«Mai vam voler desprestigiar ningú. Tan sols denunciar una situació laboral real, sense cap expressió denigratòria» i per això «creiem que aquesta ha estat una demanda creada amb temeritat i mala fe» van comentar en roda de premsa el passat 11 de juny alguns dels integrants del grup de vuit persones demandades per la companyia Planeta Impro que els acusava de vulnerar el dret a l’honor per uns comentaris a xarxes socials sobre la precarietat laboral de l’empresa. El Jutjat de Primera Instància 30 de Barcelona va desestimar la demanda, al considerar que els comentaris estaven emparats pel dret a la llibertat d'expressió i també d'informació, per la seva veracitat.
Les demandades, entre les quals hi ha l’actriu i humorista Judit Martin, col·laboradora de programes com Polònia o Està passant, pertanyen totes al món de l’espectacle i el seu periple judicial va començar arrel d’uns comentaris a xarxes socials com a resposta a una piulada d’un compte anònim que denunciava la precarietat laboral de Planeta Impro. Es dona el cas que la majoria de les persones a qui Planeta Impro va demandar són extraballadores de la companyia i per tant coneixedores de les condicions laborals de l’empresa, que els demanava 150.000 euros d’indemnització per dany a l’honor, imatge i intimitat de la companyia. «De fet, totes vam abandonar la companyia per irregularitats», vann comentar algunes de les afectades, «i l’únic que vam fer va ser corroborar una veritat», tot apuntant que, per a la companyia teatral, la demanda ha tingut precisament l’efecte contrari «l’efecte Streisand, segons el qual intentar amagar o censurar una informació produeix l’efecte oposat».
L’advocada Carme Herranz de Col·lectiu Ronda, que ha exercit la defensa compartida dels demandats amb Jaume Alonso-Cuevillas, destaca que massa sovint «moltes d’aquestes denúncies es fan pel possible efecte dissuassori i evitar que es conegui la veritat, i això és contrari a la llibertat d’expressió». Per la seva banda, l’advocat Alonso-Cuevillas afegia que «la demanda no tenia cap lògica jurídica ni sentit comú, i en la sentència es va reconèixer no només el dret a la llibertat d’expressió sinó el dret a la informació, acreditant que el que deia la piulada inicial era tot cert».
Una demanda per dret a l’honor a partir d’una piulada anònima
Planeta Impro va interposar la demanda el mes de juny de l’any passat contra aquestes vuit persones per donar suport a una piulada d’un compte anònim de X (abans Twitter), sota el nom de @TorreznaDeSoria, el mes de març de 2023, en el qual es denunciaven les condicions laborals de precarietat de l’empresa cap als seus treballadors i treballadores. La sentència considera provat que no només els comentaris o repiulades no eren vexatòries, insultants o denigratòries sinó que a més tenien una base de veracitat atesos els procediments irregulars de la companyia i sentències condemnatòries anteriors per irregularitats detectades per Inspecció de Treball i la Tresoreria general de la Seguretat Social.
El tuit de @TorreznaDeSoria, un compte anònim i desconegut, es va publicar com a resposta a una convocatòria de càsting de Planeta Impro i bàsicament qualificava l’entitat d’explotadora i d’imposar condicions de treball precari als actors i actrius que contractava, com per exemple, assajar sense cobrar. El tuit va ser repiulat amb comentaris dels demandats corroborant aquestes condicions laborals i en algunes ocasions només amb algun like. Planeta Impro de seguida va anunciar que prendria mesures legals «contra totes aquelles persones que han creat, compartit i difós informació falsa sense contrastar amb informació real», la qual cosa va sorprendre als vuit demandats sorpresos per l’actitud «punitiva i bel·ligerant» de la companyia.
La sentència nega que existís una planificació prèvia o campanya orquestrada per part dels demandats per perjudicar els interessos de la companyia, com pretenia Planeta Impro, i considera que no s’aporta cap dada que permeti entendre el càlcul que es reclama per a la indemnització (150.000 euros). Finalment, recalca la veracitat i interès públic dels fets expressats, que a més no incorren en cap frase o expressió injuriosa o vexatoria, emparat tot no només en el dret a la llibertat d’expressió del grup de persones demandades sinó fins i tot en el de la informació.
