Un recurs inexplicable
Caixa Laietana -actualment, Bankia- ha decidit recórrer la sentència dictada pel nou Jutjat Transversal de Mataró que anul·la la venda de participacions preferents i deute subordinat per valor de 30.000 € a una família constituïda per una mare –vídua de 81 anys i sense formació acadèmica- dos fills amb estudis bàsics i sense coneixements financers i una tercera filla de 42 anys afectada de Síndrome de Down.
20/11/2013
- [Traducción al castellano]
En la seva compareixença davant la Comissió del Parlament que investiga l’actuació de les entitats financeres a Catalunya , Josep Ibern, expresident i exdirector general de Caixa Laietana , va expressar el seu desig que tots els estalviadors afectats per les preferents i el deute subordinat de l’entitat amb seu a Mataró recuperessin els seus diners, tot constatant que patien una situació “molt injusta”. Unes declaracions conciliadores fetes després de negar qualsevol responsabilitat sobre la comercialització d’aquests productes en el període en què Ibern encapçalava Caixa Laietana i que afecten més de 15.000 famílies al Maresme. I, sobretot, unes declaracions que contrasten vivament amb la política sostinguda al respecte per Bankia, consistent a presentar recurs de forma mecànica contra qualsevol sentència contrària als seus interessos, per molt clars que siguin els fets constatats pels magistrats.
Error en el consentiment
La sentència que ens ocupa no difereix substancialment d’altres que han abordat en el mateix sentit aquesta dolorosa qüestió. Com en tants altres casos, queda palès una vegada més l’incompliment per part de l’entitat del deure de posar a disposició dels clients “informació imparcial, clara i no enganyosa” sobre les característiques del producte ofert i el desistiment per part de Caixa Laietana de l’obligació “d’avaluar si el servei o el producte d’inversió es adequat per al client”. De nou trobem provat, com és habitual, que l’entitat no va fer res per aclarir que no oferia un dipòsit garantit sinó un producte complex i de risc, tal i com en aquesta ocasió ratifiquen els propis empleats de Caixa Laietana citats com a testimoni que van admetre davant el Tribunal que aquests eren un producte que oferien –seguint instruccions de l’entitat- a persones que, com és el cas, “no volien risc”.
Afectada de Síndrome de Down
En aquesta ocasió, entre les persones de la mateixa família que van “prestar” el seu consentiment i van signar les ordres de compra trobem una dona de 42 anys amb Síndrome de Down. També ella, segons al·lega incomprensiblement l’entitat, va ser degudament informada del producte que subscrivia i el risc que assumia de patir pèrdues en uns estalvis de 30.000 € destinat, precisament, a oferir certa seguretat econòmica a aquesta persona en cas de mort de la seva mare i principal cuidadora.
Discurs públic, actuacions a l’ombra
Les declaracions del senyor Ibern no són pas les úniques que han arribat a l’opinió pública des de Caixa Laietana i Bankia amb la voluntat de mostrar la predisposició de l’entitat a oferir solucions negociades a les víctimes de les preferents. Com dèiem, però, aquesta suposada bona voluntat contrasta de forma dramàtica amb la presentació reiterada i quasi sistemàtica de recursos judicials que no fan sinó allargar el procés i, per tant, demorar la recuperació dels estalvis compromesos.
Òbviament, les entitats tenen garantit el dret a apel·lar a una segona instància judicial si no comparteixen el criteri de la judicatura, però no podem deixar de criticar en el termes més severs que es desnaturalitzi aquesta prerrogativa presentant recurs contra sentències d’una claredat més que manifesta i on es fa extremadament difícil detectar quin pugui ser el motiu raonable de controvèrsia.
No podem sinó interpretar aquesta forma d’actuar, i així ho volem denunciar des del Col·lectiu Ronda, com una veritable estratègia per prorrogar al màxim la resolució dels processos judicials oberts amb la intenció de predisposar les persones afectades a acceptar pactes extrajudicials on els clients acabin assumint rebaixes addicionals en el valor de les seves reclamacions a canvi de guanyar un temps que, especialment en el cas de les persones grans o necessitades econòmicament, comença a anar en contra seva.
Et pot interessar: