Les eleccions previstes pel proper 14 de febrer es desenvoluparan, malauradament, en un context d’alarma sanitària inèdit fins avui. Davant d’aquesta situació, són moltes les persones cridades a atendre les meses electorals que preferirien no fer-ho. Ara bé, ens podem negar si hem estat designats? Ho analitzem en aquest article
...........................................................
La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) determina que les meses electorals estaran obligatòriament constituïdes per un President i dos Vocals i que per tal d’exercir aquestes funcions es realitzarà un sorteig entre les persones incloses a la llista d’electors de la mesa corresponent excloent-hi els majors de 70 anys i qui no sàpiga llegir o escriure. Per tal d’exercir com a President, no pas com a vocal, el sorteig també es limitarà a les persones que acreditin uns estudis equivalents a, com a mínim, el graduat escolar. El mateix sistema s’aplica per a la tria dels suplents.
Enguany, les singulars circumstàncies d’alarma sanitària ha generat lògica inquietud i por a moltes persones a qui s’ha notificat la seva elecció per formar part d‘una Mesa electoral que consideren que l’exercici d’aquestes funcions representa una exposició excessiva a la possibilitat de patir un contagi derivat del coronavirus. Una angoixa incrementada pel fet que persones obligades a romandre en quarantena i, fins i tot, infectades podran exercir el seu dret a vot en determinades franges horàries de la jornada electoral.
Des del Govern de la Generalitat s’ha volgut desactivar aquesta por anunciat l’adopció d’un protocol especial de seguretat i higiene destinat a minimitzar les possibilitats de contagi entre electors i els propis integrants de les diferents meses. El contingut íntegre d’aquest protocol amb totes les mesures aprovades el podeu trobar en aquest enllaç. Tot i així, la inquietud desfermada per les condicions especials d’aquestes eleccions ha provocat que en aquesta cita electoral, més que en cap altra d’anterior, siguin molts les persones que es pregunten si veritablement estan obligades a atendre la instrucció de forma part d’una Mesa electoral i quines podrien ser les conseqüències de desobeir aquest mandat.
És obligatori formar part de la mesa?
Efectivament, és obligatori. Només les persones majors de 65 anys tenen la potestat de manifestar la seva renúncia sense necessitat d’acreditar cap causa impeditiva amb l’única condició de comunicar-ho a la Junta Electoral de Zona en el termini de 7 dies des de la recepció de la notificació.
Per a la resta de persones, l’única forma d’esquivar l’obligació de desenvolupar el càrrec pel qual hem estat designats serà presentar les pertinents al·legacions en el termini de 7 dies davant la Junta Electoral de Zona per tal d’acreditar i, molt important, documentar l’existència de causa justificada que impedeixi l’acceptació del càrrec.
Impediments justificats
El llistat d’impediments legalment justificats està recollit en la Instrucció 6/2011, de 28 d’abril, de la Junta Electoral Central que podeu consultar en aquest altre enllaç i que, bàsicament, tenen a veure amb un seguit de circumstàncies pertanyents a l’àmbit personal, familiar o professional. Entre les causes llistades, la norma distingeix les que per si mateixes justifiquen automàticament la sol·licitud de renúncia al càrrec i aquelles altres que han de ser valorades cas per cas per la pròpia Junta per analitzar-ne la rellevància. Formen part del primer grup, entre d’altres, la situació d’incapacitat temporal per a la feina acreditada amb la corresponent baixa mèdica o la gestació a partir del sisè mes d’embaràs. En canvi, i per citar només un exemple, s’haurà d’avaluar les circumstàncies concretes de cada cas si el motiu impeditiu al·legat és la coincidència en el temps de la jornada electoral amb un esdeveniment familiar d’especial rellevància i inajornable.
Val a dir que no forma part de les causes legalment contemplades per a la renúncia al càrrec la por o la inquietud per l’estat actual de salut pública.
Terminis legalment establerts
Sigui quina sigui la causa al·legada, disposem d’un termini de 7 dies per presentar les nostres al·legacions degudament documentades davant la Junta Electoral de Zona que disposa de 5 dies per resoldre les al·legacions presentades. Contra la decisió de la Junta no existeix la possibilitat de presentar recurs administratiu.
Si la causa impeditiva neix un cop esgotat el termini de 7 dies per un canvi sobrevingut de les nostres circumstàncies, la persona afectada haurà de comunicar-ho a la Junta i aportar les seves justificacions amb una antelació mínima de 72 hores abans de l’inici de la jornada electoral.
Per últim, si el nostre impediment s’origina després d’aquest termini de 72 hores, encara es pot avisar la Junta de forma immediata, al propi col·legi electoral, sempre i quan ho fem abans de la constitució de la mesa, moment en el qual la Junta comunicaria als suplents designats l’obligació d’ocupar el càrrec.
Cal tenir present, però, que el fet de comunicar-ho no exonera automàticament de responsabilitat per la renúncia al càrrec. Els motius han de ser justificats, degudament acreditats i resolts favorablement.
Delictes Electorals
Els anomenats delictes electorals no estan recollits al Codi Penal sinó a l’esmentada LOREG, com també ho són les infraccions electorals, de menor gravetat i que no donen origen a un procediment penal sinó administratiu que serà resolt per la corresponent Junta Electoral, sigui aquesta central, autonòmica o de zona.
Pel cas que avui ens ocupa, relatiu al fet d’atendre la convocatòria per formar part d’una mesa electoral, cal remarcar que la incompareixença sense causa justificada i acreditada així com l’abandonament de la mesa o l’incompliment de les obligacions del càrrec és constitutiu d’un delicte que, segons consta a l’article 143 de la LOREG, comporta «una pena de presó de 3 mesos a un any o una multa de 6 a 24 mesos».
La norma no estableix una regla clara i inequívoca, de tal forma que la imposició d’una o altra mesura sancionadora i la seva modulació s’analitzarà cas per cas, valorant els fets, la gravetat de l’incompliment i la capacitat econòmica del penat. En el cas molt més habitual de que la sanció adopti la forma d’una multa, s’imposarà una determinada quantitat diària a abonar durat el temps de sanció imposat. I les quanties poden arribar a ser importants. L’any 2014, per exemple, Fiscalia va sol·licitar una multa de 4380 euros per a una persona designada com a president de mesa electoral durant la celebració d’unes eleccions europees per la seva incompareixença injustificada.
A mode de resum
En línies generals, i si atenem a les consultes i preguntes que aquests dies ens heu fet arribar, podem concloure que allò important a tenir ben clar és que:
- Les persones designades per formar part d’una mesa electoral tenen l’obligació d’exercir el càrrec
- Existeix un nombre limitat de causes establertes que permeten renunciar legalment a l’exercici d’aquesta obligació
- Les causes impeditives han de ser degudament documentades i comunicades en els terminis establerts
- La incompareixença injustificada implica la imposició de sancions econòmiques i, fins i tot, penes de presó
