La decisió del Govern d'obligar el conjunt dels empleats públics a recuperar les hores no treballades corresponents al dia 3 d'octubre demostra, tal com vam criticar de bon principi, que l'única decisió responsable era secundar la convocatòria legal de vaga i no pas invocar la inexistent figura de l'aturada de país.
El passat dia 3 d'octubre, Catalunya va viure una jornada de vaga general en resposta a la convocatòria dels sindicats CGT, Intersindical-CSC, IAC, Ustec i COS que va comptar, addicionalment, amb el suport d'altres organitzacions sindicals. En paral·lel, però, i generant una confusió extrema entre els treballadors i les treballadores del país, els sindicats majoritaris CCOO i UGT i altres organitzacions -incloent-hi les patronals PIMEC I CECOT- es desmarcaven d'aquesta convocatòria i feien una crida a participar en una jornada «d'aturada de país».
Tal i com vam explicar en el seu moment mitjançant aquest article, el concepte d'aturada de país invocat per les grans centrals sindicals i recolzat pel Govern de la Generalitat és una construcció retòrica sense traducció legal. No existeix res al nostre ordenament jurídic equivalent a una aturada de país i, per tant, fer una crida a participar-hi com es va fer no podia ser cap altra cosa que condemnar els treballadors i les treballadores a la indefensió, lluny de la seguretat jurídica que atorgava la convocatòria legal de vaga dels sindicats esmentats.
La millor prova de la vacuïtat de l'operació és l'anunci traslladat pel Govern de la Generalitat a més de 200.000 empleats públics de l'obligació de recuperar les hores deixades de treballar el 3 d'octubre, malgrat la pròpia web de personal de la Generalitat va anunciar que no es descomptaria del salari les absències amb motiu de la participació a l'aturada de país.
Què se n'ha quedat de l'aturada de país?
L'exercici de confusió provocat per l'anunci de l'aturada de país ha estat majúscul. Molts treballadors i treballadores no van exercir el seu legítim dret de vaga pensant que les seves empreses i l'Administració participaven de l'aturada i que, per tant, no se'ls descomptaria del salari la part corresponent a la jornada, com és preceptiu en cas de vaga general. I han estat moltes les empreses que, de forma manifestament il·legal, han aprofitat el desconcert provocat per imposar sancions als treballadors que van fer vaga argumentant que aquesta no estava legalment convocada. Una absoluta falsedat, doncs la convocatòria realitzada pel sindicalisme alternatiu va complir amb tots els requisits legals i no va ser ni ha estat posteriorment objecte d'impugnació.
Retòrica i irresponsabilitat
Atenent a les conseqüències de la convocatòria d'una aturada de país que només va servir per afeblir i generar incertesa al conjunt de la classe treballadora de Catalunya que estava legalment cridada a participar d'una vaga general, resulta legítim i lícit reprovar l'actitud dels sindicats majoritaris de negar-se a donar suport a la iniciativa del sindicalisme alternatiu i pretendre abocar els seus afiliats i seguidors a una situació sense empara legal i al marge de l'especial grau de protecció que la legislació atorga al dret de vaga.
A Catalunya, diguin el que diguin CCOO, UGT o el propi Govern de la Generalitat, el passat 3 d'octubre es va celebrar una jornada de vaga general i la participació dels treballadors i les treballadores no pot comportar cap altra conseqüència que no sigui el corresponent descompte a la seva nòmina.
Malauradament, les organitzacions sindicals que es van desmarcar de la convocatòria oferint una alternativa mancada de legitimitat van atemptar de forma imprudent contra el dret de vaga, afectant la credibilitat de l'acció sindical i actuant, una vegada més, d'esquena als interessos dels treballadors i les treballadores.
