Salut laboral: allò que no es veu també mata
Els riscos psicosocials i les conseqüències sobre la salut de treballadors i treballadores de factors com l’estrès, la sobrecàrrega de treball o l’assumpció de responsabilitats excessives continua sent, malauradament, una realitat sovint invisibilitzada. Aquesta manca de reconeixement dificulta la seva prevenció i pot tenir conseqüències greus per a la salut, fins i tot mortals.
Cada any, al voltant de la data del 28 d'abril, el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball, mitjans i opinió pública presten especial atenció a la qüestió de la sinistralitat laboral.Però hi ha una part d’aquesta realitat que continua sistemàticament invisibilitzada: els riscos psicosocials. Estrès, ansietat, pressions exagerades, assetjament o sobrecàrrega de responsabilitats formen part del dia a dia de milers de persones treballadores, però difícilment apareixen en les estadístiques oficials.
Aquesta invisibilitat no és casual. Respon a un model de prevenció que continua prioritzant allò que és fàcilment mesurable —les lesions físiques— i que, en canvi, tendeix a ignorar o minimitzar els danys a la salut mental derivats del treball.
Una realitat massiva… però poc reconeguda
Les dades disponibles dibuixen un escenari preocupant. Segons estadístiques recents, més de la meitat de la població treballadora catalana (51,3%) ha anat a treballar malalta almenys una vegada durant l’últim any, un fenomen conegut com a presentisme. I si parlem estrictament de riscos psicosocials, la situació és encara més significativa: el 19,1% de les persones treballadores es troben en risc de patir un trastorn mental i un 43,1% manifesta haver patit problemes d’ansietat en l’últim any, molt per sobre de la mitjana europea (29%). Malgrat aquestes xifres, només un 34% de les persones treballadores manifesten que a la seva empresa es realitzen avaluacions de riscos psicosocials.
Aquest dèficit de reconeixement s’inscriu en un problema més ampli d’infradiagnosi. Les estimacions apunten que el subregistre general de malalties d’origen laboral pot arribar al 75% . En alguns àmbits, com el càncer professional, el desfasament és pràcticament absolut: només 7 casos notificats davant d’una estimació mínima de 1.745 casos anuals a Catalunya
Quan la salut mental també és risc laboral
A escala global, organismes internacionals alerten des de fa anys de l’impacte del treball sobre la salut mental. Segons dades recollides per l’OMS i l’OIT, aproximadament 840.000 persones moren cada any al món a conseqüència de riscos laborals vinculats a llargues jornades i estrès .
Aquesta xifra posa de manifest una realitat incòmoda: els riscos psicosocials no només generen patiment o malestar, sinó que poden tenir conseqüències mortals però, tot i així, continuen sent tractats com un element secundari dins de les polítiques preventives.
Part del problema rau en la dificultat d’establir relacions causals directes entre l’activitat laboral i el dany sofert, però també en una resistència estructural a reconèixer aquests riscos com a part central de la sinistralitat laboral. Això es tradueix, entre altres coses, en la tendència a considerar moltes d’aquestes patologies com a contingències comunes i no professionals, traslladant el cost al sistema públic i afectant els drets que corresponen a les persones que les pateixen.
Un cas que evidencia el problema
En aquest context de manca de reconeixement generalitzat, resolucions judicials recents contribueixen a posar llum sobre aquesta realitat. És el cas de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, dictada a instàncies de Col·lectiu Ronda, que ha confirmat la condemna a dues empreses a abonar més d'un milió d'euros en concepte d'indemnització a la família d'un dels seus directius que es va suïcidar a les instal·lacions de la companyia.
La resolució judicial estableix de manera clara l’existència d’un vincle directe entre la situació laboral i la mort del treballador, reconeixent que el suïcidi pot tenir la consideració d’accident de treball quan es produeix en un context de “desbordament psíquic” derivat de factors laborals .
En el cas analitzat, el tribunal considera acreditat que el treballador es trobava sotmès a una situació d’“ansietat i angoixa vital” provocada per una elevada intensitat laboral, la pressió derivada de problemes empresarials i la càrrega de responsabilitats assumides. Tot i ser plenament coneixedora d’aquesta situació, l’empresa no va adoptar cap mesura preventiva, incomplint així les seves obligacions legals .
Més enllà del cas extrem
Tot i la seva excepcionalitat, aquest cas no és una anomalia, sinó una expressió extrema d’una realitat molt més estesa. Tal com assenyala la pròpia resolució i els estudis sobre condicions laborals, la pressió, la sobrecàrrega i la manca de mesures preventives en matèria de salut mental són situacions habituals en moltes organitzacions.
El Dia Mundial de la Salut Laboral hauria de servir, precisament, per qüestionar aquestes mancances. Si una part significativa dels riscos que afecten la salut de les persones treballadores no es mesuren ni es reconeixen, difícilment es podran prevenir.