Nova victòria

19 de setembre de 2011

El jutjat de primera Instància número 2 de Barcelona obliga Caixa Penedès a anul·lar el contracte d’un ‘collar’ bonificat signat per una empresa, retornar l’import de les liquidacions i fer-se càrrec de les costes judicials

Una vegada més, els tribunals s’han posicionat del costat dels usuaris en l’enfrontament que des de fa anys mantenen milers de clients amb la seva entitat bancària per la comercialització opaca i irregular de productes com ara els swaps hipotecaris o els collars bonificats.

En aquesta ocasió, la resolució dictada pel jutjat de Primera Instància número 2 de Barcelona condemna Caixa Penedès arran de la denúncia d’una empresa a qui es va oferir un swap i, posteriorment, un collar. La sentència considera provat que l’entitat financera va ocultar de forma deliberada els riscos d’aquest productes, presentant-los de forma enganyosa sota l’aparença d’assegurances contra les fluctuacions de l’Euribor

Una quantitat ingent d’afectats/des

Prop de 200.000 persones a tot l’Estat espanyol -30.000 a Catalunya- són víctimes de derivats financers com ara els collars swaps. En gairebé tots els casos, les persones que els van contractar ho van fer des de la confiança en l’explicació que els van oferir a les seves oficines bancàries, on se’ls va dir que es tractaven de productes de característiques anàlogues a una assegurança que els protegiria contra possibles pujades de l’Euribor. Ben al contrari, però, el producte que havien contractat no estava ideat per protegir-los, sinó per generar elevades despeses i l’obligació de fer front a importants pagaments tan aviat com l’Euribor comencés a baixar en comptes de pujar. Curiosament, això és exactament el que va succeir quan bancs i caixes van concloure, l’any 2008, la campanya més intensa de comercialització de swaps, collars i similars entre els seus clients i clientes.

Allau de reclamacions i sentències favorables

D’un temps ençà, els swaps hipotecaris i les nombroses sentències relacionades que condemnen bancs i caixes per la manca de transparència i bona fe que han mostrat a l’hora de comercialitzar aquests productes no han deixat de ser protagonistes en la crònica judicial dels mitjans de comunicació. En molts casos, les resolucions aconseguides s’expressen en termes especialment durs a l’hora de qualificar els arguments enganyosos que les entitats financeres van fer servir per convèncer els seus usuaris de les inexistents bondats d’uns productes que en cap els beneficiarien i que, per contra, els han obligat a fer front a pagaments desproporcionats.

Fer complir les sentències

Malauradament, bancs i caixes no semblen acceptar de grat els retrets que els arriben des de la judicatura i es neguen a complir voluntàriament i en els terminis previstos les sentències que els obliguen a retornar els diners aconseguits de forma fraudulenta. En aquests casos, tal i com el Col·lectiu Ronda s’ha vist obligat a fer, no queda altre remei que interposar una demanada d’execució. Tot plegat, només suposa una nova molèstia, perfectament evitable, a uns usuaris i usuàries que han vist la confiança que havien dipositat en la seva entitat financera recompensada amb un engany majúscul.

Enllaços d'interès: