El Suprem vulnera els principis d'un Estat de Dret i limita el dret a la tutela judicial
La sentència del TS on es conclou amb 6 vots a favor i 5 en contra que no es poden revisar en plets individuals les causes justificatives d'un acomiadament col·lectiu suposa, segons el nostre criteri, una vulneració frontal del dret fonamental a la tutela judicial dels treballadors i treballadores.
.............................................................
«Cuando el periodo de consultas finalice con acuerdo se presumirá que concurren las causas justificativas [...] y solo podrá ser impugnado ante la jurisdicción social por la existencia de fraude, dolo, coacción o abuso de derecho en su conclusión».
Aquesta disposició, amb idèntic redactat en tots els casos, la podem trobar als diferents articles del text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors que regulen la modificació substancial de les condicions de treball (article 41), la suspensió o reducció de jornada (article 47) i la inaplicació del conveni col·lectiu (article 82). Es tracta, doncs, d'una clàusula incorporada pel legislador que limita de forma important la possibilitat de translació a un òrgan judicial dels acords assolits entre l'empresa i la representació dels treballadors que tinguin a veure amb aquestes mesures de reestructuració laboral.
Per contra, ni aquest text ni cap altra disposició anàloga la trobem al redactat de l'article 51 de la mateixa Llei que regula els procediments d'acomiadament col·lectiu. En aquest cas, la normativa no incorpora restriccions al control judicial ni limita la potestat individual dels treballadors i treballadores afectats per impugnar la causa econòmica, tècnica, organitzativa o de producció que l'empresa hagi invocat i que siguin objecte d'acord entre la part social i empresarial de la negociació. Pel que fa als acomiadaments col·lectius, el precepte legal no preveu que l'existència d'un acord faci «presumir que concorren les causes justificatives».
Tot i l'evidència que la normativa no fa aquesta apreciació, el Tribunal Suprem ha conclòs que l'acceptació de la concurrència de causes legals que justifiquin l'acomiadament col·lectiu «entra dins el marc que correspon a la negociació col·lectiva i no suposa envair l'àmbit de drets individuals disponibles pel treballador». De fet, considera que acceptar la possibilitat d'impugnació individual de la causa «s'estaria negant l'eficàcia d'allò pactat com a resultat de la negociació col·lectiva i transformant en paper mullat l'acord assolit entre l'empresa i els representants dels treballadors, si s'admet que a cadascun dels plets individuals pugui revisar-se la concurrència de les causes justificatives de l'acomiadament que van ser acceptades per la representació sindical».
«L'actuació del Suprem no té empara en el marc legal vigent»
«La decisió del Tribunal Suprem -explica Jordi Vidal, advocat laboralista de Col·lectiu Ronda- és d'una enorme transcendència, doncs aplica un criteri que el legislador, que és a qui correspon fer les lleis, de forma específica va reservar a certs supòsits de reestructuració i va excloure, de forma conscient, de l'escenari d'un acomiadament col·lectiu. En l'àmbit laboral, ja hem patit prou retallades de drets com per a que ara sigui el Tribunal Suprem qui decideixi anar més enllà de la pròpia norma vigent i introduir de motu propi encara més restriccions a la nostra facultat per recórrer als tribunals i gaudir de la tutela judicial». Una opinió compartida pels 5 magistrats del Suprem signants d'un contundent vot particular on afirmen que «donat que el legislador ha descrit els fets legitimadors de l'acomiadament per causes econòmiques o similars, resulta disfuncional que s'impedeixi l'examen de la interpretació que hagin assumit aquells que han pactat sobre el tema».
Per a Jordi Vidal, l'actuació del Suprem és quelcom més greu que una «disfunció». En aquest sentit, recorda que la impugnació individual de les causes d'un acomiadament col·lectiu «ja requeria abans d'aquesta sentència d'una extrema fortalesa de la prova aportada doncs el criteri dels tribunals era de molta exigència a l'hora de permetre que prosperés una reclamació en aquest sentit; ara bé, una cosa és defensar el fruit de la negociació col·lectiva i una altra, molt diferent, és negar d'arrel qualsevol possibilitat d'impugnació judicial, desestimant d'entrada la qüestió».
«No té cap sentit- prossegueix Vidal- que individualment es permeti impugnar un conveni col·lectiu que és també fruit d'una negociació però que, a diferència d'un acord sobre acomiadaments, té plena eficàcia normativa i, en canvi, se'ns negui la possibilitat de fer-ho amb l'existència de causes justificatives en un acomiadament col·lectiu. Suposa una flagrant contradicció que atempta contra el nostre ordenament jurídic i que lamina gratuïtament les garanties que ens atorga el Dret laboral que, no ho oblidem mai, es regeix pel principi tuïtiu, és a dir, de protecció del treballador».
«Si aquesta situació no varia i el Suprem manté aquest criteri -analitza l'advocat de Col·lectiu Ronda- caldrà estar més atents que mai als acords que puguin assolir els sindicats majoritaris i als quals ara se'ls pretén atorgar un rang equivalent al d'una sentència judicial. Si no se'ns permet exercir el nostre dret a apel·lar a la tutela judicial, tal i com seria exigible en un veritable Estat de Dret, com a treballadors i treballadores serem captius d'uns acords on en la majoria d'ocasions no tindrem ocasió de participar directament i probablement no puguem influir».
