Sentència a Tarragona
L’Audiència Provincial de Tarragona ha ratificat la sentència de primera instància que anul·lava el ‘collar’ subscrit per una empresa en considerar que Caixa Penedès no havia ofert tota la informació necessària per valorar els riscos del producte.
Una vegada més, la judicatura ha tornat a pronunciar-se sobre les pràctiques que han estat habituals per part de les entitats financeres a l’hora de comercialitzar els anomenats contractes de cobertura del tipus d’interès. I, com és habitual, ho ha fet condemnant la manca de transparència exhibida per molts bancs i caixes a l’hora d’informar els seus clients sobre la veritable naturalesa d’aquests productes i, encara més important, els riscos de la seva contractació
Falsa assegurança
Com ha succeït en infinitat d’ocasions als darrers anys, els responsables de l’empresa que ha presentat la demanada va rebre l’oferiment per part de Caixa Penedès de subscriure un producte financer –en aquest cas, l’anomenat collar- que suposadament els havia de protegir contra possibles pujades del tipus d’interès que afectessin els préstecs que mantenien per finançar la seva activitat empresarial.
En el contracte ofert al juny de 2008 per Caixa Penedès es fixava un mínim del 4’55% i un màxim del 5,25%. Si l’Euribor s'incrementava més enllà del màxim, l’entitat abonaria al client la diferència per sobre d’aquest 5,25%. Per contra, si l’Euribor baixava del mínim -4’55%- seria el client qui hauria de compensar a Caixa Penedès la diferència.
Segons la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Tarragona que ratifica la decisió de declarar nul el contracte, Caixa Penedès va treure profit del seu coneixement de l’evolució prevista de l’Euribor. És a dir, l’entitat podia preveure que l’Euribor baixaria tan espectacularment com ho ha fet des del moment de subscriure el contracte i que, per tant, les liquidacions del collar sempre serien al seu favor, malgrat haver ofert el producte com una assegurança que havia de protegir al client.
L’empresa, doncs, no va ser degudament informada dels enormes riscos que assumia contractant un producte que, finalment, només assegurava els interessos de la pròpia entitat.
Gran quantitat d’afectats/des
Prop de 200.000 persones a tot l’Estat espanyol -30.000 a Catalunya- són víctimes de derivats financers com ara els collars o swaps, productes considerats complexos i d’alt risc que la normativa estatal i europea desaconsella en el cas de clients minoristes sense relació professional amb el món de les finances.
Swaps i collars es van oferir com a assegurances contra possibles pujades del tipus d’interès, de forma especialment intensa entre els anys 2006 i 2008, coincidint amb un període de continues pujades de l’Euribor que encarien els pagaments hipotecaris de milions de famílies i empreses. En aquestes circumstàncies, van ser molts els que van acceptar l’oferiment de les seves entitats de subscriure aquestes suposades assegurances contra les pujades del tipus d’interès. Malauradament, en molts casos, tal i com afirma aquesta sentència, els clients no van rebre informació acurada sobre les característiques del producte en qüestió i no eren conscients que un canvi d’escenari on l’Euribor comencés a baixar, tal i com ha quedat provat que les entitats sabien que passaria, suposaria importants despeses addicionals que haurien de sumar a l’import de les seves hipoteques.
Enllaços d'interès: