Autoritat judicial, autoritarisme i repressió

El concepte d’“autoritat judicial” és, pels qui ens dediquem al Dret, cabdal. En abstracte, és la representació de l’aplicació de la llei; en concret, és la persona titular de l‘òrgan judicial que efectivament l’aplica. És autoritat judicial perquè així li reconeix la llei, però l’autoritat, com moltes altres coses, no la té només aquell a qui formalment li han atorgat, sinó qui actua en coherència amb la mateixa.

Aquests dies estem vivint una intensitat de empresonaments i processaments sense fonament clar, atacs a la llibertat d'expressió i la vulneració dels drets més fonamentals... actuacions dictades pel Tribunal Suprem –la màxima autoritat judicial a l’Estat Espanyol, al qual s’uneix el Tribunal Constitucional (si bé aquest darrer en un altre àmbit jurisdiccional)– i que fan que cada cop més la suposada autoritat judicial sigui vista com un autoritarisme judicial.

Traslladar la ideologia a les resolucions judicials vulnera els drets més fonamentals

I és que les successives resolucions del Tribunal Suprem relatives al procés català han estat abastament criticades. Nombrosos experts juristes a Catalunya i a l'Estat ja ho han dit pràcticament tot, i ho han dit molt bé; si triem només tres de les qüestions que podem considerar fonamentals, podem afirmar que:

• El delicte de rebel·lió requereix violència, aquesta no ha existit, i les resolucions del Tribunal Suprem la construeixen de forma totalment artificial.
• La presó provisional és una mesura excepcional i com a tal ha de ser acordada de forma restrictiva i proporcionada.
• La ideologia dels processats no pot ser objecte de valoració judicial.

Davant d’això, constatem que el Tribunal Suprem ha interpretat la rebel·lió i ha aplicat la presó provisional de forma injustificada i, segons molts experts de tot l’Estat, inacceptable jurídicament. Quant a la ideologia, traslladar-la a les resolucions judicials vulnera els drets més fonamentals com la llibertat ideològica.

Aquestes tres qüestions, entre d'altres, seran transcendentals en l'anàlisi que les autoritats judicials de diversos països europeus (a hores d'ara Alemanya, Bèlgica, Escòcia, Suïssa) han de realitzar de forma imminent per tramitar les euroordres o, en el seu cas, les eventuals extradicions. Particularment, hauran de valorar si –simplificant molt el concepte– existeixen garanties que els encausats tindran a l'Estat Espanyol un judici just conforme als ordenaments jurídics internacionals.

L'actuació del Tribunal Suprem en els àmbits que hem esmentat indica, clarament, que això no serà així, i aquí tindrem l'oportunitat de veure si les autoritats judicials europees actuen com a tals o si, en el seu cas també, són òrgans polititzats.

Autoritat judicial versus autoritarisme

Davant de tot això, és comprensible que l’opinió pública no estigui identificant al Tribunal Suprem amb aquesta idea respectable i respectuosa d’"autoritat judicial" que hauria de ser i representar. L’opinió pública està visualitzant un escenari en què l’autoritarisme, cosa ben diferent, està substituïnt l’autoritat judicial. I veu com, juntament amb aquest autoritarisme judicial, arriba la repressió.

Autoritarisme i repressió, dues idees que lamentablement projecten moltes resolucions judicials en els últims temps: els processaments de fins a 25 dirigents polítics i socials i la presó provisional del Govern i l’ex-presidenta de la Mesa, que s’han unit a la dels líders socials de l’ANC i Òmnium; l'euroordre que porta a la detenció del president Puigdemont; l’atac implacable contra la llibertat d’expressió en moltes de les seves formes, inclús les artístiques; la vulneració del dret a la participació política de la ciutadania. Però també la situació d’estat d’excepció que es viu a Múrcia, fet que evidencia que el risc antidemocràtic no és només per Catalunya.

Som una cooperativa jurídica nascuda l’any 1972 que des dels seus inicis va treballar als tribunals contra la repressió en l’àmbit polític i laboral, tant durant la dictadura franquista com durant la transició, i fins a l’actualitat. Per tot això, refusem avui l’autoritarisme i la repressió que es viu a Catalunya, i reclamem que s'aturi la vulneració de drets fonamentals individuals i col·lectius en la interpretació i aplicació de la llei.