Proposta per ampliar el llistat de patologies que permeten accedir anticipadament a la jubilació per raó de discapacitat

L’accés anticipat a la jubilació en aquests supòsits es regula pel Reial decret 1851/2009, que permet avançar l’edat ordinària de jubilació mitjançant coeficients correctors quan la discapacitat deriva de patologies concretes que comporten una reducció significativa de l’esperança de vida. Aquest mecanisme permet jubilar-se abans sense penalitzacions econòmiques, sempre que s’acrediti el grau de discapacitat exigit i una cotització mínima de 15 anys.

Actualment, el llistat de patologies reconegudes està format per 21 malalties, com la fibrosi quística, l’esclerosi múltiple, les seqüeles de la pòlio o la síndrome de Down. En aquests casos, la jubilació es pot anticipar fins als 56 anys amb una discapacitat del 45 % o fins als 52 anys quan aquesta és igual o superior al 65 %.

Aquest llistat s'ampliarà properament amb la inclusió de 11 noves patologies que permetran l'accés a la jubilació anticipada per raó de discapacitat. Les noves malalties inclouen una combinació de patologies cròniques i neurodegeneratives que afecten greument la capacitat laboral i que, fins ara, no estaven contemplades en la normativa vigent. Algunes de les malalties incloses són:

• Espina bífida
• Amiloïdosi per transtiretina de variant
• Parkinson
• Distrofia miotònica tipus 1 (Steinert)
• Malaltia de Huntington
• Malaltia renal crònica estadi 5
• Esclerosi sistèmica
• Lesió medul·lar
• Degeneració corticobasal
• Atrofia multisistèmica
• Paràlisi supranuclear progressiva
  
   

Amb aquesta inclusió, persones que abans no podien beneficiar-se de la jubilació anticipada veuran millorat el seu accés a la protecció social contribuïnt a enfortir el sistema de defensa dels drets de les persones amb discapacitat afectades per patologies que afecten seriosament i limiten la seva capacitat per desenvolupar una activitat profesional.

Més enllà de les excepcions: què hauria de canviar el sistema

Si el mateix ordenament jurídic reconeix, cada vegada amb més claredat, que determinades malalties i trajectòries laborals fan inviable prolongar la vida activa fins a edats avançades, cal replantejar el model des d’una perspectiva estructural i no merament excepcional.

Existeixen mecanismes de jubilació anticipada que podrien donar resposta a la situació de les persones que, per raons de salut i discapacitat, han de cessar l’activitat laboral de manera prematura. No obstant això, aquests mecanismes continuen sent restrictius, parcials i fragmentats, ja que depenen de llistats tancats de patologies, de procediments administratius llargs i de modificacions normatives que avancen amb comptagotes, fins i tot quan l’evidència científica és clara i reiterada.

Una política de protecció social coherent hauria d’avançar, com a mínim, en tres direccions clares:

• Superar el sistema de llistats tancats, incorporant criteris més amplis i flexibles que tinguin en compte l’impacte real de determinades malalties o exposicions laborals sobre la capacitat de treball i l’esperança de vida, evitant que cada reconeixement requereixi anys de tramitació específica.
• Integrar de manera efectiva la salut laboral en el disseny del sistema de pensions, reconeixent que el desgast físic, les malalties professionals i les exposicions nocives no són anomalies, sinó elements estructurals de moltes trajectòries laborals.
• Garantir que la jubilació anticipada per raons de salut no comporti penalitzacions econòmiques, reforçant-ne el caràcter de mesura protectora i no d’excepció tolerada pel sistema.

Aquest enfocament permetria donar resposta a situacions llargament ignorades, com la de les persones treballadores exposades a l’amiant o a altres agents cancerígens, i evitaria que el reconeixement de drets depengués exclusivament de la capacitat de pressió col·lectiva o de la lentitud dels processos normatius.

Mentre el debat públic continuï centrat gairebé exclusivament en l’endarreriment de l’edat de jubilació, el sistema seguirà reproduint una injustícia de fons: exigir més anys de treball a aquelles persones que, precisament per la seva feina o pel seu estat de salut, són les que menys poden prolongar-la. Reconèixer aquest límit no debilita el sistema de pensions; al contrari, el fa més just, més realista i més coherent amb el mandat constitucional de protecció social.