Manifest del Col·lectiu Ronda contra l'empresonament de Jordi Sánchez i de Jordi Cuixart
Una fiscalia amb un Fiscal General reprovat pel Congrés; una Audiència Nacional amb una competència molt dubtosa per conèixer del delicte de sedició; un delicte de sedició forçat al màxim en la identificació dels elements que el conformen.
Per aquest camí hem arribat a la resolució judicial del Jutjat Central d'Instrucció núm. 3, Audiència Nacional, que acorda la presó provisional comunicada i sense fiança de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium Cultural respectivament.
En nom de la llei, però d'esquena als drets.
Sense respectar el Codi Penal perquè al pretès delicte de sedició li falten elements conformadors, com per exemple, l'»alçament»; la força, o l'actuar «fora de la vies legals»: els fets del 20 de setembre van ser precisament exercici de drets fonamentals, com el dret de manifestació i de reunió, o la llibertat d'expressió, entre d'altres.
Sense respectar el Codi Penal perquè els actes del dia 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia podrien presentar, amb una visió jurídica no garantista, elements dels delictes de desordres públics, o de danys materials, però en cap cas atribuïbles a les dues persones avui empresonades.
Sense respectar la Llei Orgànica del Poder Judicial perquè l'Audiència Nacional no és competent en l'àmbit del delicte de sedició.
Sense respectar la Llei d'Enjudiciament Criminal perquè la presó provisional de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no persegueix les finalitats que preveu aquesta norma: en primer terme, perquè els resultaria difícil ocultar les proves d'actes que, per la seva naturalesa, són públics. En segon lloc, perquè la interlocutòria afirma que hi ha risc de fugida, però no el justifica en el cas dels denunciats, més enllà de dir que el delicte preveu penes molt greus. Ben al contrari, els ara empresonats han comparegut davant del jutjat sempre que han estat citats; a més a més, una mínima anàlisi dels comportaments de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en el darrer període evidencia que no és probable que la seva resposta fos la fugida.
Finalment, s'afirma la possibilitat de reiteració delictiva, i aquí s'entra en un cercle que es retroalimenta. Efectivament, els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, de seguir en llibertat, continuarien amb la seva activitat d'impuls de l'exercici de drets fonamentals recollits a la tan repetida Constitució. Dret de manifestació i reunió; llibertat d'expressió; participació política; llibertat ideològica; dret d'associació. Això és el que probablement continuarien fent. I tornem, doncs, a la discussió de si aquesta activitat constitueix delicte de sedició. I tornem a començar.
Diuen actuar en nom de la llei; però en la seva aplicació es vulneren elements essencials de lleis bàsiques com les esmentades. Esgrimeixen en tot moment la Constitució, però no es respecten drets fonamentals que la mateixa suposadament empara.
Rebutgem que es traspassi a l'àmbit judicial el tractament d'un conflicte clarament polític; denunciem que es porti a l'àmbit penal un moviment aclaparadorament pacífic. Condemnem que s'actuï en nom de la llei, però d'esquena als drets.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Adjuntem també el comunicat de #SomDefensores arrel de la detenció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Llegiu-lo aquí.
