Cuidadores sense pensió
Les conseqüències de les restriccions pressupostàries imposades el passat mes de juliol a la Llei de Dependència comencen a aflorar: 140.000 cuidadores no professionals han causat baixa de la Seguretat Social, posant en risc les seves futures pensions.
05/12/2012
L'entrada en vigor l'any 2007 de la Llei de Dependència va suposar un notable avenç per a totes aquelles persones -en la seva immensa majoria dones i, en molts casos, majors de 45 anys- apartades prematurament del món laboral per poder fer-se càrrec de familiars necessitats d'ajuda i especial atenció. La normativa va significar que, per primer cop, aquestes dones dedicades a cuidar dels seus familiars adquirien el dret a percebre una remuneració per la seva tasca i a que es considerés cotitzat a la Seguretat Social aquest període, mitjançant una cotització que abonava l'Estat. D'aquesta forma, la Llei de Dependència pretenia mitigar la sagnant discriminació que suposava la impossibilitat d'accedir a la seva independència econòmica i al dret a percebre una pensió futura pel fet d'haver de dedicar el seu temps i energia a la cura d'un familiar depenent.
Estiu de retallades
L'impacte de la Llei de Dependència es fa evident atenent a la xifra de 178.000 persones, més d'un 90% dones, que van arribar a rebre la seva remuneració -de mitjana, uns 400 euros al mes- i van aprofitar les previsions de la normativa per cotitzar el període dedicat a cuidar dels seus familiars. La situació, però, va fer un gir dramàtic el passat mes de juliol amb l'anunci per part del govern espanyol de duríssimes restriccions pressupostàries que afectaven de ple la partida destinada a sufragar la despesa de la Llei de Dependència. Com ja és habitual, el gruix de l'estalvi perseguit sortia de les butxaques de les persones que s'havien beneficiat de la normativa. Així, per exemple, l'executiu procedia, entre d'altres mesures, a reduir l'import de la prestació que rebien les persones cuidadores -com a mínim un 15%, en alguns casos més- i anul·lava les disposicions relatives a la cotització a la Seguretat Social. O, dit d'altra forma, l'Estat deixava de cotitzar per les cuidadores com havia fet des de l'entrada en vigor de la Llei de Dependència, tancant definitivament la porta per a moltes d'aquestes cuidadores a la possibilitat d'acabar accedint a una prestació contributiva.
Novembre negre per a la Seguretat Social
La nova reglamentació instava a les cuidadores a decidir i comunicar abans de l'1 de novembre si tenien intenció de seguir donades d'altes, pagant-se elles mateixes, això sí, les seves cotitzacions. El resultat ha estat absolutament demolidor: només 24.000 cuidadores han optat per seguir afiliades a la Seguretat Social amb l'estatus de cuidadores no professionals. De les que no ho han fet, 38.000 s'han inscrit als Serveis d'Ocupació i han passat a engruixir les xifres de l'atur registrat. La resta, una immensa majoria de les que en algun moment van gaudir dels efectes benèfics de la Llei de Dependència, han tornat al lloc d'on venien: la invisibilitat.
Continuaran cuidant els seus familiars que no disposen de places públiques en residències ni centres on els puguin dispensar les atencions que necessiten; continuaran treballant dia rere dia, sacrificant-se sense recompensa, sense sou, sense cotitzar i, arribat el dia, sense pensió o, en el millor dels casos, amb una de molt minsa. Seguiran suplint i emmascarant les deficiències d'un Estat del Benestar a qui el nom ve molt gran. Això sí, sempre hi haurà qui ens recordarà, com ha fet Tomás Burgos, secretari d'Estat de Seguretat Social, que “aquest col·lectiu no incorporava recursos al sistema, sinó que portava aparellat un cost de 1034 milions des de 2008”.
Ara ja ho sabeu, no incorporaven recursos al sistema...només cuidaven de qui ho necessita
Articles d'interès:
- Article: Dona i reforma laboral