Un grup de 22 propietaris demanda l’Estat per la regressió del Delta de l’Ebre
Un grup de 22 propietaris de finques situades a l’entorn natural del Delta de L’Ebre denuncien l’Estat per la seva inacció en el compliment del deure legal de preservar la integritat del territori i impulsar les accions necessàries per evitar la regressió d’aquest espai de gran valor ecològic, mediambiental i econòmic front als perills de la salinització i l’erosió del terreny.
«Les nostres terres han estat castigades cada dia per la deixadesa d’unes administracions que mai ens han tingut en compte i ara veiem com desapareix un ecosistema d’un valor mediambiental únic i també com perdem un terreny estimat. I això és dolorós. Estan matant el Delta dia a dia i nosaltres som víctimes d’aquesta regressió». Així de clara i contundent es va expressar Marcel·la Otamendi en roda de premsa, el passat 8 de juny, com a representant del grup de 22 propietaris i propietàries agrícoles (incloent-hi dues empreses) que han denunciat l’Estat per la seva inacció i incompliment del deure legal d’evitar la regressió i garantir la protecció del Delta de l’Ebre.
La roda de premsa es feia just a peu del territori afectat. L’advocada de Col·lectiu Ronda que representa el grup de 22 propietaris de finques afectats, Mariona Torra, ha explicat que la demanda es presenta després de diversos requeriments i el posterior silenci del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) davant la petició de complir amb el seu deure legal de protecció de la zona, que ha provocat la salinització, regressió i erosió del terreny de l’àrea del Delta, però a més quantifica els perjudicis econòmics soferts per les finques agrícoles dels demandants, que es calculen en 22 milions d’euros. «El que denunciem és l’abandonament del territori, dient que l’Administració té coneixement del que passa però a més un deure legal establert de fa anys, i per tant ens trobem davant un clar exemple de responsabilitat patrimonial i d’inactivitat administrativa, i demanem que es compensi el dany a les propietats i que es repari el territori amb les actuacions pertinents», ha explicat Mariona Torra.
Les afectacions que els pèrits han avaluat per fer la demanda se centren sobretot en la pèrdua de terreny agrícola i la salinització de les terres «que ha fet perdre potencial agrícola i per tant una disminució de la producció dels arrossars», segons Miquel Àngel Albacar, enginyer i coautor de l’informe pericial fet conjuntament amb Josep Maria Franquet, qui ha denunciat la confiscació del Delta: «El Delta està segrestat pels embassaments, i tot això ha tingut els seus efectes des de fa més de cinquanta anys i tot just ara l’Estat es desperta, però ja van tard». De fet es calcula que el dany total sofert per aquesta inacció arriba als 600 milions d’euros i que la comunitat de denunciats de moment és una petita part de tot el col·lectiu afectat, que arriba a les 10.00 finques i 20.000 hectàrees.
La demanda presentada per Col·lectiu Ronda té l’objectiu que s’acompleixin les accions legals per evitar la regressió i garantir la protecció d’aquest espai de gran valor ecològic, mediambiental i econòmic front als perills de la salinització i l’erosió del terreny fruit de la construcció i posada en funcionament de les preses de Mequinensa, Ribarroja i Flix entre els anys 1964 i 1969. La seva posada en funcionament ha tingut com a conseqüència als darrers 50 anys una dràstica reducció de l’aportació de sediments al tram final del riu Ebre i un progressiu retrocés de la línia de costa.
Aquests efectes derivats de la presència de les esmentades preses al tram final del riu es van fer palès des d’un primer moment, tal i com ho demostra el fet que en un llunyà 23 de gener de 1973 es va publicar al BOE el Decret 3722/192, anomenat de sanejament del Delta de l’Ebre. El Decret, encara vigent, preveia un llarg seguit de mesures per prevenir la degradació de l’espai de les quals tan sols es va arribar a executar una petita part desenvolupades, principalment, entre els anys 1981 i 1985. Des de llavors, l’activitat de l’Administració adreçada a pal·liar els efectes negatius de la regressió del Delta de l’Ebre ha estat inexistent i només s’ha reprès l’activitat correctora en els mesos posteriors al temporal «Gloria», que va assolar la zona al gener de 2020. Malauradament, però, les mesures adoptades fins ara s’han mostrar manifestament insuficients per revertir l’agreujament o han estat executades només de forma parcial, amb partides pressupostàries aprovades i incorporades als Pressupostos Generals de l’Estat per desenvolupar accions sobre el territori que resten pendents d’execució o la manca d’aprovació definitiva del «Plan para la protección del Delta del Ebro» impulsat pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico presentat al febrer de 2021.
Incompliment de la legislació vigent
Front a aquesta situació d’abandonament i degradació d’un territori declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO l’any 2013, un grup de 22 propietaris i propietàries de finques agrícoles representats per Col·lectiu Ronda han impulsat una demanda pionera denunciant la inacció i la manca de l’Administració en l’exercici de les seves competències de protecció i conservació de la costa, tal i com determina la Llei de Costes de 1988, la Llei 26/2007 de Responsabilitat mediambiental i un voluminós conjunt legislatiu que inclou normativa estatal i comunitària.
Segons consta en la demanda presentada, «l'Administració de l'Estat ha d'aplicar solucions reals, efectives i ràpides mitjançant les quals s'aconsegueixi el cessament immediat de la situació actual. És a dir, cessar en la regressió i en l'increment de la salinitat, amb dotació dels cabals líquids i sòlids suficients al tram final del riu».
La demanda interposada s’acompanya i justifica en un extens informe elaborat per Josep Maria Franquet Bernis, Doctor Enginyer Agrònom, i Miguel Ángel Albacar, engonyer de camins, canals i ports, on es detallen les mesures tècnicament necessàries (creació de dunes, instal·lació de barreres geotèxtils, restauració de zones humides...) per procedir a la denominada «restitució in natura» o rehabilitació integral del territori per corregir els danys patits. A banda, els demandants reclamen la responsabilitat patrimonial de l’Estat derivada de la seva inactivitat, valorada en un total de 22 milions d’euros per indemnitzar els perjudicis soferts per les seves finques agrícoles, incloent-hi la pèrdua de terrenys productius i la disminució del rendiment econòmic de les hectàrees afectades.
Demanda pionera
Malgrat la situació del Delta s’ha posat en coneixement de l’Administració en innombrables ocasions, amb especial protagonisme de la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre i el Sindicat Agrícola de l’Ebre, entre d’altres organitzacions i entitats, aquesta és la primera ocasió que un grup de persones i societats mercantils uneixen forces per reclamar judicialment l’adopció de les mesures necessàries per preservar la integritat del territori i denunciar els perjudicis socials, morals i econòmics causats per l’abandonament del Delta de l’Ebre.
