El Jutjat Social 28 de Barcelona ha imposat a CAPRABO l’obligació d’indemnitzar un dels seus treballadors amb 6.251 € i destinar-lo a un lloc de treball adequat a les seves condicions físiques després de valorar que l’empresa vulnerava els seus dret fonamentals.
............................................
a negativa de Caprabo a atendre la petició del Servei de Prevenció d’adaptar el lloc de treball d’un dels seus empleats -ocupat com a mosso de magatzem- arran de les lesions patides en un accident de treball és «una vulneració del dret a la integritat física, la igualtat i la no discriminació per raó de la condició de salut». Així ho estableix el Jutjat Social 28 de Barcelona en una innovadora sentència que invoca la protecció dels Drets Fonamentals recollits a la Constitució per condemnar l’actuació de la coneguda cadena de supermercats, a qui obliga a procedir a la immediata adequació del lloc de treball i abonar una indemnització de 6.251€ per no haver realitzat els «ajustaments raonables del lloc de treball determinats pel servei de prevenció».
L’origen dels fets es remunta a finals de 2019, quan el treballador va experimentar una lesió en el decurs de la seva jornada laboral com a conseqüència de la qual es va declarar l’existència de «lesions permanents no invalidants» que afectaven la mobilitat de l’esquena i l’espatlla. Arran d’aquests fets, Inspecció de Treball va sancionar Caprabo en considerar que l’empresa no havia efectuat correctament la valoració dels riscos vinculats al lloc de treball i les concretes funcions del treballador, especialment en relació a la realització de moviments repetitius i manipulació de pesos. L’INSS també va considerar que existia responsabilitat per manca d’adopció de mesures de seguretat i higiene.
Amb posterioritat a la seva reincorporació i un cop superat el període d’incapacitat temporal, el Servei de Prevenció de la pròpia empresa va declarar el treballador com a «apte amb limitacions», assenyalant que malgrat les lesions no havien fet desaparèixer la seva capacitat laboral, era necessari adequar les característiques del lloc de treball per evitar tasques que requerissin «manipulació manual de càrregues de més de 10 kg» i «elevació dels membres superiors per sobre de les espatlles». Una observació que, de fet, reiterava la que el mateix servei de prevenció havia fet uns anys enrere, després d’una lesió similar patida pel treballador l’any 2016.
Vulneració d’un dret fonamental
Malgrat les indicacions per tal que s’ adeqüés correctament el lloc de treball com a mosso de magatzem i que s’hagués determinat l’existència de responsabilitat empresarial en els fets que van causar les lesions, Caprabo va continuar destinant el treballador a les mateixes funcions que venia realitzant, sense cap tipus d’adaptació o alteració en les tasques desenvolupades per evitar moviments i accions perjudicials per a la seva salut. Una forma de procedir que, segons la sentència, provoca que «la integritat física de l’actor es vegi ressentida, amb períodes d’incapacitat temporal per la manca de mesures a la feina», incorrent en una «vulneració de l’article 15 de la Constitució Espanyola que declara que ‘tothom té dret a la integritat física i moral’».
Nova via de reclamació
«No és gens habitual que s’estimi una demanda de Tutela de Drets Fonamentals vinculada a la manca d’adequació d’un lloc de treball per part de l’empresa» explica Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda que ha exercit la representació del treballador. «Malauradament, és una situació força habitual i moltes empreses defugen l’obligació que tenen de fer tots els ajustaments raonables per adaptar el lloc de treball a la condició física de les persones després de patir malalties o lesions que han causat afectacions perllongades o permanents -continua l’advocat- per això, el fet que aquesta adequació es vinculi a la protecció d’un dret fonamental constitucionalment protegit és una gran notícia. Permet elevar la gravetat de l’incompliment empresarial i exigir mesures veritablement dissuasives per imposar l’obligatorietat de realitzar aquesta tasca d’adaptació i impedir que qualsevol treballadora es vegi obligada a realitzar tasques que és sabut que li malmeten la salut quan l’adaptació és factible i raonable. Evidentment, en aquest cas ho era. Caprabo podia haver destinat el seu treballador a realitzar moltes altres funcions més adients al seu estat de salut. Però va optar per ignorar allò que li reclamava el seu propi Servei de Prevenció».
