No caldrà esperar

15/04/2016

dels préstecs hipotecaris sense necessitat d'esperar a que es resolguin les accions col·lectives plantejades per associacions referents a la mateixa problemàtica.

A dia d'avui, l'article 43 de la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) espanyola imposa als tribunals l'obligació de suspendre qualsevol demanda individual si la qüestió en litigi està sent objecte de judici per algun altre tribunal en resposta a una demanda col·lectiva interposada per una associació. És a dir, segons la legislació vigent a l'Estat espanyol, si una associació degudament habilitada inicia una acció de cessació, qualsevol demanda individual que abordi la mateixa qüestió haurà d'esperar fins que es dicti una sentència en ferm referent al procediment col·lectiu.

per clients d'entitats financeres on es reclamava que es declaressin abusives i, per tant, nul·les la clàusula sòl inclosa en nombrosos préstecs hipotecaris. Com és ben sabut, aquesta clàusula imposa una quantitat mínima d'interessos a abonar encara que de la suma de l'índex de referència (per exemple, l'Euribor) més el diferencial pactat resulti un percentatge menor a l'establert per la clàusula sòl.

Com dèiem, les demandes interposades a títol individual pels clients afectats han quedat en suspens per efecte de la Llei d'Enjudiciament Civil en tant no hi hagués, per exemple, sentència per a la demanda col·lectiva impulsada per ADICAE contra les clàusules sòl incorporades a les seves hipoteques per part de 72 entitats financeres de tot l'Estat. Fins i tot ara, un cop el Jutjat Mercantil 11 de Madrid ha resolt favorablement als associats d'ADICAE en considerar el caràcter abusiu de la clàusula sòl, les demandes individuals continuen suspeses en tant aquesta no és una sentència ferma i les entitats financeres poden presentar el pertinent recurs, tal i com ja han anunciat que faran.

En altres casos, els procediments individuals han quedat també en suspens a l'espera no d'aquesta sentència, sinó de la que ha de dictar en un termini breu el propi TJUE per decidir si és o no ajustada al dret comunitari la sentència del Tribunal Suprem que ha limitat en el temps l'obligació per part de les entitats de retornar els diners abonats de més per efecte de la clàusula sòl.

Normativa inadequada

En resposta a una qüestió prejudicial elevada pel Jutjat Mercantil 9 de Barcelona, el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ha dictat una sentència que considera que l'obligatorietat de suspendre els processos individuals que determina la LEC és contrària i vulnera la Directiva Europea 93/13. Aquesta norma comunitària imposa als Estats membres el deure de dotar-se de “mitjans adequats i eficaços” per assegurar-se que cessi l'ús de clàusules abusives en els contractes celebrats entre professionals i consumidors, tal i com és el cas d'un préstec hipotecari.

per l'esmentada Directiva, lligant la sort de la seva petició a un procediment del qual pot no formar part i on no es prendran en consideració aspectes tan rellevants com ara les circumstàncies individuals de negociació de la clàusula o la naturalesa dels béns objecte de conflicte. Altrament dit, per a l'Alt Tribunal Europeu, no es pot vincular de forma obligatòria la petició d'empara dels seus drets per part d'un consumidor a la resolució d'un conflicte aliè on no es tinguin present les característiques particulars del seu cas.

Solució a una llarga espera

Aquesta important sentència, del TJUE pot significar per a milers de demandants individuals que han acudit als tribunals amb l'exigència de que es consideri nul·la la clàusula sòl que els ha obligat a pagar de més pels seus préstecs hipotecaris el principi del fi d'una llarga i intolerable espera. Ara doncs, atenent al contingut de la resolució, els tribunals podran decidir resoldre les demandes plantejades sense necessitat d'esperar cap altre sentència i, d'aquesta forma, poder complir amb el seu deure de vetllar per l'interès dels consumidors.