Guàrdies durant la lactància: el Suprem confirma que l’exempció no pot comportar una pèrdua salarial

La resolució, dictada en relació amb facultatives del Servei Madrileny de Salut —SERMAS—, confirma que la protecció de la lactància ha de ser efectiva i no es pot traduir en la pèrdua dels complements retributius vinculats a unes guàrdies que es deixen de fer per preservar la salut de la mare i de l’infant.

La sentència reconeix el dret d’aquestes professionals a ser dispensades de fer guàrdies mèdiques durant els primers 12 mesos de vida del lactant i a continuar percebent durant aquest període el denominat complement d’atenció continuada. El Tribunal Suprem considera que les jornades superiors a 8 hores, especialment quan incorporen factors d’estrès, fatiga o nocturnitat, poden perjudicar la lactància natural i dificultar l’extracció regular de llet materna.

La importància de la sentència no rau únicament en l’exempció de l’obligació de fer guàrdies. El segon gran punt d’interès és que l’Alt Tribunal estableix que una mesura de protecció de la salut i del dret a conciliar no pot convertir-se en un element de perjudici econòmic en detriment de la treballadora que la situï en pitjor condició retributiva. O, dit d’una altra manera: protegir la lactància no pot significar cobrar menys, ja que això suposaria una discriminació per raó de salut i, en aquest cas, també de gènere.

La lactància natural com a qüestió de salut laboral

La resolució pren com a punt de partida una premissa vinculada a la prevenció de riscos laborals: determinades condicions de treball poden perjudicar la salut de la mare lactant i de l’infant, i l’empresa o administració ocupadora ha d’adoptar mesures efectives de protecció.

En aquest cas, el Tribunal Suprem té en compte les característiques pròpies de les guàrdies mèdiques de 24 hores: jornades prolongades, fatiga, nocturnitat, estrès, imprevisibilitat de l’activitat assistencial i dificultat per programar pauses en un entorn adequat. També valora que l’extracció de llet materna requereix intervals regulars, intimitat, tranquil·litat i mitjans adequats per conservar-la, circumstàncies que poden resultar incompatibles amb una guàrdia hospitalària sotmesa a urgències i requeriments assistencials continus.

Per tant, tal com subratlla la resolució, l’apreciació del risc no deriva de la definició en abstracte de la professió de la mare lactant, sinó de la valoració ponderada de la naturalesa concreta de les tasques desenvolupades, de les característiques de la jornada i de com aquests elements poden afectar la lactància.

La protecció de la lactància no pot penalitzar la nòmina

El segon element essencial de la sentència és la garantia retributiva. El Tribunal Suprem estableix que les facultatives exemptes de fer guàrdies per raó de lactància natural tenen dret a continuar percebent el que s’anomena complement d’atenció continuada, un plus salarial que, en el cas del personal sanitari, retribueix precisament la submissió al règim de guàrdies periòdiques, la realització de torns addicionals, així com l’obligació de cobrir urgències fora de la jornada ordinària.

En la resolució es concreta que la forma de determinar quin ha de ser l’import corresponent a aquest concepte retributiu mentre duri l’exempció de guàrdies és calcular la mitjana mensual de les guàrdies realitzades durant l’any anterior al naixement de l’infant.

Què es pot reclamar?

En termes generals, es poden reclamar les quantitats deixades de percebre com a conseqüència de l’exempció de guàrdies durant la lactància natural. Com hem explicat, en el cas analitzat pel Tribunal Suprem la reclamació se centrava en l’esmentat complement d’atenció continuada, que retribueix la realització de guàrdies mèdiques, però es pot interpretar que, per a les persones empleades en altres administracions o diferents serveis públics de salut, poden existir altres complements retributius de naturalesa anàloga amb una denominació diferent: plus de guàrdies, complement de jornada complementària, complement d’atenció continuada, gratificacions per serveis especials o altres retribucions equivalents vinculades a la realització habitual de guàrdies, torns llargs, jornades nocturnes o disponibilitat.

Per això, abans de poder reclamar cal analitzar si l’exempció de fer guàrdies ha comportat una reducció salarial efectiva i si els conceptes retributius deixats de percebre o reduïts estaven directament vinculats a les guàrdies o serveis que es realitzaven de manera habitual abans del naixement del lactant.

Per a una eventual reclamació, pot ser rellevant revisar si existia una resolució, informe o comunicació d’exempció de guàrdies durant la lactància, així com acreditar quin tipus de guàrdies es feien abans del naixement i amb quina freqüència es realitzaven; quins complements es percebien; quina diferència retributiva s’ha produït després de l’exempció; quin règim jurídic s’aplica a la treballadora afectada; i quin termini ha transcorregut des que es van deixar de percebre aquests imports.

La sentència s’aplica automàticament a tots els casos?

No. La sentència resol un conflicte concret relatiu a facultatives del SERMAS i el seu efecte directe se circumscriu a aquest cas. Ara bé, fixa un criteri jurídic de gran rellevància que pot servir de base doctrinal per fonamentar les reclamacions d’altres col·lectius de treballadores de l’Administració que pateixin un perjudici econòmic derivat de la dispensa de guàrdies.

En qualsevol cas, aquesta serà una qüestió que caldrà analitzar cas per cas, perquè no totes les guàrdies tenen les mateixes característiques ni afecten de la mateixa manera les condicions idònies per a la lactància, ni tots els complements retributius tenen una naturalesa i composició idèntiques, encara que puguin retribuir conceptes equivalents.

Evidentment, la sentència té una especial rellevància en l’àmbit sanitari, perquè és en aquest context que es dicta i perquè les guàrdies mèdiques de 24 hores tenen unes característiques molt específiques. Però els raonaments continguts en la resolució no circumscriuen el seu abast a la condició de metgessa, sinó que aborden de forma àmplia la protecció de la lactància davant els riscos que impliquen jornades prolongades, imprevisibles, estressants o incompatibles amb les pauses necessàries per a l’extracció de llet.

Per aquest motiu, el criteri pot ser d’interès per a altres professionals del sector públic que facin guàrdies, torns llargs, jornades nocturnes, serveis de 24 hores o règims de disponibilitat que dificultin la lactància natural. Podria ser el cas, per exemple, de personal d’infermeria, tècniques d’emergències sanitàries, bomberes, agents de policia, personal de serveis socials o altres col·lectius amb jornades especials o serveis de guàrdia, segons les circumstàncies.

Una protecció real

La resolució del Tribunal Suprem és rellevant perquè evita que una mesura de protecció es converteixi, a la pràctica, en una penalització i un perjudici econòmic. Si l’Administració reconeix que una treballadora no ha de fer guàrdies per protegir la lactància natural, no pot alhora reduir-li el salari pel fet d’haver deixat de fer unes guàrdies que no realitza precisament per raó d’aquesta protecció.

La lactància natural forma part de l’àmbit de protecció de la maternitat, la salut laboral i la igualtat efectiva entre dones i homes. Per això, les mesures que s’adoptin per preservar-la han de ser efectives, no merament formals. I perquè siguin efectives, no poden comportar una penalització econòmica.

A Col·lectiu Ronda podem estudiar si la vostra situació concreta és compatible amb la doctrina del Tribunal Suprem, analitzant si ha existit una reducció de la retribució com a conseqüència de la supressió de complements vinculats a la realització de guàrdies o jornades especials que percebíeu amb anterioritat al naixement de l’infant.