El Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera discriminatòria i contrària al Dret comunitari la norma espanyola que exclou les treballadores de la llar de l’accés a la prestació d’atur. Històrica sentència que reivindica els drets d’un col·lectiu especialment vulnerable
.............................................................
80.570 persones, el 95,5% de les quals són dones segons dades oficials de desembre de 2021, han patit una situació sostinguda en el temps de discriminació indirecta per raó de gènere com a conseqüència de la norma espanyola que expressament exclou les persones integrades al Règim especial de treballadores de la llar de la possibilitat d'accedir a la prestació de desocupació després de veure finalitzada la seva relació laboral per iniciativa de l'ocupador. Una exclusió que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera contrària a la legislació comunitària i sense fonamentació raonable i objectiva (Assumpte C-389/20) en resposta a la qüestió prejudicial elevada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. de Vigo.
Lluita contra el treball il·legal i el frau a la Seguretat Social?
Tant el Govern espanyol com la Tresoreria General de la Seguretat Social s'han personat en aquest procediment defensant la legalitat de la mesura argumentant que l'exclusió de l'acció protectora de la prestació per desocupació respon a les “peculiaritats” del sector (absència d'ànim de lucre per part de l'ocupador i àmbit domèstic de la prestació laboral) i a la suposada consecució d'objectius de manteniment de les taxes d'ocupació i de lluita contra el treball il·legal i el frau a la Seguretat Social. Una argumentació que, de manera evident, representa una injustificable demonització d'un col·lectiu laboral conformat de manera molt majoritària per dones, com hem vist, i constituït en un 43,56% per persones d'origen estranger (davant l'11,51% d'estrangers afiliats al Règim General de la Seguretat Social en total ) a qui se'ls pressuposa, pel que sembla, l'ànim de defraudar la Seguretat Social.
Front a aquests arguments, el TJUE contraposa encertadament l'evidència que l'exclusió de la prestació d'atur “no sembla que s'aplica de manera coherent” per a la consecució dels objectius esmentats. A més, el Tribunal amb seu a Luxemburg emfatitza que aquesta mesura imposada a les treballadores de la llar no s'aplica a “altres col·lectius de treballadors, la relació laboral dels quals es desenvolupa també a un domicili per compte d’ocupadors no professionals, o el sector laboral dels quals presenta les mateixes peculiaritats pel que fa a índex d'ocupació, qualificació i remuneració que el dels empleats de la llar, plantejant riscos anàlegs en termes de reducció de les taxes d'ocupació, de frau a la seguretat social i de recurs a la feina il·legal”.
Situació de desemparament social
Aquesta és l'expressió utilitzada pel TJUE per referir-se a les conseqüències de l'exclusió de les empleades de la llar de l'accés a la prestació per desocupació atès que, a més de no assegurar cap ingrés econòmic a les persones que han perdut l'ocupació per causes que no li són imputables, sotmet les afectades a “la impossibilitat d'obtenir altres prestacions de seguretat social a les quals podrien tenir dret però que tenen la concessió supeditada a l'extinció del dret a la prestació per desocupació” tal com succeeix, per exemple, amb la renda activa d'inserció.
La majoria de règims especials tenen accés a la prestació d'atur
Legalment, la relació laboral de les treballadores de la llar és una Relació Laboral de Caràcter Especial o el que és el mateix, una forma de prestació laboral que, tot i que enquadrada al Règim General de la Seguretat Social, presenta particularitats i elements singulars respecte a les relacions “comunes”. També són Relacions Laborals de Caràcter Especial les del personal d'alta direcció, els representants de comerç, artistes, professionals taurins, estibadors portuaris, socis treballadors de cooperatives o esportistes professionals, entre d'altres. No obstant això, malgrat tenir també la condició de relacions laborals de caràcter especial, en tots els casos esmentats es reconeix a les persones enquadrades en aquests sistemes el dret a protecció davant de la desocupació. Les empleades de la llar són les úniques excloses del dret a prestació d'atur? No, no ho són. Tampoc no poden accedir a aquesta prestació els administradors de societats mercantils quan exerceixen el seu control, els diputats, els senadors i els integrants de parlaments autonòmics, dirigents d'esglésies i ordres religioses, becaris en funció d'investigació i pràctics de ports.
Per tant, és evident que si es compara la situació de les empleades de la llar davant la d'altres col·lectius exclosos de l'accés a aquesta prestació, l’efecte discriminatori de la mesura es desplega amb rotunditat, ja que se'ls dispensa el mateix tracte que a altres ocupacions que, per regla general, ofereixen condicions laborals i salarials molt per sobre del que és habitual entre les treballadores de la llar o que tenen a veure amb exercir les funcions i ostentar la condició d'empresari.
Cap a una reforma integral i urgent del Règim Especial de les Empleades de la Llar
Les treballadores dedicades a tasques domèstiques constitueixen un col·lectiu especialment vulnerable i exposat a les formes més diverses de precarietat, amb retribucions baixes, enormes taxes de parcialitat i, molt sovint, obligades a mantenir-se al marge de la legalitat per la negativa dels seus ocupadors a celebrar un contracte de treball o per la impossibilitat de fer-ho perquè es tracta de dones en situació administrativa irregular per la seva condició d'estrangeres. Característiques que de vegades s'exacerben fins a ratllar una servitud quasi feudal en el cas d'algunes empleades en règim intern, l'accés de les quals a l'habitatge també depèn del manteniment del seu lloc de treball pel fet de residir a la llar del seu ocupador.
A aquest col·lectiu que sovint pateix dificultats singulars per a l'exercici dels escassos drets que li són reconeguts, no se'l pot continuar imposant una sèrie de limitacions arbitràries i injustificables que les diferencien artificiosament del conjunt de la població assalariada. Perquè l'exclusió de la prestació per desocupació condemnada pel TJUE en una sentència històrica és tan sols una d'aquestes doloroses exclusions, però n'hi ha més: la legislació espanyola les exclou de la protecció de FOGASA quan es veuen afectades per la situació d'insolvència del seu ocupador, limita l'import màxim de la prestació de jubilació a què poden accedir al marge de quina hagi estat la seva veritable cotització i contribució al sistema o permet que la seva relació laboral s'extingeixi mitjançant la figura del desestiment, que no requereix causa ni justificació per acomiadar.
Qüestions totes molt elementals que integren el corpus bàsic dels drets laborals però que l'Estat espanyol nega a unes dones pel sol fet de ser, precisament, dones, d'extracció humil i sovint estrangeres, incomplint de forma evident amb l'obligació de no discriminació per raó de gènere o d’origen que imposa l’article 14 de la Constitució. I això malgrat l'especial rellevància de les seves funcions, especialment en relació amb les nostres persones grans, i la valuosa tasca que realitzen suplint i ajudant a corregir les creixents deficiències i llacunes del nostre suposat Estat del Benestar.
Cal que Espanya reformi sense més demora el Règim Especial de les Treballadores de la Llar i assumeixi com a pròpies les obligacions ètiques, morals i legals que emanen del Conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball (OIT), dedicat a establir els principis del treball decent pells treballadors i treballadores de la llar, i que, malgrat les reiterades promeses, segueix sense ratificar ni reconèixer des de la seva aprovació l’any 2011.
No podem seguir situats als marges de la legalitat comunitària ni permetre la discriminació sistemàtica i sense causa de centenars de milers de dones condemnades a formes a penes dissimulades d'exclusió.
