Expliquem quines són les principals diferències entre una incapacitat i una discapacitat
Sovint es fan servir de forma errònia els termes «incapacitat» i «discapacitat» com a sinònims tot i tractar-se de conceptes ben diferents. En aquest article analitzem breument les principals diferències entre un i altre.
Sens dubte, la principal diferència entre una incapacitat i una discapacitat és que la primera, la incapacitat, fa referència a la disminució o anul·lació de la nostra capacitat laboral mentre que la discapacitat designa una reducció o alteració significativa de les nostres capacitats físiques, sensorials o psíquiques, sense necessitat de projectar-se sobre la nostra aptitud laboral. És a dir, una persona amb incapacitat permanent pot no tenir cap discapacitat i a l'inrevés, algú amb discapacitat podria no presentar una incapacitat si la seva condició física o psíquica no l'impedeix la pràctica laboral.
Com veiem, doncs, malgrat ser conceptes que poden tenir evidents punts de contacte, el cert és que en absolut estam davant figures jurídiques equivalents, com no ho és tampoc la naturalesa ni els imports de les prestacions que originen.
La prestació per discapacitat
La discapacitat comporta el cobrament d'una prestació econòmica d'invalidesa no contributiva a càrrec de la Seguretat Social quan el grau de discapacitat sigui igual o superior al 65%. Per sota d'aquest punt percentual, no es reconeix el dret a percebre cap tipus de prestació, tot i que per a les persones amb un grau de discapacitat comprès entre el 33% i el 65%, la legislació sí contempla beneficis d'índole fiscal i social que en aquest cas dependran de la normativa interna de cada comunitat autònoma. Entre les mesures incloses de forma més habitual podem trobar, per exemple, exempció de l'obligació de tributar total o parcialment per l'IRPF, reduccions de l'impost de circulació per a vehicles adaptats, ajuts a l'arrendament d'habitatges.
La prestació per incapacitat
L'import de la prestació que ha de compensar la pèrdua d'aptitud laboral i, per tant, la impossibilitat o dificultat per exercir una activitat remunerada dependrà de diversos factors. El primer d'aquests factors és el grau d'incapacitat que ens reconegui la Seguretat Social després de passar pel corresponent ens avaluador. En funció de la gravetat de la reducció funcional que patim, els graus de discapacitat poden ser:
Incapacitat permanent parcial per a la professió habitual
Incapacitat permanent total per a la professió habitual
Incapacitat permanent absoluta per a qualsevol professió
Gran invalidesa
A banda del grau reconegut, un segon factor de vital importància per calcular l'import de la prestació d'incapacitat és la base reguladora de la persona afectada. Si abans dèiem que la prestació de discapacitat és no contributiva (encara que l'import es determini en funció del grau de discapacitat reconegut), en el cas de la prestació per incapacitat aquesta té a veure directament amb les cotitzacions del treballador o la treballadora, de tal forma que en cas de no haver treballat mai o no haver cotitzat el temps suficient, no hi haurà altre remei que sol·licitar la prestació no contributiva per la discapacitat, normalment d'imports molt més baixos.
Per últim, en cas d'una incapacitat permanent resulta absolutament determinant si la patologia o accident causant de la reducció funcional és d'origen laboral o si pel contrari el fet causant és una malaltia comuna. En cas que ens trobem davant una malaltia professional o un accident laboral, tenim dret a un increment en concepte de recàrrec de l'import de la prestació. Aquest recàrrec pot arribar a ser molt significatiu atenent a la gravetat de les lesions sofertes o al fet que la malaltia o l'accident s'hagi produït com a conseqüència d'un incompliment del deure empresarial de vetllar per la salut dels treballadors i treballadores en el desenvolupament de les seves funcions.
És compatible la incapacitat i la discapacitat?
Sí, ho són. Com hem vist, es tracta de conceptes diferents però que poden ser compatibles i complementaris. Cal tenir present, per exemple, que a qualsevol persona amb una incapacitat permanent en grau de total, absoluta o gran invalidesa li correspon de forma automàtica el reconeixement d'un grau de discapacitat equivalent com a mínim al 33% i tindria, per tant, accés als beneficis socials i fiscals que abans esmentàvem. Ara bé, malgrat el reconeixement d'aquest mínim del 33% està assegurat per llei, per obtenir-lo és imprescindible presentar la corresponent sol·licitud davant l'INSS, doncs el tràmit no és automàtic.
Això sí, cal tenir present que en cap cas es podrà compatibilitzar el cobrament de les dues prestacions que ens podrien arribar a correspondre, la contributiva segons el grau de incapacitat i la no contributiva per la discapacitat.
Per parlar en profunditat i aclarir els vostres dubtes sobre la incapacitat i la discapacitat, les nostres companyes Clara Llena i Sílvia Vázquez participaran el proper dissabte dia 21 d'octubre a partir de les 11,30h a l'Ateneu de Cerdanyola d'una xerrada i debat sobre la qüestió organitzada per AFIS- Associació Funcional per la Integració Social i el grup local de Marea Pensionista.
