8-M 2026. Alcem la veu contra l’ofensiva masclista i feixista
Trencar qualsevol dominació i opressió, per viure amb justícia i llibertat. Cada 8 de març volem posar fi a tots els silencis i continuar sent veu, per denunciar les constants violències i discriminacions contra les dones i les identitats dissidents, pel sol fet de ser-ho. Més que mai, i en el context mundial d’ofensiva de l’extrema dreta i el feixisme, cal que el Dia Internacional de les Dones sigui una defensa aferrissada contra l’odi i les polítiques racistes i antifeministes.
Totes les veus apunten aquest 8 de març a l'embat reaccionari a escala global que atempta contra els drets polítics, socials, reproductius i laborals de les dones, lesbianes, trans i dissidents sexuals i de gènere, perpetuant una violència sistèmica i institucional que ve de lluny. Enguany, la crisi de reproducció de la vida (cures, habitatge i emergència ecosocial) s’ha posat al centre del debat per donar llum en aquests tres àmbits interconnectats que comporten una creixent feminització de la pobresa. Des de les lluites feministes s’exigeix un retorn a la sostenibilitat de la vida amb unes polítiques efectives i valentes contra totes les violències masclistes.
Unes violències que en l’àmbit laboral no deixarem de repetir per reivindicar que exigeixen un altre camí. Una d’elles, la bretxa salarial: una realitat evident i punyent que diàriament actua en detriment de les dones que desenvolupen una activitat professional. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el salari brut mitjà anual de les dones se situa al voltant dels 25.500 euros, mentre que el dels homes supera els 30.000 euros. En termes percentuals, això suposa una diferència d’entre el 15 % i el 20 %, segons l’indicador utilitzat. Un desequilibri estructural i crònic que lesiona greument el dret a la igualtat i que s’explica per la segregació sectorial (les dones concentren majoritàriament àmbits tradicionalment pitjor remunerats com les cures), la parcialitat (una de cada cinc dones treballa a temps parcial, atès el pes que continua recaient respecte les obligacions domèstiques, de criança o de cures) i la segregació vertical, o aquell sostre de vidre que encara costa de trencar.
Evidentment, una bretxa que suma en la feminització de la pobresa quan aquestes diferències es traslladen a les pensions de jubilació, que en el cas de les dones, són significativament inferiors a les dels homes. I és que la precarització laboral és evident arreu. Les estadístiques ho diuen clar: un 70% de les persones més pobres del món són dones. Unes dones que també són les que en aquests entorns pateixen situacions d’assetjament sexual: segons les darreres xifres, entre un 25 i un 50% de les dones han patit aquest tipus d’agressions en aquest entorn. Els plans d’igualtat avancen però hi ha molta, molta feina a fer. I aquesta depèn d’una mirada col·lectiva que sigui sensible a la pròpia existència i dret a la vida de les dones, per posar fi a l’expressió més cruenta de totes les violències: els feminicidis que anualment es cobren vides innocents a mans de parelles o exparelles.
Des de Col·lectiu Ronda, i com a cooperativa compromesa en la defensa dels drets de totes les persones, volem seguir reivindicant el benestar i la cura de totes les dones, la generació d’entorns de treball lliures de violència, amb condicions dignes, promovent la conciliació, l’equitat salarial i posant en valor les tasques reproductives. Però també exigim recursos institucionals i lleis que regulin de manera efectiva l’erradicació de totes les violències masclistes, a qualsevol entorn de vida, a qualsevol indret del món.
Ens cal alçar la veu, sí, però també fomentar valors, mirades i educació que vetllin pel dret a la vida (digna) de totes, més que mai.
La il·lustració que acompanya enguany el nostre manifest és de l’Alina Ballester.
