|
[Traducción al castellano]
L'entrada en vigor de la Llei 40/2007 va obrir la possibilitat a les parelles de fet -incloses les constituïdes per persones del mateix sexe- d'accedir, per primera vegada, a la pensió de viduïtat en cas de defunció d'un membre de la unió sentimental. Aquest reconeixement no va suposar, però, la plena equiparació de drets en matèria de viduïtat entre parelles de fet i de dret, és a dir, matrimonis legalment constituïts. Així, per exemple, en el cas de les parelles de fet, l'accés a la prestació per defunció quedava condicionat, entre d'altres requisits, al fet que es pogués demostrar la convivència durant un període de 5 anys amb anterioritat al traspàs o l'existència d'una relació de dependència econòmica del membre supervivent respecte de la persona finada.
A banda d'aquests requisits esmentats, la disposició addicional tercera de la Llei establia també que “el causant i el beneficiari tinguessin fills comuns”. I ha estat precisament aquesta disposició addicional la que el Tribunal Constitucional acaba d'anul·lar i deixar sense efecte a través de la sentència 41/2013 de 14 de febrer, dictada en resposta a la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel magistrat Joan Agustí i Maragall, titular del Jutjat Social 33 de Barcelona.
A criteri del jutge, la disposició addicional tercera representava una discriminació per causa de l'orientació sexual i, per tant, una vulneració de l'article 14 de la Constitució atès que l'obligatorietat de tenir fills dificultava greument l'accés de les parelles homosexuals a la pensió de viduïtat.
El nostre company Miguel Arenas, advocat del Col·lectiu Ronda especialista en matèria de Seguretat Social, analitza en aquest article la sentència del Constitucional i els arguments jurídics emprats pel Tribunal a l'hora de decretar la nul·litat de la polèmica clàusula. Una decisió que no ha basat en l'argument de la discriminació per causa de l'orientació sexual, tal i com plantejava el jutge Agustí i sostenim també des del Col·lectiu Ronda, sinó per vulneració del principi d'igualtat davant la llei, en considerar que l'obligatorietat de tenir fills en comú no respon, a criteri del Constitucional, a cap causa objectivament justificada.
En el seu article, Miguel Arenas també exposa un cas real abordat a la nostra cooperativa, que exemplifica perfectament el greuge discriminatori que pateixen les parelles homosexuals -casades o unides com a parella de fet- en l'accés a la pensió de viduïtat.
|
Sense efecte retroactiu
Malgrat felicitar-nos pel que suposa d'avenç social la resolució del Constitucional, no podem deixar de lamentar el fet que aquesta sentència no té efectes retroactius. Actualment, l'accés a la pensió de viduïtat en el cas de les parelles de fet està regulat. La disposició ara anul·lada tenia caràcter temporal. Estava pensada per tal que aquelles persones que, formant parella de fet, no havien pogut accedir amb anterioritat a la prestació de viduïtat arran de la defunció del seu company/a poguessin regularitzar la seva situació i accedir a la corresponent pensió en el cas d'acomplir els requisits que esmentàvem al principi de l'article. Per tal de fer-ho concedia un termini que inicialment es va fixar en 12 mesos i, posteriorment, es va perllongar durant 12 mesos més.
Tot plegat significa que aquelles persones a qui se'ls hi va negar la pensió pel fet d'haver-ho sol·licitat fora d'aquest termini o per no complir els requisits exigits -inclosa l'obligatorietat de tenir fills que el Constitucional ha considerat contrària a la llei- no podran beneficiar-se d'aquesta sentència. Malgrat el Constitucional admet que se'ls va negar la pensió atenent a un criteri inconstitucional, el caràcter temporal de la disposició addicional tercera i la impossibilitat de tornar a jutjar un tema ja resolt impedeix redreçar una situació d'injusta discriminació.
|
