500 demandes
El Col·lectiu Ronda interposa prop de 500 demandes per comercialització irregular de participacions preferents i deute subordinat per part d'entitats financeres. En conjunt, les reclamacions dels afectats/des suposen una quantitat propera als 10 milions d'euros.
- [Traducción al castellano]
Catalunya Banc, CaixaBank i Bankia són les entitats que acumulen la major part de les demandes per la comercialització de participacions preferents i deute subordinat interposades pel Col·lectiu Ronda. En aquesta particular classificació, també mereix un esment especial Caixa Laietana -actualment integrada en Bankia-, entitat que malgrat la seva reduïda dimensió dins el conjunt del sector financer estatal i català, s'ha mostrat especialment activa a la seva zona natural d'influència del Maresme a l'hora de captar estalvis dels seus clients a través d'aquests controvertits productes financers.
L'abast de les xifres esmentades -corresponents únicament a l'activitat de la nostra cooperativa- denota la gravetat del conflicte obert entre les entitats financeres i els seus clients arran de la comercialització a persones de perfil minorista i escassa o nul·la experiència inversora de productes considerats de risc i de mecànica complexa. Productes que paga la pena recordar, tant la normativa comunitària com l'estatal en matèria de consum consideren del tot inadequats per a clients com els descrits anteriorment.
Acció judicial
Contra qualsevol pretensió de dificultar l'accés a la tutela judicial de les persones afectades es va imposant una realitat constituïda per un creixent volum de sentències dels jutjats de Primera Instància i de diferents Audiències Provincials que, de forma gairebé unànime, es posicionen del costat dels usuaris de banca afectats. Habitualment, els arguments per sentenciar la nul·litat dels productes i, per tant, l'obligació per part de les entitats de retornar als seus clients els diners invertits es situen al voltant d'un mateix concepte: la manca de transparència per part de caixes i bancs i les deficiències de la informació subministrada als clients, insuficient per poder ponderar els riscos de la inversió i, fins i tot, per diferenciar l'adquisició de preferents i deute subordinat de la contractació d'un dipòsit a termini i amb el capital garantit.
Per obtenir més informació sobre la jurisprudència i les sentències més rellevants que han estat dictades en relació a la problemàtica de les preferents, recomanem la lectura d'aquest article publicat pel nostre company Oscar Serrano al bloc “Mala pràctica bancària”:
Enllaços d'interès.