El TS reitera que l'import del subsidi no absorbeix una possible indemnització per dany moral
El Tribunal Suprem sosté que en cas de fixar-se una indemnització per a compensar el dany moral derivat d'un accident de treball, no procedeix descomptar d'aquest import les quantitats percebudes en concepte de prestacions de la Seguretat Social causades per la situació d'incapacitat temporal o l'existència de lesions permanents.
Les conseqüències d'un accident laboral sobre l'estat físic o psíquic d'un treballador poden donar origen a diverses formes de compensació que, en essència i quan així correspongui, han de reparar els efectes de l'accident pel que fa a 4 grans categories de dany:
- Dany corporal: lesions físiques i/o psíquiques
- Lucre cessant: pèrdua d'ingressos i expectativa laboral
- Dany emergent: possible pèrdua patrimonial que tingui origen en el propi accident
- Dany moral: amb origen en el patiment psíquic causat pel fet danyós
D'aquesta manera, i amb l'objectiu de compensar les diferents formes d'afectació, l'accident de treball pot generar de forma simultània i paral·lela prestacions de la Seguretat Social i indemnitzacions destinades a satisfer la possible responsabilitat contractual en cas d'existir un comportament culpós o negligent per part de l'empresa o, fins i tot, la responsabilitat extracontractual si l'accidentat és empleat d'una contracta o subcontracta.
Aquesta concurrència de conceptes indemnitzatoris ha generat intenses polèmiques judicials en el passat respecte a com articular i fer compatibles les diferents quantitats que es poden causar a favor del treballador, analitzant si resulta procedent aplicar mecanismes d'absorció o compensació entre prestacions i partides compensatòries per evitar un possible enriquiment injust de l'accidentat.
Davant d'aquesta possibilitat, la jurisprudència assenyala que l'existència de diferents formes de reparació respon, precisament, a la diversitat de danys a reparar i a la voluntat que la indemnització globalment percebuda pel treballador afectat sigui suficient per compensar en la seva totalitat les diferents dimensions del dany sofert. Sent així, queda establert que únicament es podrà excloure la reparació d'algun dels danys esmentats si a través d'altres partides indemnitzatòries es considera que aquest ja ha estat suficient i íntegrament rescabalat, sense possibilitat de realitzar una valoració conjunta i homogènia del perjudici.
El criteri del Tribunal Suprem
La solidesa d'aquest criteri s'ha vist refermada aquest mateix any a través d'una nova sentència del Tribunal Suprem en què resolia un recurs on es discutia, una vegada més, si cabia descomptar de la quantitat establerta com a indemnització pel dany moral derivat de la situació d'incapacitat temporal l'import que va percebre el treballador accidentat en concepte de prestació de la Seguretat Social per incapacitat temporal.
En resum, el que es plantejava aquí era si la prestació per incapacitat temporal cobreix per si mateix el dany moral que deriva de la pròpia incapacitat temporal (IT). I el Tribunal Suprem considera que no ho fa. Concretament, i en sintonia amb el que defensa des de fa anys, el Tribunal Suprem estableix que el subsidi per IT està destinat a compensar la falta d'ingressos vinculada a la situació d'impossibilitat temporal de desenvolupar les responsabilitats professionals -amb possibilitat d’acréixer per incorporar el lucre cessant- però de cap manera es pot considerar que l'import del subsidi sigui suficient per compensar també el possible patiment psíquic, sent el seu objecte reparar una situació d'índole econòmica i material.
La validesa del Barem
Establerta la plena compatibilitat entre la indemnització per dany moral i el subsidi d'IT, el Suprem recorda que respecte als accidents de treball no hi ha un únic criteri legal de valoració sempre que es respectin els principis de raonabilitat, proporcionalitat i el ja esmentat de reparació integral del dany. En aquest sentit, un dels criteris que es pot utilitzar per establir la quantia indemnitzatòria és aplicar el Barem d'Accidents de Trànsit que, en relació al dany moral vinculat a una incapacitat temporal, ha de compensar les jornades d'hospitalització, els dies considerats impeditius per la pràctica laboral i els dies de baixa no impeditius.
