Dipòsit CaixaBanc
Una sentència aconseguida pel Col·lectiu Ronda obliga Caixabanc (“La Caixa”) a compensar un client per les pèrdues ocasionades per la contractació d'un fons d'inversió. El denunciant creia estar contractant un dipòsit garantit, sense possibilitat de patir reduccions que afectessin els estalvis invertits.
30/01/2013
El Jutjat de Primera Instància 46 de Barcelona ha condemnat Caixabanc a reintegrar 7078, 89 € a un client en considerar que la contractació d'un fons d'inversió -Foncaixa Objetivo junio de 2012- es va fer sense que l'entitat proporcionés informació suficient per ponderar el risc d'incórrer en pèrdues del capital invertit.
La resolució judicial considera que l'entitat va incomplir l'obligació de diligència i informació exigible i que del redactat del contracte proporcionat no es podia deduir que el capital invertit en aquest producte no estigués plenament garantit.
Vici en el consentiment
A criteri de la magistrada, el client afectat no va donar el seu consentiment a la contractació del fons amb els criteris de “llibertat, validesa i eficàcia” que són imprescindibles en la formació de la voluntat negocial doncs, segons queda recollit en la sentència, l'afectat no va adquirir “plena consciència del que significava el contracte [...] i dels drets i obligacions que en virtut del mateix s'adquireixen”
Efectivament, el demandant -que va subscriure Foncaixa Objetivo junio de 2012 l'any 2009- en tot moment va pensar que tornava a contractar un fons amb el capital garantit, tal i com venia fent i des de l'any 1990, primer a través de clàssics dipòsits a termini i, posteriorment, a partir de 2003, amb fons d'inversió garantits. Un llarg historial, sempre amb productes conservadors, que justifica la relació de confiança amb l'entitat i el fet que les renovacions es produïssin de forma quasi automàtica.
Sense capital garantit
En resposta a la demanda, Caixabanc argumenta que des de l'any 2009 no s'ofereixen dipòsits amb el capital i la rendibilitat garantides com a conseqüència de les turbulències financeres que ens afecten i l'extremada volatilitat dels mercats on s'inverteixen els diners procedents d'aquests vehicles d'inversió col·lectiva. És per aquesta raó, esgrimeixen, que es va oferir un producte subjecte a risc de pèrdues i depenent de les fluctuacions dels mercats, malgrat l'historial d'inversions del client evidenciava que es tractava d'un minorista que sempre havia adquirit productes de perfil conservador i amb el capital i la rendibilitat garantides, característiques completament diferents a Foncaixa Objetivo junio de 2012. L'entitat no ha aconseguit provar que la informació proporcionada fos suficient per garantir que el client entenia i assumia lliurement els riscos d'una contractació que podia suposar una minva dels seus estalvis, tal i com efectivament va acabar succeint per un valor de 7078, 89 €, gairebé el 40% dels diners inicialment invertits.
Un cas gens aïllat
La problemàtica de pèrdues acumulades en els diners dipositats en fons d'inversió que es creien garantits ha esdevingut, malauradament, un nou focus de conflicte en la relació entre entitats financeres i la seva clientela, especialment d'ençà que la normativa ha regulat els tipus d'interès màxim que es pot oferir a través dels tradicionals dipòsits a termini.
En la seva particular guerra per captar capital, les entitats financeres estan desplaçant els diners procedents d'aquests fons -insistim, garantits i sense riscos de pèrdues- cap a fons d'inversió amb la rendibilitat i amb el capital lligats a l'evolució del mercat. Productes, doncs, de risc que no haurien d'oferir-se a clients minoristes i conservadors si no és amb excepcionals mesures de transparència per tal que sigui el client qui assumeixi conscient i lliurement el risc de veure com els seus estalvis acaben engolits pels números vermells dels parquets borsàtils i les fluctuacions en la rendibilitat del deute sobirà. Unes condicions de transparència que, com evidencien sentències com la que avui ens ocupa, estan molt lluny de ser habituals.
Et pot interessar: