Un grup de llogateres demanda per assetjament immobiliari al fons voltor Urbe Enginova
El jutjat d’instrucció 32 de Barcelona ha admès a tràmit la demanda col·lectiva presentada pel Sindicat de Llogateres i Col·lectiu Ronda en representació de les llogateres d’un bloc del barri del Poble Sec de Barcelona contra el fons voltor Urbe Enginova per assetjament immobiliari amb la intenció d’expulsar les veïnes del bloc.
Es tracta de la segona denúncia per assetjament registrada a l’Estat espanyol (la primera es va fer a un bloc del barri de Lavapiés de Madrid), després de mesos que les veïnes de la finca del carrer Concòrdia 41 de Barcelona patissin les estratègies i negligències de la propietat, pertanyent al fons Urbe Enginova. Les llogateres denuncien que va comprar la finca fa un any amb l’objectiu d’expulsar les veïnes, després que l'Ajuntament no exercís el seu dret de tanteig i retracte dels pisos del bloc que formen part de la borsa de lloguer de l’Ajuntament de Barcelona.
Una de les darreres estratègies negligent de la propietat va ser deixar sense ascensor les veïnes del bloc durant quasi dos mesos, amb la impossibilitat que diverses llogateres amb mobilitat reduïda, edat avançada o discapacitat poguessin sortir del pis. L’abandonament dels deures legals de la propietat respecte al manteniment i la neteja del bloc era una de les maneres que tenia la propietat per expulsar les veïnes, a les que s’afegia la no renovació dels contractes o fins i tot la contractació d’una empresa de «desokupa» per intimidar el veïnat.
Estratègia deliberada de degradació i manca de manteniment de la finca
Cansades de tot aquesta assetjament, 18 veïnes de la finca, representades per Col·lectiu Ronda, el Sindicat de Llogateres i el Sindicat de barri del Poble-sec van decidir interposar demana a finals de novembre contra Arnau Vilaplana, administrador del fons pel que consideren «una estratègia deliberada de degradació «de l’edifici amb l’única finalitat de fer fora els seus ocupants. Una estratègia que van comença el mes febrer de 2025 quan el fons va adquirir l’edifici, moment en el qual els veïns i veïnes van començar a patir les pressions intimidacions com la recepció de comunicacions segons les quals el seu contracte de lloguer no es renovaria (alguns d’aquests veïns fins i tot ja han rebut les primeres demandes de desnonament) o la contractació de l’empresa desokupa.
Dels 14 pisos que formen part de la finca, 11 tenen contracte vigent i cinc estan dins la borsa de lloguer de l’Ajuntament de Barcelona. Un dels pisos està buit perquè un dels llogaters va abandonar l’habitatge i dos contractes de lloguer han caducat. L’Ajuntament no va fer cap moviment ni oferta pels pisos de la seva borsa abans que el fons Urbe Eginova adquirís la finca.
El cas Concòrdia posa de relleu la necessitat de prendre mesures que protegeixin les llogateres, com ara el decret pendent d’aprovació de la pròrroga obligatòria de tres anys en els contractes de lloguer i la possibilitat de fer reparacions estructurals descomptant el cost dels lloguers per evitar que es perpetuïn pràctiques que atempten contra els drets i garanties bàsiques de les persones llogateres i sobretot d’aquelles que es troben en situació d’especial vulnerabilitat.