La desraó del càstig

10 de febrer de 2016

L'Estat espanyol viu sumit en una perillosa deriva on les llibertats més bàsiques es troben en entredit permanent i sota amenaces cada vegada més indissimulades. Una deriva que, vergonyosament, és capaç de conduir dos titellaires a presó per una representació teatral.

La creació artística no admet cap altre judici que aquell que, des de la més pura subjectivitat, se'n vulgui fer des del vessant estètic i moral. La ficció és representació i reconfiguració de la realitat. L'aparença de realitat no és realitat en sí mateixa.

Totes aquestes consideracions haurien d'haver estat ben presents en un procés de reflexió que, en aparent absència d'aquestes raons tan evidents, ha acabat conduint dos artistes a la presó, acusats d'enaltir el terrorisme en una obra que, paradoxalment, pretenia denunciar l'ús interessat que les estructures de poder sovint fan del terrorisme per criminalitzar i perseguir qualsevol forma de dissidència.

Una obra que potser és de mal gust i probablement inadequada pel públic infantil a qui, suposadament, es dirigia. Podria, per tant, ser exigible la responsabilitat de qui adoptés la decisió de programar-la en un espai i temps poc adient o, fins i tot, la dels integrants de la companyia si no van fer res per impedir que nens i nenes es veiessin innecessàriament exposats a un contingut que pogués resultar poc edificant. Responsabilitats que cal acotar i aplicar en la seva justa mesura, però no des de la desraó absoluta de transformar la pròpia discrepància en justificació suficient per sotmetre algú a la severitat de perdre la llibertat.

No hi ha justícia o no hi ha proporcionalitat; no pot haver-n'hi tampoc on es conrea la por i el poder branda el seu puny front a la crítica. I a l'Estat, el poder el branda sovint. Que li preguntin a l'advocat Andrés García, membre d'Irídia i Tanquem els CIEs, víctima de la primera denúncia en aplicació de la nova Llei de Seguretat Ciutadana, paradigma de la voluntat d'aplicar fèrries mordasses a la protesta, límits estrets a la llibertat d'expressió i múscul addicional a la capacitat coercitiva de l'Estat.

La detenció i empresonament dels titellaires no és, malauradament, cap anècdota. És un atac ferotge als principis essencials d'un Estat de Dret i una democràcia que es considera digne d'ostentar aquests epítets. La resposta requereix, doncs, ser contundent i sense fissures. Titellaires podríem ser-ho totes.

Et pot interessar: