Discriminació a l'INEM
Una resolució judicial considera discriminatòria l'aplicació que fa l'oficina de Vilafranca d'una instrucció que obliga a extremar les mesures de control sobre els ciutadans extracomunitaris perceptors de la prestació d'atur per detectar casos de frau.
18/01/2013
El marroquí L.H. va viatjar al seu país entre els dies 5 i 23 d'agost de 2009, mentre era beneficiari de la prestació d'atur. Gairebé dos anys després, a l'octubre de 2011, una resolució del Servicio Público de Empleo Estatal (SPEE) considerava que aquesta absència no justificada ni comunicada era motiu per extingir la seva prestació d'atur i reclamar a l'afectat allò que considerava un “cobrament indegut”. En total, més de 10.000 Euros.
Polèmica circular
L'origen d'aquesta actuació absolutament desproporcionada per part de l'SPEE cal buscar-lo en l'elaboració d'una nota interior adreçada a les oficines de prestacions al juny de 2011 on s'instava a l'aplicació de controls rigorosos als perceptors de prestacions i subsidis. Entre les mesures aplicades, es demanava a les oficines la realització controls sobre els col·lectius on existissin indicis de “no disponibilitat per a l'ocupació”, incloent-hi l'exigència als beneficiaris extracomunitaris de la presentació del passaport per determinar si havien sortit de l'Estat sense la corresponent autorització administrativa.
Desproporció
L'adopció per part de l'SPEE de les mesures plantejades ràpidament va oferir resultats tangibles. Aixi, a partir de setembre de 2011, els ciutadans amb nacionalitat espanyola, que fins aquell moment eren objecte del 88% de les sancions aplicades a Vilafranca, van passara a representar només un 3% del total. Per contra, els ciutadans marroquins van veure incrementat enormement aquest percentatge. Abans de l'aplicació de la nota interna, només el 12% de les sancions afectaven ciutadans d'aquesta nacionalitat. Amb posterioritat, els marroquins van passara a acumular un exagerat percentatge de les sancions: el 73,52% dels expedients sancionadors a Vilafranca afectaven a persones marroquines.
Discriminació
En la seva resolució, la magistrada admet el dret de l'SPEE a aplicar sistemes de control per combatre el frau en la percepció de la prestació d'atur, però considera discriminatori que l'oficina de Vilafranca apliqués les instruccions rebudes “pràcticament amb caràcter selectiu sobre els ciutadans marroquins”. Constata que “l'increment d'expedients d'extinció a treballadors extracomunitaris, en particular marroquins, constitueix un indici de discriminació per raó de nacionalitat” que, a criteri de la magistrada, l'SPEE no ha estat capaç de provar inexistent, tot recordant que l'organisme havia arribat a “negar l'existència d'aquesta nota interna”. Per últim, la resolució judicial recorda que ningú esdevé sospitós pel simple fet de ser perceptor de la prestació d'atur.
Una decisió discriminatòria i no ajustada a dret
La sentència anul·la la sanció pel indicis de discriminació però, a banda, també esmenta el fet -no menys greu- que l'absència del territori nacional durant més de 15 dies no pot comportar, segons la legislació vigent i les resolucions del Tribunal Suprem, l'extinció de la prestació, si aquesta absència és inferior a 90 dies. Al contrari del que argumenta l'SPEE, aquesta sortida no equival a una “trasllat de la residència”, sinó que és un desplaçament i, per tant, correspondria suspendre durant aquest període la prestació, però en cap cas extingir-la ni molt menys obligar a retornar l'import percebut més enllà del corresponent als dies d'absència no comunicats.
Racisme institucional
Des dels nostres despatxos, Col·lectiu 9 de Vilafranca del Penedès i Col·lectiu Ronda, volem denunciar una pràctica discriminatòria que atempta contra el dret legítimament generat a percebre la prestació d'atur per part d'unes persones que han treballat, cotitzat i contribuït al desenvolupament econòmic del territori. La voluntat de l'Administració de reduir la despesa que genera el pagament de les prestacions d'atur no pot passar per sobre de l'ordenament jurídic ni bastir-se sobre la presumpció de culpabilitat dels aturats/des, una pràctica malauradament comuna, especialment si són persones estrangeres.
La crisi econòmica no ha de ser el pretext d'un racisme camuflat de zel en la política de lluita contra el frau.
Articles relacionats: