Les mútues també tenen possibilitat d’intervenir en els processos d’incapacitat temporal encara que la baixa mèdica no tingui cap relació amb la feina i sigui per contingència comuna. Us expliquem com realitzen el control i seguiment d’aquestes baixes
..............................................
La incapacitat temporal (IT), la coneguda baixa mèdica, és professional o comuna en funció de si l’accident o la malaltia que l’ha causat està relacionada amb la feina. En aquest article, parlarem de les baixes per contingència comuna, les que no tenen origen en la pràctica professional.
En aquests casos, el servei públic de salut és qui s’encarrega de declarar-nos en situació de baixa, realitzar els tractaments necessaris per aconseguir el nostre restabliment i, quan s’escaigui, donar-nos l’alta, tret que la baixa s’hagi perllongat durat més de 365 dies, que llavors serà l’INSS qui emetrà l’alta.
El fet que les mútues no tinguin la potestat d’emetre baixes o altes en els processos d’IT per malaltia comuna o accident no laboral no significa, però, que no puguin tenir intervenció. I és convenient saber quines intervencions són perquè poden arribar a tenir conseqüències importants.
Control de la incapacitat temporal
Les mútues estan autoritzades a realitzar una tasca de control i seguiment dels processos de baixa mèdica. Com dèiem, no poden donar l’alta, però, sí realitzar propostes d’alta al servei d’inspecció mèdica si consideren que la persona ja està en condicions de tornar a la feina. També poden aplicar tractaments complementaris per accelerar el procés de recuperació, fer proves per acreditar que la persona de baixa està seguint els tractaments farmacològics prescrits, accedir als comunicats de baixa i als informes de control de la sanitat pública i realitzar reconeixements mèdics específics per valorar el nostre estat de salut. Com veiem, doncs, la legislació atorga un ampli marge a les mútues per intervenir en els processos d’incapacitat temporal encara que la contingència que l’ha generat sigui comuna i no pas laboral.
Els reconeixements mèdics de les mútues
Entres les diferents formes de control que hem esmentat, una de les més importants és, sens dubte, la possibilitat de citar-nos per sotmetre’ns a una revisió mèdica per tal d’examinar directament el nostre estat de salut. L’assistència a aquest tipus de revisions és obligatòria i les conseqüències de no fer-ho sense causa justificada poden ser greus, incloent-hi la pèrdua del dret a seguir percebent la prestació econòmica d’IT.
La Mútua ens ha de citar amb una antelació mínima de 4 dies hàbils (és a dir, sense comptar dissabtes, diumenges i festius) i ens pot requerir que aportem els informes i la documentació mèdica que tinguem. Aquest és un punt controvertit i la legislació no recull de forma clara que sigui obligatori facilitar aquesta documentació, però davant la possibilitat de tenir problemes, recomanem fer-ho.
Si no compareixem a la revisió mèdica, la mútua no ens pot donar d’alta (recordem-ho, com és una IT per contingència comuna, l’alta només la pot donar el servei públic de salut o l’INSS) però sí pot retirar el dret a percebre el subsidi econòmic. Per tant, seguiríem de baixa, però sense cobrar (ni poder treballar!).
En quins casos està justificada la inassistència a la revisió de la mútua?
Tenim dret a no assistir sense patir cap conseqüència negativa si la mútua ens ha citat en un termini inferior als esmentats 4 dies hàbils o si podem aportar un informe emès pel servei públic de salut que estableixi que el desplaçament o el sotmetiment al reconeixement és desaconsellable des d’un punt de vista mèdic. Una tercera causa és acreditar la impossibilitat «per causa suficient». En aquest cas, però, la laxitud de la regulació ha fet que els tribunals hagin establert criteris molt diferents i variats a l’hora de considerar quines causes són «suficients» i, per tant, ens exposem al risc de que la mútua opti per retirar la prestació i ens veiem obligades a impugnar la retirada.
Si ens trobéssim davant l’eventualitat d’haver d’impugnar la retirada de la prestació, cal estar molt ràpides a l’hora de fer-ho, atès que disposem de tan sols 10 dies per presentar les nostres al·legacions i aquest termini comença a comptar a partir de la data en què havia de fer-se el reconeixement mèdic i no pas des de la data de suspensió del subsidi.
