualitats, de manera que la persona deutora pot continuar patint embargaments i interessos durant anys abans d’obtenir la protecció del jutjat.

• Són models altament massificats, amb volums molt grans de clients i poc temps dedicat a cada cas.

Per això, abans de contractar, és clau preguntar explícitament:

• Quan presentareu realment la demanda al jutjat?

• Quin serà el cost total aproximat del procediment (no només la quota mensual)?

• Qui portarà el meu cas i com m’hi podré comunicar (telèfon directe, correu, reunions presencials o en línia)?

Com a cooperativa d’advocades, Col·lectiu Ronda té un enfocament no especulatiu i centrat en la defensa de drets: no treballa per a bancs ni grans corporacions i no basa la seva activitat en captar milers de casos amb quotes molt petites durant anys, sinó en poder dedicar temps real i atenció personalitzada a cada procediment.

A la pràctica, això implica:

• Explicar des del primer moment un pressupost complet i un calendari de treball orientatiu.

• Centrar-se en allò que realment convé a la persona deutora, incloent-hi la possibilitat de recomanar no iniciar el procediment si no li resulta adequat.

• Evitar allargar el procés de manera artificial per motius purament econòmics.

Si la persona compleix els requisits de renda i patrimoni, pot sol·licitar el benefici de justícia gratuïta, que pot cobrir els honoraris professionals i reduir o eliminar el risc de costes judicials.

Quan la persona realment no pot assumir honoraris, Col·lectiu Ronda informa dels passos a seguir per demanar la justícia gratuïta i, si escau, orienta en la tramitació.

L’objectiu és que la manca de recursos econòmics no esdevingui un obstacle insalvable per exercir els propis drets.

Tot i que cada cas és diferent, habitualment cal aportar:

• DNI/NIE i, si escau, llibre de família.

• Un llistat exhaustiu dels deutes vigents (data de contractació, import pendent, creditor, etc.).

• Contractes de préstecs, targetes i altres finançaments.

• Extractes bancaris i rebuts dels darrers mesos.

• Declaracions de la renda i informe de vida laboral.

• Contractes de lloguer o hipoteca i rebuts de subministraments (llum, gas, aigua, telefonia...).

• Escriptures de propietats o documentació de vehicles, si n’hi ha.

Com més complet sigui el mapa de deutes, ingressos i patrimoni, més sòlid i segur serà el procediment.

En termes pràctics, acostuma a tenir sentit quan:

• El deute és, de manera estructural, impagable amb els ingressos actuals i previsibles.

• El volum de deute supera clarament allò que es podria satisfer simplement reorganitzant despeses.

• L’estrès financer ja està afectant la salut, la convivència familiar o el rendiment a la feina.

A diferència d’un simple refinançament, la Segona Oportunitat no consisteix només a “ajornar” el problema, sinó a cancel·lar legalment sota control judicial part o la totalitat dels deutes.

Les raons que porten a la gent a acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat són molt diverses però és habitual que comparteixin certes problemàtiques com ara, per exemple:

• Deutes acumulats de targetes, crèdits ràpids i préstecs personals, sovint entre 20.000 i 80.000 €, contractats sense valorar bé la capacitat real de devolució i que acaben generant una situació insostenible.

• Canvis importants en les circumstàncies vitals (atur, separacions, malaltia, disminució d’ingressos…) que fan impossible complir els compromisos de pagament inicialment assumits.

• Hipoteques problemàtiques que, fins i tot després de l’execució, continuen generant deute, o avals de negocis familiars que han fracassat.

• Combinacions de deute privat i deute públic moderat (Hisenda, Seguretat Social), especialment quan s’ha tingut un negoci o activitat com a autònom que no ha funcionat.

També hi ha casos amb deutes molt superiors (centenars de milers d’euros) quan s’han avalat negocis o crèdits empresarials de major dimensió.

Sí. De fet, la reforma concursal s’ha dissenyat especialment per oferir una via de sortida a persones autònomes i microempreses.

En concret:

• Es poden incloure deutes vinculats a l’activitat (proveïdors, lloguers, crèdits de l’empresa, etc.).

• Es pot exonerar, amb certes condicions, una part dels deutes amb Hisenda i la Seguretat Social.

• Cal valorar amb cura si és millor mantenir l’activitat amb un pla de pagaments o bé cessar-la i començar de zero.

La Segona Oportunitat, estrictament, està pensada per a persones físiques (incloent-hi les persones treballadores autònomes).

Les empreses (persones jurídiques) han de recórrer, segons la seva dimensió, a:

• El procediment concursal ordinari, o

• El procediment especial per a microempreses.

Ara bé, sovint sòcies i administradors assumeixen deutes a títol personal (com a avaladors o mitjançant préstecs vinculats a l’empresa). Aquests deutes sí que poden, en molts casos, ser objecte d’un procediment de Segona Oportunitat.

En determinades situacions, fins i tot pot ser recomanable coordinar el concurs de la microempresa amb el de l’administrador, especialment quan la causa de la insolvència és la mateixa o si es vol reduir el risc de derivacions de responsabilitat quan l’empresa cessa la seva activitat.

A nivell legal, els deutes salarials gaudeixen d’una protecció especial. Des d’una perspectiva de valors i de responsabilitat social, Col·lectiu Ronda no impulsa procediments orientats a eludir deutes amb persones treballadores.

En aquests casos, és prioritari garantir el pagament dels salaris deguts i, si cal, combinar altres vies (reestructuració, tancament ordenat de l’activitat, etc.) abans de plantejar una Segona Oportunitat per a la persona responsable.

Ser deutor de bona fe no és un eslògan, és un requisit clau del procediment. Vol dir, entre d’altres:

• No ocultar béns ni ingressos, ni fer operacions per “buidar” el patrimoni abans de sol·licitar la Segona Oportunitat.

• No haver generat ni incrementat de manera rellevant el deute quan ja se sabia que no es podria retornar.

• No haver estat condemnat recentment per delictes socioeconòmics greus.

• Col·laborar amb el jutjat i aportar tota la documentació que es requereixi.

De fet, hi ha sentències recents que han revocat l’exoneració quan s’ha constatat que la persona deutora havia amagat una herència o un patrimoni rellevant.

Sí, sempre que es compleixin la resta de requisits de la Llei. De fet, hi ha casos recents de persones que han pogut cancel·lar deutes generats després de caure en estafes d’inversió (falsos brokers, criptomonedes, plataformes fraudulentes…) en què, de manera enganyosa, se’ls ha fet assumir deutes al seu nom.

És molt important documentar al màxim l’estafa (denúncies, correus, missatges, contractes, captures de pantalla, extractes bancaris, etc.), perquè forma part de la història del sobreendeutament i ajuda a acreditar la bona fe de la persona deutora.

L’EPI és la resolució judicial que perdona legalment els deutes que han quedat pendents un cop completades totes les fases del procediment. És, en realitat, el punt final del camí. Arriba quan:

• No hi ha patrimoni ni béns legalment embargables, o

• Si n’hi ha, s’ha dut a terme la liquidació dels béns o bé s’ha completat un pla de pagaments aprovat pel jutjat.

L’EPI marca un abans i un després: a partir d’aquest moment, el deute exonerat ja no es pot reclamar a la persona deutora. Ara bé, els creditors encara el podran reclamar a altres persones obligades al pagament (per exemple, avaladors), llevat que aquestes també s’acollin al seu propi procediment de Segona Oportunitat.

És la peça clau que permet, des del punt de vista jurídic, “començar de zero”.

Depèn molt de cada cas. Amb la reforma concursal, el mecanisme de Segona Oportunitat permet, en alguns supòsits, mantenir l’habitatge habitual, especialment quan:

• El valor de l’habitatge i el capital pendent de la hipoteca estan relativament equilibrats.

• Es presenta un pla de pagaments viable i els creditors no s’hi oposen. Aquest pla sol ser de 5 anys i ha de representar un esforç raonable per a la persona deutora.

Ara bé, en altres situacions pot ser necessari liquidar l’habitatge per alliberar-se del deute hipotecari restant.

És una de les decisions més delicades del procediment i cal valorar-la cas per cas, tenint en compte tant els números com la situació personal i familiar.

No sempre cal “perdre-ho tot”. Després de la reforma, hi ha dues grans vies:

• Liquidació del patrimoni i exoneració posterior dels deutes que quedin pendents.

• Pla de pagaments sense liquidació total, que pot permetre conservar determinats béns (com l’habitatge habitual o els instruments necessaris per treballar), sempre que:

  • el pla sigui realista i assumible, i

  • no sigui impugnat pels creditors.

De manera general, aquests plans de pagament tenen una durada de 3 anys, que pot arribar fins a 5 anys quan el que es vol preservar és l’habitatge habitual.

L’objectiu de la Llei no és castigar de manera desproporcionada, sinó evitar situacions d’exclusió social i oferir una sortida ordenada al sobreendeutament.

Els avals i les fiances són un dels aspectes més sensibles del procediment. En molts casos, la persona que es declara en concurs i sol·licita la Segona Oportunitat pot arribar a exonerar també els deutes contrets com a avalista, però:

• Cal analitzar si el crèdit està garantit amb hipoteca o altres garanties reals.

• S’ha de revisar amb detall la jurisprudència i la posició del creditor concret.

És imprescindible fer un estudi individualitzat per evitar que la càrrega del deute acabi traslladant-se a familiars o a terceres persones.

Un dels avantatges centrals de la Llei és que, des del moment en què se sol·licita el concurs, es poden suspendre les execucions i els embargaments contra la persona deutora i els interessos deixen d’incrementar-se.

Si el procediment acaba bé i s’atorga l’Exoneració del Passiu Insatisfet (EPI), es podrà sol·licitar l’arxiu dels procediments d’execució o embargament que tenien origen en els deutes exonerats.

Això dona un marge de tranquil·litat molt important mentre el jutjat i els professionals treballen en la solució més adequada per al cas.

Un dels mites més estesos és que “si et declares en Segona Oportunitat, ja ningú et donarà crèdit mai més”. Això és fals.

El que passa habitualment és que:

• Durant un temps és probable que hi hagi més dificultats d’accés al crèdit (registre d’insolvències, criteris interns de risc de la banca, etc.).

• Amb els anys, i si es reconstrueix l’historial financer (pagaments al dia, estabilitat d’ingressos, etc.), es pot tornar a accedir a finançament.

La Llei no pretén “marcar” ningú de per vida, sinó oferir una segona oportunitat real a qui ha patit un trasbals econòmic i vol refer la seva vida.

La normativa estableix que han de passar diversos anys entre una exoneració i una altra. En termes generals, es parla d’un període d’uns 10 anys, amb alguns matisos tècnics i jurisprudencials.

Això significa que la Segona Oportunitat s’ha d’entendre com una mesura excepcional per tancar una etapa de sobreendeutament, i no com una eina a utilitzar de manera periòdica.

Alguns dels mites més habituals són:

• “La Llei cancel·la automàticament tots els teus deutes” → Fals. Hi ha límits i excepcions, especialment pel que fa als deutes públics.

• “Et pots acollir i quedar-te amb tots els béns” → Fals. Hi ha béns que s’han de liquidar i d’altres que es poden conservar a canvi d’assumir un pla de pagaments.

• “És un tràmit ràpid i senzill que pots fer gairebé sense advocat” → Fals. És un procediment judicial, tècnic i amb molta càrrega documental; requereix assessorament especialitzat.

• “Si tens deute públic, no et servirà de res” → Fals. Es poden exonerar trams de deute públic i reordenar la resta, tot i que l’abast dependrà de l’import i de la situació concreta.

La Llei de Segona Oportunitat només afecta els deutes existents fins al moment del procediment.

• No protegeix dels deutes que es generin en el futur després d’haver obtingut l’EPI (Exoneració del Passiu Insatisfet).

• Un cop aconseguida l’exoneració, és essencial reconstruir l’economia personal o familiar amb realisme: fer pressupost, fomentar l’estalvi, evitar noves targetes i crèdits innecessaris, i prendre decisions financeres prudents.

Col·lectiu Ronda no és un despatx mercantil clàssic, sinó una cooperativa d’advocades amb una llarga trajectòria en la defensa de persones treballadores, consumidores i col·lectius vulnerables, que:

• No treballa per a bancs ni grans corporacions financeres.

• Treballa sovint en xarxa amb entitats socials i associacions de persones consumidores, i coneix de primera mà els efectes socials del sobreendeutament.

• Té una filosofia clara: utilitzar el dret com una eina per reduir desigualtats, i no per aprofitar-se de la situació de qui ho està passant pitjor.

Tot això es tradueix en un enfocament de la Segona Oportunitat més ètic, menys agressiu comercialment i realment orientat al benestar de la persona deutora.