“Tota persona té dret a buscar asil”
«Grècia està vivint una situació sense precedents, cal entendre-ho». Així s’ha expressat la Comissió Europea respecte la decisió del Govern grec de suspendre temporalment el dret d’asil. Nosaltres, però, només entenem que s’està vulnerant impunement el Dret Internacional. I els principis morals més essencials.
L’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans assenyala, en el seu article 14, que «en cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil, i a gaudir d’ell a qualsevol país». Aquest article va quedar prou rebregat ara fa uns dies amb la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que considera ajustada a dret la pràctica de l’Estat espanyol de procedir a expulsar de forma immediata i sense tràmit les persones detingudes mentre accedien il·legalment a territori nacional. Ara, però, la decisió de Grècia i el vistiplau atorgat per la Comissió Europea de suspendre temporalment el dret d’asil ha fet d’aquest article i de nombroses altres disposicions legals internacionals i específicament comunitàries un trist, vergonyós i culpable munt de cendres.
Les pilotes de goma a les tanques frontereres gregues, els bots de fum llançats entre la munió de gent que fuig d’un sagnant conflicte bèl·lic, els cops de porra i l’acció dels guardacostes grec intentant fer sotsobrar fràgils embarcacions carregades de vides humanes...en tots i cadascun d’aquests gestos perviu la renúncia de la Unió Europea a construir-se d’acord i amb respecte al dret d’asil i a l’obligació de protegir les persones que hi cerquen refugi front a situacions desesperades.
La Declaració Universal dels Drets Humans no és una entelèquia ni una abstracció sinó que es tracta d’un text legal, amb efectes vinculants per a tots els Estats que l’han subscrit. I el mateix caràcter cal atribuir-lo a altres tractats com ara la Convenció de Ginebra pels Refugiats o la Convenció Europea de Drets Humans. Textos legals que s’interposen entre les vides trencades de les persones que intenten arribar a territori europeu i la voluntat d’Europa de tancar les seves portes i girar la vista davant crisis humanitàries com ho és la guerra que assola Síria.
No podem entendre-ho, com ens demana la Comissió Europea. No podem mirar la dissort dels refugiats sirians amb els ulls freds de qui calcula les conseqüències del tancament de fronteres en termes d’estratègia diplomàtica i política dins el conflicte que llargament enfronta la Unió Europea amb el govern turc i el seu menysteniment pels drets humans. Les vides de les persones que fugen de les bombes i la barbàrie de la guerra siriana no són un tauler d’escacs on es juga una partida geopolítica d’alta volada. Són vides, mereixedores de respecte, imbuïdes de dignitat. Vides protegides per un Dret internacional que Grècia i la Unió Europea, com abans Espanya, vulnera impunement. I no, no ho volem entendre.