Immigrants desatesos

24/04/2012

• [Traducción al castellano]

Els anomenats ‘sense papers’ només rebran atenció mèdica urgent, però tindran vedat l’accés a l’assistència mèdica ordinària, amb l’única excepció dels menors d’edat i les dones embarassades. Dit d’altra forma, prop de mig milió de persones –segons la majoria de càlculs- perdran la seva targeta sanitària i veuran salvatgement mutilat el seu dret, el dret de qualsevol persona, a la pròpia salut.

El govern del PP, instal·lat al poder absolut, sembla no haver tingut temps per a consideracions molestes sobre qüestions com ara la dignitat inherent de la qual tot som posseïdors sigui quina sigui la nostra situació administrativa. Tampoc no hi hagut marge per plantejaments humanitaris com els que pareixen esmentats en un munt de tractats internacionals que l'Estat espanyol signa exemplarment per després sacrificar el seu contingut profund en nom de la sacrosanta austeritat i l’equilibri pressupostari.

Ignorar l’evidència

S’adopten mesures de dubtosa eficàcia, que poc poden contribuir a redreçar l’estat dels comptes públics i que es basteixen en llocs comuns que s’han mostrat reiteradament falsos. Sembla que el govern del PP ha decidit embolcallar-se en un nacionalisme groller i agressiu al crit de ‘primer els de casa’, la mateixa diatriba que recorre sinistrament Europa de punta a punta i que ens deixa símptomes inquietants d’una deriva col·lectiva cap a la xenofòbia i l’exclusió. Aquest és l’exabrupte que va ajudar a situar l’extrema dreta en tasques de govern a països com Holanda o Hongria i que ha situat ara fa només uns dies el Front Nacional com a tercera força més votada a la primera ronda de les eleccions presidencials franceses.

Un ‘primer els de casa’ que ignora interessadament els nombrosos i rigorosos estudis que demostren que la població immigrada en conjunt no només no fa un ús abusiu dels serveis sanitaris, sinó que presenten consums menors respecte a la població autòctona en totes les variables estudiades: consum de medicaments, visites a consultes i hospitalitzacions. Així ho va demostrar, per exemple, un estudi realitzat l’any 2009 pel propi servei de Salut Pública de la Comunitat de Madrid, on governa, com tots sabem, el mateix partit polític que ha decidit fer oïdes sordes a aquestes dades i, en canvi, embriagar-se de demagògia per seguir alimentant mites tan falsos com perillosos. Posats a fer oïdes sordes, fins i tot s’han ignorat el contingut de lleis en vigor com és el cas de la Llei d’Estrangeria que especifica que els immigrants, siguin quina sigui la seva condició administrativa, tindran dret a gaudir d’ “assistència sanitària en les mateixes condicions que els espanyols” si estan empadronats al seu domicili habitual. Una prescripció legal que en el seu moment ja va provocar un greu conflicte institucional amb epicentre a la localitat catalana de Vic, plaça forta de la intolerant i xenòfoba Plataforma per Catalunya.

Per dignitat i justícia

És del tot necessari que davant d’aquest atropellament col·lectiu de drets intervingui de forma urgent el Tribunal Constitucional per exigir el compliment de la més alta norma a l’Estat espanyol. La mateixa que s’invoca com si d’un text sagrat es tractés quan convé, però s’arracona a voluntat si del que es tracta és de satisfer malèvols càlculs polítics.

Callar davant d’aquesta injustícia, guardar silenci mentre es nega l’auxili a persones que ho necessiten, seria senyal d’una societat creixentment deshumanitzada. Una societat a qui la crisi i la desinformació pretén arrabassar la millor part de sí mateixa.

Enllaços d'interès:

• Article: Jubilació sota mínims
• Article: Mútues patronals, salut i productivitat