l'AN es pronuncia

• [traducción al castellano]

Els convenis col·lectius pactats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la reforma laboral que contemplessin la seva pròrroga fins a l’existència d’un acord entre les parts per a la seva renovació es mantenen en vigor, malgrat les limitacions a l’anomenada ultraactivitat dels convenis establerta per la reforma laboral.

Així ho ha determinat l’Audiència Nacional a l’hora de resoldre el contenciós que enfrontava el sindicat de pilots SEPLA amb la companyia aèria Air Nostrum. La sentencia, que atorga la raó als pilots front a la pretensió de l’empresa de deixar sense efecte el conveni franja que regulava les condicions laborals del col·lectiu, és la primera dictada per l’AN que entra a valorar i interpretar les modificacions incloses per la Llei 3/2012 respecte a la vigència dels convenis en situació de pròrroga.

Condicions de pròrroga
La reforma laboral va establir limitacions a la ultraactivitat dels convenis denunciats abans de l'entrada en vigor de la Llei 3/2012 que no contemplessin explícitament en el seu redactat una clàusula referent a la seva vigència un cop superada la data d'expiració.

En la seva resolució, l’AN apel·la, precisament, a l’existència d’un pacte en aquest sentit en el conveni franja que regulava la feina dels pilots d’Air Nostrum. El conveni especificava la pròrroga dels acords adoptats fins que el conveni denunciat fos substituït per un de nou i, per tant, desestima la pretensió de l’empresa de pèrdua de vigència del conveni.

Avis per a navegants
Amb la seva resolució l’AN ha aportat llum a un dels molts dubtes generats per la imposició sense precedents d’una limitació arbitrària a la pròrroga automàtica dels convenis en conflicte o procés de negociació. Estableix, doncs, que aquells convenis que incloïen en el seu articulat disposicions especifiques respecte a la vigència del conveni més enllà de la seva data de caducitat escapen al límit d’un any imposat per la reforma laboral.

Subsidiàriament, l’AN també ens deixa una reflexió que pot ser d’interès molt més enllà del singular conflicte entre pilots i Air Nostrum sobre el qual havia de pronunciar-se quan refereix que el límit d’un any no pot aplicar-se de forma inflexible i automàtica, sinó que és necessari entrar a valorar “la voluntat de les parts” a l’hora d’establir una veritable negociació i abordar la qüestió de la ultraactivitat. Un avís per a navegants respecte a les empreses que han decidit mostrar-se inflexibles i hermètiques a la negociació amb la intenció de limitar-se a deixar passar el temps a l’espera que es desactivi la ultraactivitat per poder imposar un nou conveni que resulti més favorable als seus interessos.

Del pacte a la contractualització
Ara bé, com dèiem, la sentencia clarifica un dels nombrosos punts de conflicte que encara resten oberts en relació a l’aplicació pràctica de la limitació de la ultraactivitat. ¿Què succeirà, per exemple, amb els convenis on la pròrroga no està especificada o la seva existència és motiu de discussió? En aquests casos, tal i com ja vàrem especificar en aquest article publicat anteriorment a la nostra pàgina web, des del Col·lectiu Ronda defensem que les condicions laborals fixades en un conveni col·lectiu amb el període de pròrroga ja expirat es mantenen com a conseqüència de l’anomenada contractualització. És a dir, les condicions que abans emanaven d’un conveni, ara ho faran –constin o no- del propi contracte, negant a les empreses la potestat de modificar arbitrariament les condicions de treball per la derogació automàtica i maquinal del conveni. Per a més informació al respecte, us recomanem la lectura d’aquest article

Et pot interessar:

• Article: Ultraactivitat i pèrdua de vigència dels convenis