A reveure, amic

Un petit homenatge a Francesc Gallissà, mestre, amic i company.

Ens ha deixat el company i estimat amic Francesc Gallissà, membre fundador de la nostra cooperativa i exemple de compromís amb els drets de la classe treballadora i el cooperativisme. Et recordem avui amb tristor de la pèrdua, però també amb la felicitat d'haver compartit el camí amb tu. No seríem el que som sense tu. Mai t'oblidarem.

...............................................................................

«O tots o ningú». Aquesta va ser la resposta de l'assemblea dels treballadors en vaga de Roca quan l'empresa va intentar forçar la seva tornada al treball sense atendre la petició dels vaguistes de reincorporar 42 companys acomiadats prèviament. I en aquella assemblea, com en moltes de posteriors celebrades en el context d'aquell històric conflicte laboral i social, fent costat a la plantilla en lluita hi era present en Francesc Gallissà i altres valents advocats laboralistes que havien forjat al seu interior la temerària pretensió de fer de la seva vida la defensa d'uns drets que en aquell moment, a les sacsejades finals del franquisme, ni tan sols existien.

Probablement, abans que pels seus actes, la veritable dimensió d'una persona només es pot amidar amb justícia valorant l'alçada dels seus ideals, la força de les seves conviccions i el coratge demostrat per no trair-les. I atenent a tot això, podeu estar ben segurs -els que vàreu tenir la fortuna de coneixe'l ho sabeu prou bé- que en Galli era un veritable gegant. Condició compartida amb la resta de companys i companyes que van unir forces per fundar la nostra cooperativa. Encara avui, nosaltres caminem cap al futur pujats sobre les esquenes d'aquest grup de gegants amb la responsabilitat i el desig de mantenir intactes les seves conviccions: autoorganització de la classe treballadora, unitat d'acció, globalitat per abastar totes les formes de lluita contra l'opressió i l'explotació i exercici honest i convençut de la democràcia de base.

Al Port de Barcelona amb els estibadors, a les lluites de Joresa i Condiesel, al moment de la fundació del Coop57 o a qualsevol dels mil conflictes laborals i socials on en Gallissà va ser-hi present, la fermesa del seu caràcter i la solidesa del seu compromís han estat una petjada que es manté inesborrable. Per a vàries generacions d'advocats laboralistes, el nom de Francesc Gallissà ha estat un referent ineludible, com també ho ha estat en l'àmbit del cooperativisme.

Per a nosaltres, per a totes les persones que integrem Col·lectiu Ronda, el seu nom és encara molt més que tot això. És el d'un mestre i amic, el d'una presència estimada. I ara que ja no hi és entre nosaltres, també serà un record que habitarà el nostre cor per sempre més. Al cor, just allà on guardarem per a que no es malmeti mai el seu tresor més preuat: els seus principis.

T'estimem, Francesc.

Un petit homenatge a Francesc Gallissà, mestre, amic i company.

...............................................................................

«O tots o ningú». Aquesta va ser la resposta de l'assemblea dels treballadors en vaga de Roca quan l'empresa va intentar forçar la seva tornada al treball sense atendre la petició dels vaguistes de reincorporar 42 companys acomiadats prèviament. I en aquella assemblea, com en moltes de posteriors celebrades en el context d'aquell històric conflicte laboral i social, fent costat a la plantilla en lluita hi era present en Francesc Gallissà i altres valents advocats laboralistes que havien forjat al seu interior la temerària pretensió de fer de la seva vida la defensa d'uns drets que en aquell moment, a les sacsejades finals del franquisme, ni tan sols existien.

Probablement, abans que pels seus actes, la veritable dimensió d'una persona només es pot amidar amb justícia valorant l'alçada dels seus ideals, la força de les seves conviccions i el coratge demostrat per no trair-les. I atenent a tot això, podeu estar ben segurs -els que vàreu tenir la fortuna de coneixe'l ho sabeu prou bé- que en Galli era un veritable gegant. Condició compartida amb la resta de companys i companyes que van unir forces per fundar la nostra cooperativa. Encara avui, nosaltres caminem cap al futur pujats sobre les esquenes d'aquest grup de gegants amb la responsabilitat i el desig de mantenir intactes les seves conviccions: autoorganització de la classe treballadora, unitat d'acció, globalitat per abastar totes les formes de lluita contra l'opressió i l'explotació i exercici honest i convençut de la democràcia de base.

Al Port de Barcelona amb els estibadors, a les lluites de Joresa i Condiesel, al moment de la fundació del Coop57 o a qualsevol dels mil conflictes laborals i socials on en Gallissà va ser-hi present, la fermesa del seu caràcter i la solidesa del seu compromís han estat una petjada que es manté inesborrable. Per a vàries generacions d'advocats laboralistes, el nom de Francesc Gallissà ha estat un referent ineludible, com també ho ha estat en l'àmbit del cooperativisme.

Per a nosaltres, per a totes les persones que integrem Col·lectiu Ronda, el seu nom és encara molt més que tot això. És el d'un mestre i amic, el d'una presència estimada. I ara que ja no hi és entre nosaltres, també serà un record que habitarà el nostre cor per sempre més. Al cor, just allà on guardarem per a que no es malmeti mai el seu tresor més preuat: els seus principis.

T'estimem, Francesc.