La importància de la negociació
Cal no oblidar, malgrat tot allò esmentat anteriorment, que a partir del proper 7 de juliol ens enfrontem a una realitat jurídica inèdita i plena d'incerteses que només podem anticipar apel·lant a la interpretació d'antecedents jurisprudencials derivats de processos de resolució de situacions que presenten algunes analogies amb la situació actual -forçosament parcials i imperfectes- com poden ser els precedents de pactes d'empresa finalitzats sense acord de continuïtat. El nostre parer doncs, és necessari admetre-ho, no es sustenta sobre la base empírica de casuística anterior efectivament resolta i que pugui aportar exemples d'incontestable validesa.
Innegable és, però, que el conjunt de la reforma laboral i les disposicions reservades a regular la ultraactivitat dels convenis constitueixen un gravíssim atemptat contra els pilars bàsics i fonamentals del principi de negociació col·lectiva. Els factors de desequilibri introduïts en detriment del dret dels treballadors i treballadores a l'acció conjunta en defensa de les seves condicions laborals són en si mateixos una amenaça contra una de les poques tanques de protecció que encara ens queden abans de veure'ns abocats a un escenari on l'arbitrarietat empresarial substitueixi l'efectivitat d'un veritable marc regulador de les relacions laborals.
Els convenis col·lectius ara sota amenaça són la nostra principal font de drets laborals i han de ser també la frontera inviolable que ens cal defensar per evitar, tal i com es pretén, aprofundir encara més en l’actual dinàmica de ferotge devaluació salarial i en la tendència a reduir l’àmbit de negociació laboral a la desequilibrada relació entre treballador individual i empresa. És més necessari que mai, inserir aquesta defensa com a eix gravitatori de l'acció d'un sindicalisme sòlid que deixi de tenir la concertació com a finalitat i recuperi la senda única de la defensa de condicions laborals i sindicals dignes.
Fomentant la por i abonant un discurs que ignora, per una raó o altra, el caràcter tuitiu -és a dir, protector- del Dret Laboral, se'ns vol obligar a combregar amb la precarietat i conviure passivament amb l'abús. L'alternativa, avui com ahir, és la lluita i la unitat en defensa dels nostres drets.
|