Davant d'una situació de risc per a la integritat física que es pugui considerar «greu i imminent», la llei no només obliga l'empresari a prendre tota mena de mesures preventives i de seguretat sinó que, a més, i en determinades circumstàncies, reconeix el dret dels treballadors/ores a paralitzar la feina.
......................................................
Les tràgiques i colpidores imatges de les torrentades i inundacions que han afectat el País Valencià i diferents punts del sud-est de l’Estat espanyol han tornat a deixar en evidència l’actuació de nombroses empreses que, malgrat l’evident risc, han obligat els seus treballadors i treballadores a continuar amb l’activitat laboral. Una situació que, com ja va passar durant la pandèmia de coronavirus, obliga a recordar que, en determinades circumstàncies i sota certs condicionants, els treballadors i treballadores i els seus representants tenen dret a paralitzar l’activitat laboral quan considerin que s’està posant en risc la seguretat i la integritat física de les persones mentre l’empresa incompleix el deure legal d’adoptar totes les mesures necessàries per protegir la salut i la vida de la plantilla.
Marc legal: article 21 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals
La Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL), regula amb nitidesa el dret de paralització de l’activitat davant d’un risc greu i imminent. Segons l’article 21 d’aquesta normativa, quan l’empresari «no adopti o no permeti l'adopció de les mesures necessàries per garantir la seguretat i la salut dels treballadors i treballadores, els seus representants legals podran acordar, per majoria dels membres, la paralització de l'activitat dels treballadors afectats per aquest risc. Aquest acord serà comunicat immediatament a l'empresa i a l'autoritat laboral que, en el termini de vint-i-quatre hores, anul·larà o ratificarà la paralització acordada».
Per tant, com podeu veure, el procediment a seguir per sol·licitar la paralització és clar. Els delegats o delegades de prevenció o el comitè d’empresa han d’adoptar aquesta decisió per majoria i comunicar-ho immediatament a l’empresa i a la Inspecció de Treball. En un màxim de 24 hores, l’autoritat laboral ha de ratificar o anul·lar la decisió, tot i que, a la pràctica, pot ser que el termini s’allargui segons la disponibilitat de les inspeccions.
L’abast de la paralització d’activitats per risc climàtic
Aquesta paralització de l’activitat dels treballadors afectats pot tenir múltiples expressions; potser la més fàcil d’apreciar i habitual és la suspensió d’activitat d’una maquinària defectuosa que posi en perill (greu i imminent) als treballadors/es (risc de cops, atrapaments o lesions físiques), i es pot aplicar també a tota una cadena de muntatge, grup de màquines o instal·lacions defectuoses. Si parlem de condicions meteorològiques adverses, les situacions que podrien justificar la paralització de l’activitat productiva són diverses, i poden abastar, entre d’altres, des de la suspensió de l’activitat de màquines i eines exposades a condicions perilloses, fins a l’aturada de treballs a l’aire lliure en cas de fenòmens extrems. A mode d’exemple:
- Aturada de l’activitat en obres de construcció durant una tempesta elèctrica o una forta nevada, per evitar accidents greus per caigudes o descàrregues.
- Suspensió de treballs en zones de risc d’inundació en cas de pluges intenses, si el terreny presenta inestabilitats que podrien posar en perill la integritat de les persones treballadores.
- Treballs de transport i logística que impliquen condicions de baixa visibilitat o alta perillositat a la carretera per tempesta, nevades o fortes ventades.
Recordem-ho: “risc greu i imminent”
La norma diu el que diu i, per tant, han estat els tribunals amb les successives sentències on han hagut d’interpretar la llei les que han anant acotant i definint amb més precisió què podem entendre per risc «greu i imminent». En aquest sentit, la jurisprudència ha anat determinant en quines circumstàncies podem dir que ens trobarem davant indicis racionals de que la continuació de la situació de risc pugui produir danys greus a les persones treballadores, tant de forma immediata com a llarg termini.
El primer qualificatiu de «greu» no té cap dificultat d’interpretació, i és literal; la gravetat del risc ha de ser real i demostrable (no pot ser una mera suposició o no determinable, no pot basar-se en «rumors» o en informacions que no puguin ser verificables públicament), amb capacitat per produir un dany que ha de ser qualificat de «greu» per a la salut o integritat física de qui treballa.
El segon requisit, «imminent», té una aplicació més complexa: pot ser un risc que pugui causar immediatament un dany als treballadors/es (per exemple una màquina que pot produir atrapaments o cops), però també s’inclouen aquells riscos actuals que, malgrat no poder provocar un dany immediat, podria causar un dany greu a llarg o mig termini com podria ser-ho, per exemple, l’exposició a agents cancerígens.
Qui pot prendre la decisió de paralització?
Sempre és aconsellable que la decisió sigui adoptada per la majoria del Comitè d’Empresa, com a representants unitaris de la plantilla, o, en el seu defecte, per la majoria dels Delegats/des de Prevenció. Aquestes persones tenen una especial protecció legal que els permet realitzar l’actuació amb més possibilitats reals d’èxit i sense el mateix risc de patir represàlies empresarials. La norma ens informa que teòricament els treballadors i treballadores afectades (sense cap càrrec de representació) podrien optar per paralitzar l’activitat per evitar riscos, però és una opció no recomanable i que només es podria portar a terme en casos molt extrems i en que no puguin actuar ni Delegats/des de Prevenció ni Comitè d’Empresa. La paralització per part de les persones treballadores pot comportar sancions i represàlies empresarials (fins i tot l’acomiadament) i, en aquest cas, hauríem d’acudir als jutjats per oposar-nos a l’actuació empresarial sense comptar amb la protecció legal que atorga la condició de representants legals de la plantilla, amb un resultat que pot ser incert i sempre difícil de predir.
També hem de tenir present que els Delegats de Prevenció o membres del Comitè d’empresa no estan legitimats per paralitzar l’activitat sense el consens o l’acord de la majoria de Delegats/des de Prevenció o el Comitè d’Empresa.
Qui és responsable de la paralització?
La responsabilitat de la paralització recau en els Delegats/des de Prevenció o membres del Comitè d’Empresa que ho han acordat, i no les persones treballadores que hagin acatat la paralització decidida. Els Delegats de Prevenció o membres del Comitè d’Empresa no poden patir cap perjudici derivat d’aquesta actuació preventiva al servei de la salut laboral dels seus companys i companyes, tret que es demostri que han actuat amb «mala fe» o incorrent en una «negligència greu». També en cas que es pogués provar la inexistència manifesta del risc greu i imminent al·legat.
Per tant, en el cas d’analitzar si aplicar o no la paralització, per part dels Delegats/des de Prevenció o membres del Comitè d’Empresa s’ha de preveure poder demostrar documentalment o amb testimonis la existència del risc greu i imminent quan es personi la Inspecció de Treball. És important no aplicar aquesta paralització en base a rumors («es diu que ha passat això») o a testimonis que posteriorment no estiguessin disposats a certificar-ho davant de la inspecció o del jutjat.
Aplicabilitat del dret a paralitzar en empreses de determinats sectors
En circumstàncies extremes, el dret a paralitzar l’activitat productiva davant el risc greu i imminent per a la salut es pot limitar excepcionalment. Així va succeir, per exemple, durant la pandèmia de coronavirus quan es va aprovar el el Real Decret 463/2020, de 14 de març, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19 en els articles 4, 8.2, 11 i 13, que determinava l’obligatorietat de determinades prestacions personals en el sector sanitari destinades a protegir i preservar la salut pública. Per tant, hi ha sectors i circumstàncies en què la suspensió de l’activitat productiva no és viable, especialment quan la seva activitat resulta essencial. En aquests casos, les empreses haurien d’assegurar que els treballadors i treballadores estiguin completament protegides per continuar operant en condicions de seguretat.
Resum: protecció davant condicions adverses
La possibilitat de paralitzar l’activitat és una eina de prevenció legalment establerta que avala el dret dels treballadors a no posar-se en perill ni arriscar la salut o la vida davant la manca d’observació de les empreses de les mesures de seguretat necessàries per preservar la integritat física de treballadors i treballadores. Un instrument que pot ser molt valuós i arribar a salvar vides, però que cal accionar atenent a la seva regulació i sempre amb prudència, atès que un ús inadequat pot comportar conseqüències greus en forma de sancions o acomiadaments.
