Proposta per ampliar el llistat de patologies que permeten accedir anticipadament a la jubilació

L’accés anticipat a la jubilació en aquests supòsits es regula pel Reial decret 1851/2009, que permet avançar l’edat ordinària de jubilació mitjançant coeficients correctors quan la discapacitat deriva de patologies concretes que comporten una reducció significativa de l’esperança de vida. Aquest mecanisme permet jubilar-se abans sense penalitzacions econòmiques, sempre que s’acrediti el grau de discapacitat exigit i una cotització mínima de 15 anys.

Actualment, el llistat de patologies reconegudes està format per 21 malalties, com la fibrosi quística, l’esclerosi múltiple, les seqüeles de la pòlio o la síndrome de Down. En aquests casos, la jubilació es pot anticipar fins als 56 anys amb una discapacitat del 45 % o fins als 52 anys quan aquesta és igual o superior al 65 %.

Aquest llistat podria ampliar-se pròximament arran de l’informe recent de la Comissió Tècnica, que proposa incorporar set noves patologies: l’espina bífida, la malaltia de Parkinson, la distròfia miotònica tipus 1 (Steinert), la malaltia de Huntington, l’esclerosi sistèmica, l’amiloïdosi per transtiretina variant i la malaltia renal crònica en estadi G5. En tots els casos, s’ha constatat l’existència d’evidència científica suficient que vincula aquestes malalties amb una reducció significativa de l’esperança de vida, criteri clau del procediment vigent.

Aquest avanç s’emmarca en una regulació que, tot i reconèixer el deteriorament progressiu de la salut associat a determinades patologies, ha estat durant anys excessivament restrictiva. No va ser fins al maig de 2025 que una ordre ministerial va regular el procediment per ampliar el llistat de 21 malalties reconegudes, superant parcialment el caràcter tancat i limitat del sistema, que havia deixat fora nombroses persones amb dificultats reals per mantenir l’activitat laboral fins a l’edat ordinària de jubilació.

Cal tenir present, però, que les set noves patologies proposades encara no donen dret efectiu a la jubilació anticipada. L’informe favorable de la Comissió Tècnica és preceptiu però no suficient: caldrà una resolució administrativa favorable i la modificació de l’annex del Reial decret, amb la corresponent publicació al BOE. Fins aleshores, el reconeixement continua sent provisional.

Aquest cas posa de manifest les limitacions d’un sistema fragmentat, basat en reconeixements parcials i llistats tancats, que no pren suficientment en consideració que no totes les persones arriben a la jubilació en les mateixes condicions. El debat sobre l’edat de jubilació no pot ignorar que el desgast físic, les malalties professionals i determinades patologies fan inviable prolongar la vida laboral en molts casos.

Més enllà de les excepcions: què hauria de canviar el sistema

Si el mateix ordenament jurídic reconeix, cada vegada amb més claredat, que determinades malalties i trajectòries laborals fan inviable prolongar la vida activa fins a edats avançades, cal replantejar el model des d’una perspectiva estructural i no merament excepcional.

Existeixen mecanismes de jubilació anticipada que podrien donar resposta a la situació de les persones que, per raons de salut i discapacitat, han de cessar l’activitat laboral de manera prematura. No obstant això, aquests mecanismes continuen sent restrictius, parcials i fragmentats, ja que depenen de llistats tancats de patologies, de procediments administratius llargs i de modificacions normatives que avancen amb comptagotes, fins i tot quan l’evidència científica és clara i reiterada.

Una política de protecció social coherent hauria d’avançar, com a mínim, en tres direccions clares:

• Superar el sistema de llistats tancats, incorporant criteris més amplis i flexibles que tinguin en compte l’impacte real de determinades malalties o exposicions laborals sobre la capacitat de treball i l’esperança de vida, evitant que cada reconeixement requereixi anys de tramitació específica.
• Integrar de manera efectiva la salut laboral en el disseny del sistema de pensions, reconeixent que el desgast físic, les malalties professionals i les exposicions nocives no són anomalies, sinó elements estructurals de moltes trajectòries laborals.
• Garantir que la jubilació anticipada per raons de salut no comporti penalitzacions econòmiques, reforçant-ne el caràcter de mesura protectora i no d’excepció tolerada pel sistema.

Aquest enfocament permetria donar resposta a situacions llargament ignorades, com la de les persones treballadores exposades a l’amiant o a altres agents cancerígens, i evitaria que el reconeixement de drets depengués exclusivament de la capacitat de pressió col·lectiva o de la lentitud dels processos normatius.

Mentre el debat públic continuï centrat gairebé exclusivament en l’endarreriment de l’edat de jubilació, el sistema seguirà reproduint una injustícia de fons: exigir més anys de treball a aquelles persones que, precisament per la seva feina o pel seu estat de salut, són les que menys poden prolongar-la. Reconèixer aquest límit no debilita el sistema de pensions; al contrari, el fa més just, més realista i més coherent amb el mandat constitucional de protecció social.