Suspensió del judici

17/02/2016

 que es fa càrrec de la defensa de la Natividad López Gama considera “absolutament desproporcionat que la Nati hagi de fer front a una acusació de coaccions per haver participat en unes concentracions de protesta que en tot moment han estat degudament comunicades i tramitades davant l'Administració. La protesta no és, i no pot ser considerada, una forma de coacció. I és exagerat també que la Generalitat destini temps i recursos públics a personar-se en un judici on s'ha de dirimir l'autoria d'uns danys de només 100€. És evident que existeix la voluntat de perseguir una protesta que ha deixat de ser un acte individual i anecdòtic per esdevenir un veritable clam popular contra les formes de fer i actuar de l'ICAM en detriment del legítim dret de les persones a la pròpia salut i accedir a les prestacions que els corresponen”.

 com a gest de protesta contra el comunicat d’alta mèdica tramitat per aquest organisme després de 18 mesos de baixa i mentre es troba a l'espera de judici per obtenir el reconeixement de la situació d'incapacitat laboral com a conseqüència de les gravíssimes afectacions produïdes per un infart i posterior ictus cerebral que, a dia d’avui, encara l’obliguen a visitar setmanalment un mínim de 3 metges, incloent-hi neuròleg, cardiòleg, pneumòleg i digestòleg, entre d’altres. Una situació, la d’alta mèdica, que suposa privar-la de la minsa prestació de 300 € que fins ara percebia i suposaven la seva única font d’ingressos.

Aquella primera nit ha estat el veritable germen d’una intensa campanya de solidaritat i suport que ha situat l’ICAM i els seus controvertits criteris mèdics al centre d’un debat públic sobre el funcionament i el finançament de l’organisme depenent de la Generalitat que té delegades per part de l’Institut Nacional de la Seguretat Social les competències de Tribunal Mèdic, és a dir, la facultat de realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa mèdica o ha de reincorporar-se al lloc de treball, així com si es té dret a una pensió per invalidesa o es considera en situació de retornar a l’activitat laboral.

Catalunya és una de les poques comunitats que té aquesta competència transferida, doncs tant el reconeixement com el pagament de prestacions en concepte d’invalidesa correspon en exclusiva a l’INSS que assigna una partida pressupostària a l’ICAM per desenvolupar aquesta funció. El pressupost, però, està vinculat de forma estricta al compliment del que s’anomenen “criteris de racionalització de la despesa mèdica” o el que és el mateix, rígids paràmetres referents tant a la durada mitjana de les baixes com a la xifra total d’invalideses proposades per l’ICAM. D’aquesta forma, per tant, si segons criteri de l’INSS les baixes tramitades per l’ICAM resulten excessivament llargues o es proposa un volum d’invalideses superior a allò que estima “racional” el propi INSS, es redueix de forma més que considerable els fons traspassats per l’INSS a l’ICAM. L’incentiu sembla haver estat molt efectiu si atenem a les estadístiques. Així, per exemple, la durada mitjana de les baixes per treballador i any ha passat de 12,7 dies l’any 2007 a tan sols 9 dies al 2013. I pel que fa a les invalideses, l’ICAM ha passat de rebutjar el 27,28% de les peticions tramitades durant l’any 2008 a fer-ho en un 40% dels casos al 2013.

 que, de forma molt significativa, ha inclòs la mobilització del sindicat CGT, entitats veïnals, plataformes ciutadanes de tot tipus, col·lectius de malalts i malaltes i, fins i tot, el recolzament del grup parlamentari de la CUP. Així, de l’acampada solitària s’ha passat a un calendari de mobilitzacions que ha inclòs concentracions periòdiques cada dilluns davant la seu de l’ICAM àmpliament difoses a les xarxes socials amb les etiquetes #YesWeIcamp i #AcampadaIcam. El darrer capítol d’aquest creixent moviment de protesta contra les pràctiques de l’ICAM ha estat, precisament, la creació i constitució de la Plataforma d’Afectades per l’ICAM (PAICAM) nascuda per denunciar allò que es considera un maltractament sistemàtic en forma d’altes injustes als treballadors i treballadores de Catalunya amb l’únic objectiu de reduir la despesa de l’INSS en matèria de prestacions per incapacitat o invalidesa i acomplir amb els esmentats criteris de racionalització que res tenen a veure amb una realitat mèdica objectivable.

Et pot interessar:

• Acampada de protesta davant la seu de l'ICAM