Panrico i el dret de vaga

09/01/2014

[Traducción al castellano]

L'article 28 de la Constitució espanyola reconeix i atorga especial mesures de protecció al dret de vaga dels treballadors, tal i com correspon a un article inclòs al Títol I de la Carta Magna, consagrat als anomenats “drets i deures fonamentals”.
La Constitució també consagra el dret a la llibertat d'empresa (art.38), però en aquest cas no l'inclou entre els esmentats drets fonamentals. Existeix, doncs, una situació de preeminència jeràrquica del dret de vaga sobre la llibertat d'empresa i, de nou, del primer respecte a la potestat de direcció i control de l'activitat laboral que l'Estatut dels Treballadors (i no pas la Constitució) atorga a l'empresari.

Normativa excessivament concisa
El dret de vaga continua encara regulat pel RDL 17/1977, text que es mostra excessivament concís en alguns aspectes i presenta profundes imperfeccions pel que fa a l'ambició de regular amb la precisió que fora exigible l'amplitud de circumstàncies i fronts de disputa que es poden arribar a donar en una situació que, com és el cas d'una vaga, esdevé escenari de conflicte entre parts amb interessos diametralment enfrontats.

Un dels millors exemples de les mancances que afecten el RDL17/1977 el trobem en la superficialitat amb la qual aborda les limitacions que, de forma necessària, l'exercici del dret de vaga ha d'introduir en la facultat de direcció i organització de l'activitat empresarial. Així, el RDL 17/1977 es limita a dir “En tanto dure la huelga, el empresario no podrá sustituir a los huelguistas por trabajadores que no estuviesen vinculados a la empresa al tiempo de ser comunicada la misma, salvo caso de incumplimiento de las obligaciones contenidas en el apartado número siete de este artículo”. Obligacions que fan referència al compliment dels serveis de seguretat i manteniment que hagin estat pactats.
objecte d'expressa prohibició és la substitució externa de treballadors mentre que la realitat és que són moltes i molt diverses les mesures que una empresa pot adoptar amb la voluntat de buidar de contingut l'exercici del dret de vaga que, recordem-ho, és objecte d'especial protecció.

La jurisprudència com a font de Dret
Allà on no ha arribat la voluntat del legislador ho ha hagut de fer l'acció judicial i les resolucions dels diferents tribunals, incloent-hi el Tribunal Constitucional, que a mida que entraven a valorar els conflictes particulars objecte de litigi han anat ampliant, matisant i introduint les pertinents precisions en el pobre redactat del RDL 17/1977. Tot per tal d'adaptar la regulació del dret de vaga al caràcter d'especial protecció que exigeix la rellevància jeràrquica de la seva ubicació en el conjunt de la Constitució.

Així doncs, si d'una lectura literal del RDL 17/1977 es pot desprendre que en una situació de vaga el poder de l'empresari no té altra limitació que la prohibició de l'esquirolatge per la via de la substitució externa, les diferents resolucions judicials han ampliat considerablement el capítol de limitacions a la potestat organitzativa empresarial. Ja no només és contrari a la llei la substitució externa amb treballadors no vinculats a l'empresa, sinó que també queda prohibida la substitució interna, és a dir, el recurs a treballadors de la pròpia empresa que no secunden la convocatòria de vaga per substituir en les seves funcions als qui sí ho fan. Si un treballador exerceix la seva llibertat per no fer vaga i decideix acudir al seu centre de treball, podrà fer-ho, però només per realitzar aquelles funcions que li són habituals i no pas, i de forma excepcional, les tasques que són pròpies de companys que exerceixen el seu dret. S'estarà atemptant contra el dret de vaga fins i tot en aquells casos en què els treballadors no vaguistes desenvolupin aquestes funcions inicialment alienes per pròpia voluntat i sense que hagi estat l'empresa qui imposi la seva realització.

Amb la seva acció, els tribunals han atorgat, com a mínim parcialment, les necessàries garanties per tal que la preeminència jeràrquica del dret de vaga es faci efectiva i es pugui satisfer l'objecte d'una vaga que, tal i com admet el TC, té la pretensió de “causar un perjudici a l'empresa” i comporta una certa “obligació per part de l'empresa de suportar passivament el perjudici, sense adoptar mesures per mitigar-ho”. El límit a aquesta preeminència és, tal i com també admeten diferents resolucions, aquells casos en què es fa un ús abusiu del dret quan no es respecta la necessària “proporcionalitat entre els mutus sacrificis [de l'empresa i dels treballadors]”.

Compartiex aquesta informació!

 <span class="st_twitter" displayText="Tweet"></span><span class="st_facebook" displayText="Facebook"></span><span class="st_meneame" displayText="menéame"></span><span class="st_gbuzz" displayText="Google Buzz"></span><span class="st_email" displayText="Email"></span><span class="st_sharethis" displayText="Comparteix"></span>

 <script type="text/javascript" src="http://w.sharethis.com/button/buttons.js"></script><script type="text/javascript">stLight.options({publisher:'08e44b14-3c7f-437d-8783-d5b2db7cb652'});</script>

Enllaç curt: http://bit.ly/1dipO36

Et pot interessar:

• Article: Consells bàsics en cas de vaga

• Article: Telefónica, condemna per esquirolatge