Voluntàries, garantistes i respectuoses amb els drets de treballadors i treballadores. Així va descriure la ministra Elma Saiz unes futures i hipotètiques «baixes flexibles» que a hores d’ara són només un esbòs incomplet a partir del qual, però, és pot deduir que només prenen en consideració l’interès de les empreses.
.........................................................
Recentment, la ministra Elma Saiz ha presentat la proposta d'introduir un nou tipus d'incapacitat temporal a la qual es va referir com a "baixa parcial" o "baixa flexible". Suposadament, aquesta mesura permetria que un treballador en situació d'Incapacitat Temporal (IT) es reincorpori parcialment al lloc de treball mentre continua sota tractament mèdic. A simple vista, aquesta iniciativa podria semblar una idea innovadora per millorar la productivitat, oferir flexibilitat tant a treballadors com a empreses i facilitar el reingrés de la persona a les tasques professionals. Tot i això, una reflexió crítica revela un conjunt de problemes i contradiccions que podrien generar més perjudicis que beneficis, tant per a la salut dels empleats com per a la gestió del sistema laboral i sanitari.
Una contradicció en els termes
El primer problema evident amb aquesta proposta és que sembla contradir el mateix concepte d'Incapacitat Temporal. Les baixes es reconeixen, precisament, quan una persona està "impedida per a la feina" com a conseqüència d'una malaltia o accident, cosa que significa que no està en condicions d'exercir la seva activitat laboral. Permetre que un empleat en aquesta situació es reincorpori parcialment, encara que sigui de manera voluntària, implica trencar aquest principi fonamental. La idea d'una “baixa parcial” o “baixa flexible” sembla un oxímoron, ja que el concepte de baixa implica, per definició, una incapacitat transitòria per treballar.
La fal·làcia de la voluntarietat
Un altre punt clau de la proposta és que, segons la ministra, la reincorporació parcial seria voluntària. Tot i això, confiar que aquesta mesura serà adoptada sense coacció externa resulta ingenu. L'àmbit laboral no és aliè a les pressions, ja siguin explícites o implícites, que els treballadors poden patir per part dels seus ocupadors. Si bé en teoria la reincorporació parcial seria opcional, a la pràctica, molts empleats podrien sentir-se obligats a tornar abans d'estar completament recuperats, ja sigui per la pressió directa de les empreses o per necessitat econòmica. El concepte de voluntarietat és, doncs, extremadament fràgil en un context on les dinàmiques de poder estan clarament desequilibrades a favor dels ocupadors.
Riscos per a la salut i la seguretat
Un aspecte especialment preocupant és el risc que aquesta mesura suposa per a la salut i la seguretat dels treballadors. Forçar o induir algú a reincorporar-se a la feina abans d'estar plenament recuperat pot tenir conseqüències greus per a la salut física i mental. A més, reincorporar-se a un estat de salut encara precari podria també generar riscos per a la seguretat al lloc de treball, especialment en llocs que requereixen activitat física o concentració elevada. Els efectes d'una reincorporació precipitada podrien, en última instància, perllongar el temps total de recuperació o agreujar les condicions de salut existents, cosa que seria contraproduent.
Preguntes sense resposta
La proposta de “baixes parcials” planteja també una sèrie de preguntes pràctiques que no han estat adequadament respostes. Per exemple, com es determinaria quines activitats laborals pot fer un treballador en situació d'IT? Com s'establirien les restriccions mèdiques i com se'n garantiria el compliment en un escenari de reincorporació parcial? La manca de concreció en aquestes qüestions obre la porta a una àmplia varietat d'interpretacions i possibles abusos i genera una situació d'inseguretat jurídica per a totes les parts involucrades.
A més, la gestió de les baixes mèdiques ja és un procés complex que involucra múltiples actors: els serveis públics de salut, les mútues col·laboradores, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i les inspeccions mèdiques, entre d'altres. Introduir una figura com la baixa parcial no faria més que incrementar aquesta complexitat, afegint nous procediments i punts de control. Això podria desembocar en més ineficiència i augmentar les dificultats per gestionar correctament tant les cotitzacions com els pagaments delegats als treballadors en aquesta nova situació.
Un sistema sobrecarregat
La complexitat del sistema dIT és ben coneguda pels qui han estat sotmesos a aquesta situació. Els retards en la gestió de les baixes i la manca de control efectiu en el seguiment són problemes recurrents que dificulten el procés tant per als treballadors com per a les empreses. Afegir la figura de les baixes parcials no sembla, en aquest sentit, una solució, sinó un agreujant. Les dificultats logístiques i administratives que ja hi ha al voltant del control de la incapacitat temporal es veurien exacerbades per la necessitat de gestionar nous processos vinculats a aquesta modalitat parcial de reincorporació.
Més problemes que solucions
En resum, la proposta d'implantar una mena de baixes parcials genera més preguntes i problemes que solucions i beneficis. Des de la contradicció bàsica amb la definició d'incapacitat temporal fins als riscos per a la salut o la complexitat afegida a un sistema ja saturat, la proposta sembla més orientada a afavorir les empreses que a protegir els treballadors. Sense un marc clar i garantista que protegeixi efectivament la salut i els drets de treballadors i treballadores, aquesta mesura corre el risc de convertir-se en una eina per perpetuar la precarietat laboral i la vulnerabilitat dels que ja es troben en una situació de debilitat física o econòmica.
