Ni gàbies que tallin les nostres ales. Ni dominacions que ens empresonin. Les dones volem ser lliures. I no ens cansarem de repetir-ho cada 8 de març, Dia Internacional de les Dones, però també cada dia de l’any, per denunciar les constants violències i discriminacions de què som objecte les dones pel sol fet de ser-ho. I un cop més, posant èmfasi en les reivindicacions vinculades amb l’entorn laboral, amb la constant bretxa salarial, i en les esferes institucionals i judicials, per exigir més recursos que ajudin a posar una mirada més afinada amb perspectiva de gènere. Per caminar cap a la llibertat i l'equitat.
I és que volem continuar denunciant totes les violències d’un sistema masclista i patriarcal que afecten les dones, més encara les dones migrades, racialitzades i amb diversitats funcionals i de gènere. Violències que comencen amb les desigualtats endèmiques com la bretxa salarial, que continua situant-se prop del 20 % entre homes i dones i que té els seus efectes posteriors en el sistema de pensions. Una jornada per denunciar i fer visible també que les polítiques de cures i conciliació no se sustenten quan 9 de cada 10 excedències per aquestes cures són de dones. Feines, a més, invisibles i poc o gens remunerades. Un sistema que massa sovint obliga les dones la doble jornada laboral –la feina fora de casa i la feina de casa–.La precarització laboral és una evidència i això contribueix a la feminització de la pobresa: un 70% de les persones pobres del món són dones.
Tot són violències d’un sistema patriarcal i masclista que fa que entre un 25 i un 50% de les dones hagin viscut situacions d’assetjament sexual a l’entorn laboral. Els plans d’igualtat avancen però encara hi ha molta feina per fer. Però és en els feminicidis on la violència masclista es manifesta amb tota la seva cruesa: 47 dones assassinades a mans de les parelles o exparelles l’any 2024. Xifres que esgarrifen i mostren la cara més negra d’una xacra que cal erradicar. No n’hi ha prou amb l’autodefensa per fer front a l’ofensiva antifeminista. Cal un canvi de rumb i sobretot una mirada col·lectiva que permeti caminar cap a un sistema i una societat més solidària i que respecti la dignitat de totes, totes les persones.
Els col·lectius feministes exigeixen més recursos per a combatre totes les formes de violència, lleis que ho regulin de manera efectiva, mirades d’un sistema legislatiu que vagi més enllà i per tant exigint formació en perspectiva de gènere en el poder judicial, en els cossos i forces de seguretat i en les administracions així com mesures per a erradicar tota mena de violència sexual.
Com a cooperativa compromesa en la defensa dels drets de totes les persones volem seguir reivindicant el benestar i la cura de les dones, treballant per posar la vida al centre i per generar entorns de treball lliures de violència, fomentant i promovent les condicions de treball dignes, promovent la conciliació de la vida personal, laboral i familiar, garantint l’equitat salarial i posant en valor totes les tasques reproductives, així com promovent una cultura inclusiva en tots els sentits.
8 de març, una jornada que s’omplirà de manifestacions arreu. Una jornada que volem que sigui ben visible per dir NO i prou a totes les discriminacions, desigualtats i violències masclistes i patriarcals. Per posar les cures al centre, i per exigir justícia i llibertat. Enguany nosaltres ho fem amb el lema «Acabar amb la dominació per poder ser lliures», una frase de la pensadora feminista bell hooks, acompanyada d’una il·lustració de Maria i punt (@maria.ipunt)
